Usuari:Mcapdevila/Enginyeria militar

L'enginyeria militar és la branca de l'enginyeria que dóna suport a les activitats de combat i logística dels exèrcit s mitjançant un sistema MCP (mobilitat, contramobilitat i protecció) construint ponts, camps minats, passarel, etc. Enginyers constructors - sapadors s'encarreguen també de destruir tot el que pugui facilitar les activitats de l'enemic i augmentar el poder defensiu per mitjà de construccions o millora d'estructures de defensa. A més a més, de les seves missions clàssiques de suport en combat en situacions de guerra, actua en èpoques de pau col·laborant en la solució de problemes d'infraestructura d'índole nacional. En l'àmbit d'una unitat/cos, enginyer és aquella que té com a missions facilitar el moviment de les forces pròpies i impedir o dificultar el de l'enemic. Les tasques d'un soldat d'enginyers inclouen la construcció de camins i ponts, estesa de camps de mines o la detecció i neteja d'obstacles. En alguns exèrcits també és responsabilitat dels enginyers les comunicacions tàctiques de les seves unitats.

Tasques

Mobilitat
- Neteja d'obstacles
- Destrucció de trinxeres i dics
- Obertura de rutes per a vehicles de combat
- Construcció de camins i ponts
- Desminatge

Maneig de material explosiu
- Neteja de camps de mines
- Sembrat de mines
- Disposició de càrregues explosives
- Desactivació d'explosius
- Demolicions

Defensa
- Construcció de fortificacions
- Construcció de llocs avançats
- Construcció de tanques

Contramovilidad
- Sembrat de mines
- Excavació de trinxeres i dics
- Demolició de camins i ponts

Assalt
- Obertura de rutes durant l'assalt
- Demolició d'estructures (mitjançant càrregues explosives o bulldozers)

Defensa contra amenaces NBQ
- Destrucció d'armes químiques
- Destrucció d'armes biològiques
- Destrucció d'armes nuclears

Història

Antecedents

Encara que fins a l'Edat Mitjana no comença a utilitzar el terme d' «enginy» i «enginyer» per definir els artefactes de la guerra i als seus constructors, hi ha constància que l'ús de la fortificació i de les armes per assaltar-daten amb els mateixos orígens de la humanitat.

Si retrocedim a l'edat del bronze es pot trobar a Espanya nombrosos vestigis de fortificacions, potser els més antics en Los Millares (Almeria). Hi ha troballes datats cap a l'any 1000 aC de castros, a Galícia i "la Meseta".

Els Ibers van ser els primers que van començar a ubicar les seves ciutats en turons ben defensats, les seves muralles estaven fetes de pedres unides en sec, disposaven de torretes, fosses, palissades etc .. que proporcionaven una defensa suplementària.

Les ciutats de la península Ibèrica participaven, en general, d'una defensa perimetral fortificada, com es comprova en les restes arqueològiques de la gran majoria, Gadir (Cadis), Numància, Cartago Nova (Cartagena) i un llarg etc ... Els romans a més van ser els impulsors de les comunicacions i castrametació.

Però va ser la invasió àrab la que va marcar un veritable canvi. Alcazaba si castell es van sembrar el terra peninsular, i amb ells els mitjans i eines per conquistar.

Va canviar la tàctica, ja no es assetjava i s'esperava la rendició per fam, s'atacava pel subsòl, cavant mines de sapa fins a arribar als fonaments de les muralles, un cop apuntalats i arribat el moment propici es calava foc, provocant l'ensorrament de la muralla o torres.

Els defensors havien de recórrer a la contramina, galeries que sortien a l'encontre de les dels atacants, arribant a donar-se combats cos a cos en les mateixes.

En els anys finals de la reconquesta, els exèrcits duien ja a les seves files forces de gastadors, amb l'eina adequada per a la sapa i el talat.

L'arribada de la pólvora fa d'aquest tipus d'acció la més demolidora, més encara que l'artilleria. D. Pedro Navarro, cap a l'any 1500, va ser el primer que va utilitzar aquesta tècnica en els setges de Castelnovo i Nàpols. És considerat el primer Enginyer Militar espanyol.

El segle xvi marca l'arribada a Espanya d'un gran nombre d'enginyers italians, contractats per a la fortificació de les places tant peninsulars com d'ultramar i Europa, amb ells es van formar els primers enginyers espanyols. Així doncs els noms de Cristóbal de Rojas, Luis Scribá, Cristóbal Lechuga... es van unir als d' Antonelli, Spannocci, Calvi, etc. L'obra de Calvi és molt important a l'àmbit dels Països Catalans (Perpinyà, Roses, drassanes reials de Barcelona, Maó, Ciutat de Mallorca i Eivissa. L'enginyeria militar era una ciència que abastava tant l'arquitectura com participava amb l'artilleria.

Als albors del segle xvii va ser designat Enginyer Major de SM i com a tal Intendent de les fortificacions d'Espanya el Comendador Triburcio Spannocci, que exercia la supervisió de totes les obres del regne. Durant aquest període es van fortificar, entre altres, les places de Sant Sebastià, Hondarribia, Pamplona, Jaca, Roses, Perpinyà, Castel-Leon, Cartagena, Gibraltar, Cadis, Badajoz, Ciudad Rodrigo i La Corunya a la península.

A ultramar es va procedir de la mateixa manera amb Ceuta, Orà, Manila, l'Havana, Sant Joan, Anvers ... i un llarg etc.,

A finals del segle, es va designar a D. Corneli de Verboom, Enginyer Major dels Països Baixos, succeint l'any 1692 pel seu fill D. Jorge Pròsper de Verboom. A Espanya els enginyers eren sovint contractats per les campanyes, prescindint dels seus serveis en funció de l'esdevenir d'aquestes. Amb l'arribada al tron de Felip V, la deficient organització realitzada fins aleshores, va posar de manifest la manca de personal qualificat a les files espanyoles. A tal punt va arribar la situació que per a la Campanya de Portugal (1704), el Rei de França va haver de prestar a Felip V una brigada d'Enginyers. L'any 1709, el Marquès de Bedmar, aleshores secretari del despatx de la guerra, va proposar al Rei que fes venir de Flandes a D. Jorge Prospero de Verboom, per organitzar els enginyers de forma similar a com ho estaven a França.

Una vegada acordats els termes i condicions, el 13 de gener de 1710 el rei d'Espanya va nomenar per Reial Decret al General Flamenc Enginyer General de tots els Reials Exèrcits, Places i Fortificacions de tots els regnes províncies i Estats de SM , el Reial decret especificava que se li donaven

... todas las honras y execuciones que os pertenecen por razón de dicho puesto, el cual os he conferido para que atendáis a todas las funciones que se ofrecieren de este cargo, tanto en mis ejércitos como en los sitios de plazas, ciudades, villas, puertos de mar y de tierra, presidios castillos y bombardeos, formar líneas de circunvalación y contravalación, cuando fuere necesario; señalar y ordenar las trincheras, baterías y demás obras que hallaréis convenir para reducirlos a nuestra obediencia, como así mismo hacer y ordenar las disposiciones para las defensas, cuando el caso lo requiera, corriendo por vuestra dirección todas las fortificaciones que se hicieren en sus plantas y proyectos para hacer nuevas plazas, mudar o añadir fortificaciones a las antiguas, extinguir y deshacer las inútiles para que Yo pueda hacer juicio de ellas y daros las órdenes que convinieren a Mi servicio y para que en su consecuencia hagáis o mandéis hacer los ajustes y precios de ellas, para mayor bien y ventaja de Mi servicio; y a este fin os encargo y mando que hagáis examen de los ingenieros que se presentaren para entrar en Mi servicio y ejercer este empleo, dándoles los testimonios según su mérito e inteligencia en este arte, para que sepan ejecutar las obras en la forma y realidad que requiere dicho arte y fábrica de ellas...

El 4 de juliol de 1710 Verboom va proposar un pla d'organització per als nou enginyers disponibles (set arribats de Flandes i dos de França), ".. més els que pugui aquí reclutar ..., i els pocs que d'abans quedessin .. ".

Indicava que havien de tenir les categories d'Enginyer Director, Enginyer Segon i Enginyer Ordinari i així mateix proposava que tots ells tinguessin assimilació militar ja "... a més del fet que existeix ja a l'Artilleria, els Enginyers necessiten els graus, tant per donar consideració a les funcions de la seva ocupació, com per avançar-se, no és raó que aquest gènere d'oficials que treballen més i estan més exposats als perills de la guerra que qualssevol altres, es trobin sense ells ... "

El 27 de juliol, Verboom va ser ferit i fet presoner a la batalla d'Almenara, sent conduït a Barcelona, durant el temps que va romandre en aquesta ciutat va completar i va donar forma definitiva al projecte d'organització del cos d' Enginyers.

Creació de l' Cos d'Enginyers

El 17 d'abril de 1711, el rei Felip V va aprovar el Reial Decret, expedit a Saragossa, el projecte presentat per D. Jorge Pròsper de Verboom, quedant constituït el Cos d'Enginyers , sent aquesta la que es considera com data d'antiguitat de l'Arma d'Enginyers.

El personal que tenia Verboom per exercir la direcció del cos es reduïa a un secretari, càrrec que consta va ser ocupat pel seu fill D. Isidre, i dos designats. Amb aquest petit equip i sense abandonar les campanyes militars va portar endavant l'organització dels Enginyers Militars. Es van establir les categories següents:

Enginyer General, Cap superior de tots els enginyers.

Enginyer en Cap o de Província.

Enginyer en Segon.

Enginyer en Tercer.

Designador.

Comença Verboom l'organització del Cos simultaniejant les campanyes militars amb la formació i preparació dels enginyers i tot això no exempt de problemes i entrebancs degut tant a la situació política d'Espanya, com a l'extensió territorial dels seus dominis. El lloc de la vila de Cardona, en 1711, va ser la primera actuació militar que va tenir el Cos. Continuarà les seves actuacions al lloc de Barcelona (1713-1714) i es consolidarà amb les expedicions a Sicília i Sardenya, les campanyes de Itàlia, la recuperació de Menorca i en els setges de Gibraltar.

D. Jorge Pròsper de Verboom augmenta el nombre d'Enginyers i sobretot d'Enginyers d'origen espanyol, però continua una notable influència estrangera: italians, francesos, suïssos i belgues són els cognoms més nombrosos.

Evolucionen les tècniques i procediments, els enginyers comencen a disposar de personal "orgànic" per als treballs específics. La primera acció militar de «tropes d'enginyers" fora de la metròpoli es produeix en la presa de Messina (1718) on al comandament del propi Verboom s'empra una Companyia de seixanta Minadors i cinquanta Enginyers.

Es creen les circumscripcions provincials d'enginyers, a la península i en ultramar, es comença a disposar de dades fiables sobre el personal disponible i la seva qualificació i s'organitzen els primers projectes.

Verboom, amb la seva experiència de Brussel·les també organitza la forma d'ingressar en el Cos i la formació dels futurs Enginyers; havia enginyers amb gran experiència en campanyes, altres aprenien en els llocs. Amb uns es podia comptar a ultramar, altres només al seu país. Per això, per unificar formació i doctrina, criteris i lleialtats l'Enginyer General va entossudir seu esforç en la reactivació de l'Acadèmia de Matemàtiques de Barcelona.

I com innovació, no només en el militar si no en els social, s'estableix, de forma voluntària, el lliurament "... d'un regal voluntària ... per a subvenir a la precisa manutenció de les vídues que llavors existien i que es continués per a les quals, d'ara endavant, resultessin del Cos ... ", així com per ajudar " ... als mateixos Enginyers en cas de trobar-se en alguna gran urgència per malaltia i ferides rebudes en la guerra ... ". Es creava d'aquesta manera el primer Montepío.

La gran capacitat de Verboom fa que el cos es consolidi ràpidament, adquireix aviat una forta solidesa i prestigi, però sorgien dificultats de Comandament i dependències.

Bibliografia

Cambra, Alicia (coord.). Els enginyers militare de la monarquís hispànica en els segles xvii i XVIII. 2005, Madrid: Centro de Estudios Europa Hispánica. ISBN 84-934643-1-7

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mcapdevila/Enginyeria militar