Usuari:Mcapdevila/Jeroni Girava

Aquest article tenia importants deficiències de traducció i ha estat traslladat a l'espai d'usuari.
Podeu millorar-lo i traslladar-lo altra vegada a l'espai principal quan s'hagin resolt aquestes mancances. Col·laboreu-hi!

Jeroni Girava o Hieronymus Giraua, (Tarragona. finals S. XV - Herculà 1556), fou un matemàtic, cosmògraf i enginyer català. Va ser gentilhome de la casa reial a les ordres de Carles I i va morir d'un mal de costat amb febres viatjant en vaixell de Nàpols des de Milà en comissió de servei en arribar a Herculà^[1] Fou un dels personatges il·lustres de Tarragona esmenats per per Lluís Pons d'Icart com i autor de diversos llibres (entre ells dos de cosmografia i la Geometria d'Oronce Finé.

Biografia

Va estudiar a les universitats de Tarragona, París i Lovaina, sent doctor en teologia i bones lletres.^[2]^[3]

Al gener de l'any 1556 Girava i Lastanosa reberen ordres de traslladar-se a Nàpols per assessorar a l'emperador en assumptes diplomàtics i d'enginyeria hidràulica.

Mesos més tard, pel camí, després de sortir de Milà per agafar el vaixell a Gènova, Girava moria inesperadament a Herculà el 9 de febrer d'un mal de costat.

Obres

Traducció al castellà de Los dos libros de Geometria práctica de Oroncio Fineo (Brussel·les, 1553), posats en ordre en castellà per Pedro Juan de Lastanosa.
Escriu dos llibres de Cosmografia prenent com a base la carta cosmográfica que Gaspar Vopellio Medeburgense va fer l'any MDXLVII, per ser una de les més completes i ben traçades. S'en van fer dues edicions: la primera es va imprimir a Milà l'any 1556, i la segona en Venècia l'any 1570.
Es va decantar a favor del sistema astronòmic geocèntric i no al heliocèntric, considerant que quan va publicar la Cosmographia només feia tretze anys (1543) que Copèrnic havia publicat la nova teoria, i el dictamen desfavorable de l'Església aconsellava als científics molta prudència.
També va escriure un tractat d'hidràulica, avui perdut, que tenia el títol: Declaració de l'ús i fàbrica dels instruments d'aigua, molins i altres coses.^[4]

Autoria de "Los veintiún libros de los ingenios y de las máquinas"

Segons hipòtesi de Vicente García de Diego, podria ser l'autor de Los veintiún libros de los ingenios y de las máquinas, conegut com "Pseudo-Juanelo Turriano", un manuscrit perdut del XVI del qual se'n conserva una còpia i que tracta fonamentalment sobre enginyeria hidràulica. L'atribució a Juanelo Turriano, «mecànic de Carles V i Felip II autor de complexos sistemes de rellotges i de grans elevacions d'aigües amb estranys artificis» ja va ser posada en dubte pels primers investigadors del manuscrit al segle XVIII, ja que el llenguatge conté modismes i referències geogràfiques concretes, García de Diego l'atribueix a Jeroni Girava, que va ser «enginyer de Carles V». El manuscrit inclou 440 dibuixos molt minuciosos i d'excel·lent qualitat que complementen la precisa descripció dels processos tècnics, a part d'aixó, les màquines i enginys van acompanyats del seu especejament, fet que permet apreciar els detalls del seu funcionament.

Vegeu també

Referències

↑ Jeroni Girava. Dos libros de cosmographia. por Maestro Iuan Antonio Castellon y maestro Christoual Caron, 1556.
↑ [1]
↑ Andrea Palladio; Universidad Politécnica de Valencia. Departamento de Composición Arquitectónica. Palladio 1508- 2008. Una Visión de la Antigüedad. General Edic. Arquitectura, p. 77–. GGKEY:1S67H9K10HA [Consulta: 9 desembre 2012].
↑ "..Caeterum si quis exquisitam constitutionem et machinae iconeni' dessiderat, librum Hieronymi Girauae -Hispani hac in materia absolutissimum, revolvat.» No he podido identificar cuál de las obras de este cosmógrafo español es la aludida..". Revista de dialectología y tradiciones populares. La Sección, 1952 [Consulta: 11 desembre 2012].

Bibliografia

Nicolás García Tapia, Pedro Juan de Lastanosa y Pseudo-Juanelo Turriano

Enllaços externs

... Dos libros de cosmographia - j.Girava

[Girava1556-1] Jeroni Girava. Dos libros de cosmographia. por Maestro Iuan Antonio Castellon y maestro Christoual Caron, 1556.

[Font22-2] [1]

[PalladioVv.aa-3] Andrea Palladio; Universidad Politécnica de Valencia. Departamento de Composición Arquitectónica. Palladio 1508- 2008. Una Visión de la Antigüedad. General Edic. Arquitectura, p. 77–. GGKEY:1S67H9K10HA [Consulta: 9 desembre 2012].

[Revista_de_dialectología_y_tradiciones_populares-4] "..Caeterum si quis exquisitam constitutionem et machinae iconeni' dessiderat, librum Hieronymi Girauae -Hispani hac in materia absolutissimum, revolvat.» No he podido identificar cuál de las obras de este cosmógrafo español es la aludida..". Revista de dialectología y tradiciones populares. La Sección, 1952 [Consulta: 11 desembre 2012].

[1]

[2]

[3]

[4]