Usuari:Mcapdevila/Gambera

Aquest article tenia importants deficiències de traducció i ha estat traslladat a l'espai d'usuari.
Podeu millorar-lo i traslladar-lo altra vegada a l'espai principal quan s'hagin resolt aquestes mancances. Col·laboreu-hi!

La gambera o greva és una peça de l'armadura antiga que cobria la cama des del genoll fins a la base del peu. L'origen d'aquesta peça s'ha de buscar en l'antiguitat grega. És veritat que la paraula gamberes només és aplicable a la peça de l'armadura que cobreix tota la cama, ja que quan només cobreix la canyella rep el nom de cnèmida o canyellera, i quan tanca completament la cama s'ha d'anomenar gambera. Però totes aquestes veus indiquen variants del terme, atès que la cnèmida dels grecs, etruscs i romans es pot considerar de fet com la precursora de la gambera.^[1]^[2]

Grecs i etruscs

La gambera grega es remunta als temps d'Homer i probablement portava el seu origen de la bota de cuir usada pels guerrers asiàtics. Cobria des del turmell fins per sobre del genoll, era de metall flexible i probablement estava folrada de cuir per dins. Per subjectar als turmells se servien d'unes tires de cuir de les que es veuen alguns fragments en les escultures del Temple d'Afea. Segons es dedueix d'algunes pintures de gots, les gambera es fixaven també a la panxell mitjançant sivelles o de corretges. En alguns gots pintats es veu els guerrers grecs posant-se les gambera. Ifícrates el Vell, el reformador de l'armament de la infanteria grega, va reemplaçar les gamberes de metall per unes peces de cuir molt fortes, guarnides potser amb làmines de bronze i que es deien ificràtides en honor seu.

Els etruscs van haver copiar dels grecs la gambera de bronze Senillosa, sense adorn, però acusant en certa manera la musculatura de la cama. El sortint del genoll, la suau aresta de la tíbia i el contorn o perfil semicircular des panxells està perfilat per relleus o estries.

Antiga Roma

En Roma, per temps de la República, usaven la gambera de bronze dels hastats, els prínceps i els triaris a la cama dreta que no anava coberta per l'escut. En temps de Polibi, la cavalleria romana només usava gamberes de cuir. En l'Imperi, les gamberes de metall tendeixen a desaparèixer per complet i són substituïdes per una mitjana de cuir o de llana que pujava fins al panxell.

La gamberes que ofereix més interès per als arqueòlegs no és la dels soldats, sinó la dels gladiadors romans. Aquests només la portaven en una cama, la dreta o l'esquerra, i hi ha algun rar exemple de portar a les dues. La gambera del gladiador era més gran que la dels soldats a què ens hem referit. Cobria gairebé fins a mitja cuixa i se subjectava al turmell i la cama per sota del panxell amb corretges que es passaven per unes anelles que hi havia a les seves vores.

Edat Mitjana

Es pot dir que, pel que fa a la gamberes, no hi ha solució de continuïtat entre el món romà i els segles de l'edat mitjana. Els manuscrits dels segles viii al X ens mostren al guerrer desproveït d'aquestes defenses i amb les cames senzillament embolicades en tires de cuir. Durant el segle xii i principi del XIII, els guerrers defensaven les seves cames amb calças de malla, ia finals del segle xiii van aparèixer a França les primeres gamberes, o millor dit canyelleres, de làmines de ferro que es fixaven a les cames mitjançant corretges, sent de notar que aquestes peces van aparèixer al mateix temps que les genolleres metàl·liques. També en aquells dies es van començar a usar en la Itàlia septentrional, la Provença i el Llenguadoc unes gamberes de pell llaurada amb genolleres d'acer.

El segle xiii és l'època en què els guerrers es van preocupar de donar més solidesa i garantia de defensa a les armadures si així, res més haver inventat les gamberes, es va pensar a afegir una peça intermèdia entre ella i la genollera articulada. Es comprèn que als homes d'armes acostumats a la malla els costés treball sotmetre a la rigidesa de les plaques de ferro unides a aquesta vestidura.

Les gamberes usades a França durant els primers anys del segle xiv estaven disposades d'una manera anàloga a les gambera gregues de fi coure que cobrien no només la tíbia, sinó part del panxell i podien ajustar gràcies a l'elasticitat metàl·lica. Ben aviat va néixer la idea de defensar també el mollar del panxell amb una làmina de ferro i es van inventar les gamberes de dues peces amb xarneres i ganxos, cobrint amb una tira de pell la unió de les gamberes amb les genolleres. A la fi del segle XV i començament del xvi, els homes d'armes portaven unes gamberes de dues peces de les que només la posterior cobria per complet el taló, unint-se l'anterior a la sabata de ferro o escarpe de bec d'ànec compost de làmines articulades. Aquestes dues peces s'obrien mitjançant de ressorts i es tancaven amb botons per la part interior de la cama. Les gamberes, com les altres peces de l'armadura, van ser objecte dels preciosos embelliments que tan costoses van fer les armadures en el segle XVI.