Usuari:Mcapdevila/Incandescència

El metall incandescents brases de l'espurna de la llum utilitzada per a aquest encenedor Bunsen emeten llum de color que van del blanc al taronja a vermell o el blau. Aquest canvi es correlaciona amb la temperatura mesura que es refreden en l'aire. La flama en si no és incandescent, com color blau es deu a diverses altres transicions de l'energia atòmica i molecular. El color blau prové de les transicions quantificades que el resultat de l'oxidació dels radicals CH.

Radiació del cos negre comparada amb la del mantell de ceri-tori (CeO2/ThO2).

La incandescència' és un fenomen físic universal, és una emissió de llum per raó de l'escalfor. De fet, tot cos escalfat suficientment emet radiació electromagnètica en l'espectre visible (a partir d'una certa temperatura).

La qualitat de la llum emesa depèn directament de la temperatura del cos calent, un cos lleugerament calent (al voltant de 1600°C), emet llum vermella-taronja, mentre que un cos molt calent (al voltant de 5000°C) emet llum molt blanca i fins i tot pot arribar al blanc blavós a temperatures extremes (de 8000-9000°C).

D'aquí l'expressió "Red Hot" o "roig calent" per descriure l'estat d'un metall a la farga ... D'aquí també la brillantor de la lava dels volcans (la roca fosa és tan calent que emet llum).

Per a mesurar l'estat d'incandescència d'un objecte o descriure la llum que emet, s'utilitza un model teòric anomenat cos negre.

Exemples

El fenomen es va observar en alguns metalls de transició, terres rares i materials (ceràmics) d'òxid de metall com el òxid de zinc, l'òxid de ceri, o el diòxid de tori, on part de la llum és originada per la incandescencia-fluorescència del material. El òxid de calci també gaudeix d'aquesta característica. La causa d'aquest efecte es pot explicar per l'excitació tèrmica directa dels ions metàl·lics del material.

La paraula candoluminiscencia s'utilitza doncs d'una manera informal per descriure la luminescència de qualsevol material escalfat fins a la incandescència específicament per una flama. Els exemples més comuns de candoluminiscencia els podem veure a la brillant malla d'òxid de ceri / tori (proporció de (1:99) d'una llum de querosè o d'una llum de gas i en la malla incandescent d'una Limelight d'antic disseny.

L'òxid de calci va ser el primer a ser utilitzat, i a part d'usar-lo al enllumenat de gas, es va fent molt comú el seu ús per il·luminar els escenaris. Realitzem una aplicació pràctica d'alta potència amb unatorxa oxhídric, una llum que es va emprar per il·luminar els escenaris durant dècades amb el nom de Limelight (traduït literalment:llum de calci) o llum d'escenari.

Resplendor

Es parla tradicionalment resplendor:

• En el cas d'una combustió lenta, carbó d'hulla, cigarreta;
• En el cas d'una bombetes de llum.

Vegeu també

• Candoluminescència
• Llum d'escenari
• Bombeta incandescent
• Llista de fonts de llum
• Pirognòmic

Referències

• Dionysius Lardner (1833). Treatise on Heat. Longman, Rees, Orme, Brown, Green & Longman. «Enllaç».. "The state in which a heated body, naturally incapable of emitting light, becomes luminous, is called a state of incandescence."
• John E. Bowman (1856). An Introduction to Practical Chemistry, Including Analysis (Second American edition ed.). Philadelphia: Blanchard and Lea. «Enllaç»..

Enllaços externs

• William Elgin Wickenden (1910). Illumination and Photometry. McGraw-Hill. «Enllaç».