Vés al contingut

Usuari:Mcapdevila/Fenetil·lina

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de fàrmacMcapdevila/Fenetil·lina
Dades clíniques
Grup farmacològiccompost químic Modifica el valor a Wikidata
Dades químiques i físiques
FórmulaC18H24ClN5O2 Modifica el valor a Wikidata
Massa molecular377,161852688 Da Modifica el valor a Wikidata
Identificadors
Número CAS1892-80-4 Modifica el valor a Wikidata
PubChem (SID)102710 i 91992733 Modifica el valor a Wikidata
DrugBankDB01482 Modifica el valor a Wikidata
ChemSpider92775 Modifica el valor a Wikidata
UNIIYA7K8ADZ2V, HK6XYT4SE5 i V3Z39LK3EV Modifica el valor a Wikidata
ChEMBLCHEMBL2107591 Modifica el valor a Wikidata
AEPQ100.015.983

La fenetil·lina[1] (INN), en anglès fenethylline (BAN, USAN) o phenethylline, també coneguda com a amphetaminoethyltheophylline i amfetyline, és una unió química d'amfetamina i teofil·lina que es comporta com un profàrmac per a les dues drogues abans esmentades[2][3] Es comercialitzava (abans de ser prohibida) per al seu ús com a psicoestimulant sota les marques Captagon, Biocapton o Fitton.[2][3]

Història

[modifica]

La fenetil·lina va ser sintetitzada per primera vegada per l'empresa alemanya Degussa AG el 1961[4] i fou utilitzada durant prop de 25 anys com una alternativa més suau a les amfetamines i compostos relacionats. Encara que no hi ha indicacions aprovades per la FDA per a la fenetil·lina, s'ha utilitzat en el tractament dels "hipercinètics" (una síndrome que actualment es coneix com trastorn per dèficit d'atenció amb hiperactivitat) i, en algunes ocasions, per al tractament de la narcolèpsia o també en certs casos de depressió. Un dels principals avantatges de la fenetil·lina és que no augmenta la pressió arterial en la mateixa mesura que l'amfetamina, de manera que pot ser utilitzada en pacients amb malalties cardiovasculars.

La fenetil·lina es considera que té menys efectes secundaris i menys potencial d'abús que les amfetamines. No obstant això, la fenetil·lina va ser catalogada el 1981 dins del programa de substàncies controlades en els EUA, i es va convertir en il·legal a la majoria països el 1986 després de ser enumerada per l'Organització Mundial de la Salut dins la programació internacional en virtut del Conveni sobre substàncies psicotròpiques, tot i que la incidència real d'abús de la fenetil·lina era bastant baixa.

Farmacologia

[modifica]

La fenetil·lina, en ser metabolitzada pel cos, genera, a part, dos fàrmacs més: l'amfetamina (24,5% de la dosi oral) i la teofilina (13,7% de la dosi oral), cadascun dels quals són per si mateixos estimulants actius.[5] Per aquest motiu, els efectes fisiològics de la fenetil·lina són el resultat de la combinació dels tres fàrmacs.[6]

Abús

[modifica]

L'abús de fenetil·lina de la marca Captagon és molt comú als països àrabs i diverses versions falsificades de la droga segueixen estant disponibles malgrat la seva il·legalitat.[7][8]

Moltes de les pastilles "Captagon" falsificades, en realitat contenen altres derivats d'amfetamines que són més fàcils de produir, però es modelen i s'estampen amb la forma de les píndoles de Captagon. No obstant això, de les píndoles de Captagon falsificades que s'han analitzat, algunes contenen veritable fenetil·lina, fet que indica que la producció il·lícita d'aquesta droga segueix tenint lloc.[9]

La fenetil·lina és una droga molt popular, presumptament utilitzada per grups gihadistes a Síria. Es fabrica a nivell local en un procés barat i senzill. Segons certes filtracions, alguns dels grups militants també es dedicarien a exportar la droga a canvi d'armes o diners en efectiu.[10][11]

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. «Fenetil·lina». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 17 novembre 2015].
  2. 2,0 2,1 Dictionary of Organic Compounds. CRC Press, p. 3140–. ISBN 978-0-412-54090-5. 
  3. 3,0 3,1 Index Nominum 2000: International Drug Directory. Taylor & Francis, January 2000, p. 431–. ISBN 978-3-88763-075-1. 
  4. Fenetylline: therapeutic use, misuse and/or abuse. Kristen G, Schaefer A, von Schlichtegroll A. Drug Alcohol Dependence. 1986 Jun;17(2-3):259-71.
  5. Ellison T, Levy L, Bolger JW, Okun R. The metabolic fate of 3H-fenethylline in man. European Journal of Pharmacology 13:123, 1970.
  6. Chemical characterization of counterfeit captagon tablets seized in Jordan. Alabdalla MA. Forensic Science International. 2005 Sep 10;152(2-3):185-8.
  7. «2011 Global Assessment of Amphetamine-Type Stimulants». United Nations Office on Drugs and Crime.
  8. «Le Captagon®, arme principale des jihadistes». Reseau Voltaire.
  9. Captagon-droga mágica
  10. Colin Freeman «Syria's civil war being fought with fighters high on drugs». The Telegraph, 12-01-2014 [Consulta: 13 gener 2014].
  11. Stephen Kalin «Insight: War turns Syria into major amphetamines producer, consumer». Reuters, 12-01-2014 [Consulta: 21 abril 2014].

Enllaços externs

[modifica]