Usuari:Mcapdevila/Cilindre de gas
Aquest article tenia importants deficiències de traducció i ha estat traslladat a l'espai d'usuari. Podeu millorar-lo i traslladar-lo altra vegada a l'espai principal quan s'hagin resolt aquestes mancances. Col·laboreu-hi! |
Un cilindre de gas, denominat també, bombona, botella o tanc de gas, és el sistema habitual de distribució a la menuda, del butà, propà i altres gasos, a excepció del gas natural. El combustible està en forma líquida, i es va evaporant a l'interior de la bombona a mesura que es consumeix. Es manté la pressió de sortida del gas mitjançant un mecanisme regulador.
Equivalència calòrica
[modifica]Un cilindre de 10 kg de butà subministra aproximadament 4 m³ de gas. Atès que el potencial calorífic és de 28.000 kcal/m³, (12,7 kWh/kg)[1] una bombona conté 112.000 kcal. Això equival aproximadament a:
- 12,5 m³ de metà (gas natural)
- 20 L d'alcohol etílic
- 11 L de gasoil, o querosè
- 11,5 L de gasolina ("nafta" o "benzina")
- 127 kWh d'electricitat
- 28 hores funcionant un cremador de 4000 kcal
Atès que el butà té més del triple del potencial calorífic que el gas natural, cal adaptar els cremadors i canviar els pics per tenir la tercera part del flux.
Bombona
[modifica]- Bombona (Cor.: Del català bombona, diminutiu de bomba, projectil esfèric.) Sust. fem. Vas de vidre o pisa, de boca estreta i de bastant capacitat, que es fa servir per al transport de certs líquids i gasos. Atuell metàl·lica amb tancament hermètic que es fa servir per contenir gasos a pressió o líquids molt volàtils.
- En espeleologia: recipient contenidor d'aigua i carbur, que amb la combinació d'ambdós es transforma en gas acetilè, font d'il·luminació. Els components bàsics d'una bombona són: dos compartiments; un de superior per a aigua i l'altre per carbur, un plançó de vàlvula reguladora de subministrament d'aigua, un tap del dipòsit d'aigua, un filtre, un conducte de sortida del gas acetilè i una ansa de suport per a mosquetó o cordeleta, per facilitar-ne el transport.[2]
Espanya
[modifica]A l'estat espanyol es denomina comunament bombona de butà i es va introduir a finals dels anys 50. Usualment es distribueix una barreja d'ambdós gasos, en una proporció d'entre 30% de butà i 50% de propà.
El gas butà, en ser fàcilment licuable, és senzill de mantenir en un recipient a pressió com una bombona. Cada bombona conté 12,5 kg de gas i el pes total completament plena és d'uns 35 kg. Són repartides en camions setmanalment pels carrers i pujades a les cases per mossos de repartiment, denominats butaners, que també recullen l'anterior bombona utilitzada. El seu cost actual (maig de 2012) és de 15,53 a Espanya.[3] Quan el consum és molt baix, és més econòmic perquè no cal pagar un tarifa mensual.
Si la bombona és a l'exterior i el temps és fred, pot ser que no subministri suficient gas encara que aquest no s'hagi acabat. Això passa perquè el gas liquat està fred i li costa evaporar, i fins i tot pot congelar. Quan es consumeix gas de la bombona, s'evapora part del gas líquid i aquest es refreda encara més, dificultant encara més l'evaporació i sortida del gas. Aquesta circumstància es produeix sobretot quan es demanda molt flux de gas, per exemple, durant la dutxa i quan la bombona està més buida, ja que quan hi ha menys quantitat de líquid, el fred que produeix l'evaporació del gas es reparteix entre menys quantitat de líquid i fa que el líquid baixi més de temperatura que quan està més plena. La bombona de butà pot ser usada com a font de combustible per automòbils, en reemplaçament de combustibles líquids com la gasolina, encara que en general es fa servir gas natural. Hi ha països amb restriccions o directament prohibicions per al seu ús en vehicles.
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ Associació Argentina d'Hidrogen.
- ↑ José Montiel Castro, Diccionari Espeleològic Mexicà (8a part), p 12, Revista BASE DRACO N° 16, set. 2000, Mèxic, D.F.
- ↑ Repsol: resultats, dividends, informació corporativa, llar i més - repsol.com.
Enllaços externs
[modifica]