Vés al contingut

Usuari:Mcapdevila/Estat de Flux d'Efectiu

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

En comptabilitat l'estat de flux d'efectiu (EFE) és un estat comptable bàsic que informa sobre els moviments d'efectiu i els seus equivalents, distribuïts en tres categories: activitats operatives, d'inversió i de finançament.[1]

Objectius

[modifica]

La informació sobre els fluxos d'efectiu és útil perquè subministra als usuaris dels estats financers les bases per avaluar la capacitat que té l'empresa per generar efectiu i equivalents a l'efectiu, així com les seves necessitats de liquiditat. Per prendre decisions econòmiques, els usuaris han d'avaluar la capacitat que l'empresa té per generar efectiu i equivalents a l'efectiu, així com les dates en què es produeixen i el grau de certesa relativa de la seva aparició.[2]

Mètodes

[modifica]

Hi ha dos mètodes per exposar aquest estat. El mètode directe i l'indirecte.

  • El directe exposa les principals classes d'entrada i sortida bruta en efectiu i els seus equivalents, que van augmentar o disminuir a aquests.
  • El mètode indirecte part del resultat de l'exercici ia través de certs procediments es converteix el resultat reportat en resultat percebut.

El resultat que s'obté pot ser positiu o negatiu. La importància d'aquest estat és que ens mostra si l'empresa genera o consumeix fons en la seva activitat productiva. A més permet veure si l'empresa realitza inversions en actius de llarg termini com a béns d'ús o inversions permanents en altres societats.

Finalment l'estat mostra la xifra de fons generats o consumits pel finançament en les quals s'informa sobre l'import de fons rebuts de prestadors de capital externs o els mateixos accionistes i les sumes retornats per via de reducció de passius o dividends.

Aquest estat és seguit i analitzat amb molta atenció pels analistes que estudien a les empreses, ja que d'ell sorgeix una explicació dels corrents de generació i ús dels fons, la qual cosa permet conjecturar sobre el futur d'aquesta.

Variacions

[modifica]

Determinats marcs normatius han establert variacions simplificadores respecte del format estàndard, amb informació de molt escassa rellevància. No obstant això, en la majoria dels països es va tendint models similar a l'establert en les normes internacionals. La diferència radica fonamentalment de la definició de "fons". En el cas de l'Estat de Flux d'Efectiu, la definició de fons es restringeix a l'efectiu i els seus equivalents. En altres casos, els fons poden abastar altres actius de curt termini i fins i tot ampliar-se a la totalitat d'actius i passius de curt termini. Exemple de variacions són:

  • Estat de Variacions en el capital Corrent, on Capital Corrent és la diferència entre l'actiu corrent i el passiu corrent. Era una opció a Argentina fins a la incorporació de la Resolució Tècnica 19. A Espanya es denominava Estat d'Origen i Aplicació de Fons amb el mateix abast i per a exercicis iniciats abans de l'1 de gener de 2008.
  • Estat d'Origen i Aplicació de Fons, on Fons inclou Efectiu, Inversions de Curt Termini i Crèdits per Venda de curt termini. Era una opció a Argentina fins a la incorporació de la Resolució Tècnica 19 però de nul·la o escassa aplicació.

A més de l'anterior aquests models difereixen en el format, ja que en comptes de les tres classificacions esmentades, les distincions es fan d'acord al signe dels moviments de fons (entrades o sortides).

Referències

[modifica]
  1. James C. Van Horne , Jr Wachowicz, John M.. Fonaments d'administració financera. Pearson Educació, 2002. ISBN 970-26-0238-6. 
  2. NIC 7