Usuari:Mcapdevila/Coberta de palla
Les cobertes de palla es construeixen artesanalment realitzant una coberta amb vegetació seca com ara palla, canyís, juncia, jonc i bruc, disposant múltiples capes, de manera que l'aigua s'elimini lluny de la coberta interna. Probablement sigui aquest el material més antic que s'ha utilitzat en cobertes, emprat tant en climes tropicals com temperats. Alguns constructors de països en vies de desenvolupament encara utilitzen les cobertes de palla, construint-les normalment amb vegetació de la zona i de baix cost. Com a contrast, en alguns països desenvolupats hi ha una demanda d'aquest tipus de coberta, per part de ciutadans benestants que volen donar a la seva llar un aire rústic.
Història
[modifica]
La tradició de les cobertes de palla ha anat passant de generació en generació durant milers d'anys. Hi ha poques descripcions de les seves tècniques constructives, especialment a les regions tropicals. Als països equatorials la palla és el material local usat amb freqüència en cobertes, i sovint en paret és.
Hi ha constància de cobertes de palla europeus des d'abans de l'edat mitjana, quan es van formar les primeres poblacions. La creació dels pobles va comportar la necessitat d'un material de construcció fàcilment disponible, econòmic i durador com la palla. A causa dels incendis produïts en diferents ciutats medievals, es va redactar a Londres la primera normativa vigent de construcció, que prohibia l'edificació de noves cobertes de palla i ordenava l'emblanquinat de les que ja existien amb una capa de guix.
Material per les cobertes de palla
[modifica]-
Tècnica de lligat utilitzada en el recobriment amb palla. -
Vista interior d'una casa amb coberta de palla. -
Capa exterior de molsa i liquen en una coberta de palla.
Només en el Regne Unit hi ha més cobertes de palla que en qualsevol altre país d'Europa. El material utilitzat tradicionalment en una gran part de Anglaterra és la palla de blat, conreada en l'actualitat per productors especialitzats. Una coberta de palla de bona qualitat pot resistir entre 45 i 50 anys, si ha estat realitzat per un artesà experimentat.
Vegeu també
[modifica]- Teito, occident de Astúries i Lleó, Espanya.
- Quincho (arquitectura)
Enllaços relacionats
[modifica]
