Usuari:Mcapdevila/Emancipació

L' emancipació , en el sentit més extens de la paraula, es refereix a tota aquella acció que permet a una persona o un grup de persones accedir a un estat d'autonomia per cessament de la subjecció a alguna autoritat o potestat. (Per exemple: emancipació femenina, d'un fadrí, d'unes colònies en el moment d'accedir a la seva independència, etc.)

Significats del dret

L'emancipació era, en Dret romà, l'acte d'alliberament de la ràbia per voluntat del seu amo. Cal tenir en compte que en el dret romà l'esclau no era considerat com persona sinó com a objecte.

En el dret contemporani, el terme s'usa específicament en el sentit d'atribució a un menor d'edat per part dels seus pares o tutors la totalitat, o la major part dels drets i facultats civils, que normalment comporta la majoria d'edat. Així mateix, algunes legislacions concedeixen la majoria legal al menor d'edat que contreu matrimoni.

Concepte actual i tipus

En un sentit ampli, l'emancipació és l'obtenció de la majoria d'edat. Stricto sensu , provinent del dret romà, l'emancipació és el terme o extinció de la pàtria potestat o tutela de manera anticipada durant la minoria d'edat. És una semicapacitat relativament estranya en la pràctica actual, i pot considerar-se un concepte anàleg al 'benefici de la major edat' donats a subjectes a tutela des dels 16 anys. Les causes de l'emancipació poden ser diverses:

Emancipació automàtica

• Automàtica, per majoria d'edat. Quan el subjecte compleix l'edat establerta per la llei per tenir plena capacitat.
• Automàtica, per matrimoni. El menor, major de 14 anys, queda emancipat prèvia dispensa judicial en contreure matrimoni. Pot ser emancipat abans del matrimoni o quedar emancipat automàticament en contraure's.

Emancipació a instància de part

• Una acta autoritza el pare (concessió paterna). Mitjançant negoci bilateral pare-fill, conforme a l'art. 317 del CC a Espanya. Requereix 16 anys mínim en el menor i el seu consentiment. Es produeix per escriptura pública o compareixença registral, a més d'inscripció en el Registre Civil.
• Per sentència judicial (concessió judicial). Procés voluntari iniciat a instància del fill (art. 320 CC. Espanyol). Requereix 16 anys mínim en el menor, la petició d'aquest, l'audiència amb els pares i la concurrència d'una causa legal. Es produeix per acte judicial i inscripció en el Registre Civil.

• Emancipació fàctica (art. 319 CC. Espanyol). Quan el menor té vida econòmica independent i els pares donen el seu consentiment, tot i ser revocable.

Efectes

Alguns actes poden ser anul·lats a instància dels pares o del curador. El consentiment del cònjuge major (a l'establerta per matrimoni) només és respecte a béns i valors comuns (d'altra banda, regeix regla general abans esmentada). Els emancipats estan protegits institucionalment (art. 288 i 293 CC. Espanyol).

Vegeu també

• Emancipació femenina

Bibliografia

• Company GUTIERREZ, Ricardo. Dret Romà , ISBN 9788498762914. Editorial Tirant lo Blanch
• DÍEZ PICAZO, Luis. Sistema de Dret Civil , vol I.