Usuari:Mcapdevila/Kelp
Laminariales és un ordre de grans algues pertanyent a la classe Phaeophyceae (algues marrons). També se'ls denomina kelp. Malgrat la seva aparença de grans plantes marines, no pertanyen al regne de les plantes i algues verdes (Plantae), sinó que es classifiquen en el regne Protista. Es coneixen al voltant de 30 gèneres.
Aquestes algues creixen en boscos submarins (boscos d'algues) d'aigües succintes i clares, riques en nutrients i temperatures per sota d'uns 20 °C. Aquests boscos ofereixen protecció a algunes criatures marines, i aliments per a uns altres. Destaquen per la seva alta taxa de creixement, el gènere Macrocystis i l'espècie Nereocystis luetkeana creixen tan ràpid com a mig metre al dia, fins a aconseguir 30 a 80 m.[1]
Morfologia
[modifica]En la majoria de les espècies el talo consisteix d'estructures planes en forma de fulla denominades làmines, les quals s'originen d'estructures allargades amb forma de tija denominades estipes, mentre que els rizoides fixen l'alga al substrat de l'oceà. A la base de les làmines de les espècies americanes es formen unes vesícules de gas (neumatocistos) que mantenen a aquestes prop de la superfície, per exemple, en Nereocystis lueteana.
Creixement i reproducció
[modifica]El creixement es produeix a la base del meristema, on les làmines s'uneixen al estipe. El creixement pot estar limitat per la pressió dels alguívoros, per exemple, els eriçons de mar poden consumir grans àrees. El cicle de vida de les laminariales comprèn les etapes de esporófito diploide i gametòfit haploide. L'etapa haploide comença quant l'organisme madur allibera nombroses espores, que germinen per convertir-se en gametòfits masculins o femenins.
La reproducció sexual dóna lloc a l'etapa de l'esporòfit diploide que es desenvoluparà en un organisme madur. Un esporòfit diploide madur pot arribar a mesurar 30 metres d'altura.
Hàbitat
[modifica]Els boscos de kelp creixen en temperatures menors a 20°C i en aigües riques en nutrients. Aquests són considerats dels hàbitats marins més productius biològicament i s'estenen en zones costaneres poc profundes, estenent-se al llarg del cercle polar àrtic fins al Cercle Polar Antàrtic. Són de ràpid creixement i en les condicions apropiades els individus diploides poden arribar a créixer 30cm per dia.[2][3]
Usos comercials
[modifica]Les algues gegantes poden ser collides amb facilitat deguda a la seva gran superfície i al seu hàbit de creixement en aigües profundes. La cendra de les algues marines és rica en iode i álcalis. En grans quantitats, les cendres poden utilitzar-se en la producció de sabó i vidre. Fins a la comercialització del procés Leblanc al començament del segle XIX, la crema d'algues a Escòcia va ser una de les principals fonts de cendres de soda (principalment carbonat sòdic).[4] També s'usa freqüentment com a fertilitzant.
El alginato, un carbohidrat obtingut d'algues marines, s'usa per espessir productes tals com a gelats, melmelades, salses, cremes i pasta de dents, a més de ser un ingredient exòtic dels productes manufacturats i del menjar per a gossos.
Diverses espècies del Pacífic (kombu, Saccharina japonica i unes altres) constitueixen un ingredient molt important en la cuina japonesa. El kombu s'usa per donar sabor a brous i guisats (especialment dashi), adorns comestibles (tororo kombu) en l'arròs i altres plats, com a amanida i com a ingredient principal en aperitius (tals com tsukudani). Les fulles d'algues transparents (oboro kombu).[5] El kombu pot utilitzar-se per estovar els fríjoles durant la cocció i per ajudar a convertir els sucres no digeribles i per tant reduir la flatulència.[6]
Possible font d'energia renovable
[modifica]El kelp té una alta taxa de creixement i la seva descomposició és bastant eficient a generar metà. S'ha proposat que grans granges marines de kelp podrien servir com una font d'energia renovable.[7] Diferent a altres biocombustibles com l'etanol de blat de moro, l'energia extreta del kelp evita problemes del tipus "moderi vs combustible" i no requereix d'irrigació.
Espècies prominents
[modifica]- Kelp cap de toro, Nereocystis luetkeana, una espècie del nord-oest d'Amèrica.[8] Utilitzat pels pobles indígenes de la costa per fer xarxes de pesca.
- Kelp gegant, huiro, sargazo o cochayuyo, (Macrocystis pyrifera), la major alga. Es troba en la costa del Pacífic d'Amèrica del Nord i del Sud.
- Kombu, Saccharina japonica i unes altres, diverses espècies d'algues comestibles que es troben a Japó.
Galeria
[modifica]-
Ecklonia cava -
Saccharina latissima, Laminaria digitata i Laminaria hyperborea -
Saccharina latissima -
Macrocystis pyrifera -
Alaria fistulosa -
-
-
-
Referències
[modifica]- ↑ Thomas, D. 2002.
- ↑ NASA.
- ↑ http://oceanservice.noaa.gov/facts/kelp.html
- ↑ Clow, Archibald and Clow, Nan L. (1952).
- ↑ Kazuko, Emi: Japanese Cooking, p. 78, Hermes House, 2002, p. 78.
- ↑ Graimes, Nicola: The Best-Ever Vegetarian Cookbook, Barnes & Noble Books, 1999, p. 59.
- ↑ www.biomassmagazine.com/article.jsp?article_id=2166
- ↑ Guiry, M.D. & Guiry, G.M. 2006.
Enllaços externs
[modifica]- Quelpos, Boscos Submarins d'Arbres Gegants Oceana 2005
- Oceanic Naturals, suplements d'algues gran per a la salut
[[Categoria:Algues]] [[Categoria:Algues brunes]]