Usuari:Mcapdevila/Llibres verds
 | Aquest article tenia importants deficiències de traducció i ha estat traslladat a l'espai d'usuari. Podeu millorar-lo i traslladar-lo altra vegada a l'espai principal quan s'hagin resolt aquestes mancances. Col·laboreu-hi! |
 |
Aquest és un article traduït amb mancances. |
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
|
Per a altres significats, vegeu «Llibre Verd». |
Es va denominar llibres verds les obres genealògiques que treien a relluir les taques d'un llinatge o una casa nobiliària. Sobretot van sorgir al segle xvii motivades pel rancor dels seus autors o per mera curiositat. Van resultar ofensius quan es posava en dubte la "neteja de sang" d'un cristià vell o de la seva família en "rebaixar-lo" a jueu o moro convers, posar en relleu amistançaments amb dones de "mal viure", matrimonis desiguals i bastardies originades per nobles o eclesiàstics.
Van sorgir en sentit contrari a la direcció recorreguda per la genealogia que, des d'abans del segle xvi fins al XVII, a més de ser abundant i adulatòria, patia d'una fabulació exagerada, fruit de desfiguracions d'obres originals, amb el desig de remuntar una estirp a orígens llunyans, acreditar serveis extraordinaris, provar descendència de gots, o remuntar-se a Adam i Eva.
Els llibres verds, tot i conservar-se en nombroses còpies, van ser perseguits i fins i tot manats destruir per l'autoritat, donada la seva naturalesa difamatòria, cas del Llibre Verd d'Aragó el 1623. Igualment, l'autoritat prohibí donar crèdit a instruments i expedients del Nobiliario Genealógico d'Alonso López d'Haro, que va ser publicat el 1612-22 amb el títol Nobiliario Genealógico de los Reyes y títulos de España. Els papers genealògics del cronista Tamayo de Vargas es van fer desaparèixer a la seva mort per "contenir notícies perjudicials als llinatges", o per atacar al govern -segons Pellicer-.
El més famós i divulgat llibre verd va ser el Memorial de 1560 (Burgos) dirigit al rei Felip II pel cardenal Pedro de Mendoza i Bobadilla (1508-d.1560), que va ser publicat al segle xix amb el nom d'El Tizón de la Nobleza Española o màculas i sambenitos dels seus llinatges, i obtingué la desqualificació de prestigiosos genealogistes. En aquest, s'afirmava, per exemple, que la major part de la noblesa descendia (pels matrimonis entre ells) d'un jueu convers almoixerif de la reina Urraca de Castella anomenat Ruy Capó, d'una "donzella d'alegre vida" anomenada Isabel Droklin, amistançada del bisbe Pere de Castella i filla d'un paleta anglès i d'una "tal Espluga-estovalles", o una "Isabel de Tal" després nomenada de Meneses.
En l'actualitat, s'ha tornat publicar aquesta obra a Madrid, 1992, a València, 1995; i a París-València, 2005.[1][2][3]
El Tizón de la Nobleza Española de Francisco de Mendoza i Bobadilla
[modifica]El prologuista anònim de 1880[4] escriu la causa d'aquest escrit: "el 1560, va haver de fer mercè d'un hàbit d'orde militar a un nebot del cardenal Mendoza, i el tribunal de les ordres, on estava "l'elit" de la noblesa, es va oposar, encara que indirectament a la provisió, obligant l'agraciat a fer expedient o provança de neteja de sang, que no sabem què ombra o taca del seu llinatge. El mortificat nebot comunicà al seu oncle el cardenal el greuge fet a ell i a tota la família, i llavors el prelat va recórrer al rei ajustant-los els comptes a tots els nobles d'Espanya per anivellar, per dir-ho així, el càrrec amb data. També indica com Mendoza va prevaler sobre la revenja dels seus enemics, i continua realitzant la seva biografia en to gairebé laudatori."
El cardenal inicia el memorial[5] considerant l'injust greuge realitzat sobre el seu nebot el comte de Chinchón pels nobles, i diu: "I sent els cavallers, ducs, comtes i marquesos els que il·lustren la república i les flors del roser en què tots es miren, m'admira també i és estrany que hi hagi tant de rancor entre ells, que en pits nobles és infàmia i motiu de murmuració i d'escàndol entre la gent del poble, que poden dir que són més nobles que els prínceps; els avis no es coneixen ni es fa memòria d'ells per a res".
I si es fes de la vista a la naturalesa i bastardia, paraules blasfemes i actes secrets de la Inquisició, fos poder infinit, i llegint els sagrats escriptors, que són mirall de l'Església, es veuria com moltes coses fan a aquest intent. Mes com la brevetat d'aquest memorial ho demana, no es pot treure la llengua a tot, sinó suplicar a V. M. humilment miri amb atenció tants i tants prínceps i senyors, comtes, marquesos i cavallers, com il·lustren els següents plecs.
L'obra està organitzada així: un pròleg, la biografia, el memorial pròpiament dit, i un epíleg final en quatre parts: "conseqüències", "llinatge del cardenal Mendoza", "al·leluies" i "per un hàbit". El memorial consta de:
-Primera part. Máculas de los más altos linajes. Descendientes de…
-Segona part. Sambenitos.
-Conclusió del memorial el 20 d'agost de 1560.
Referències
[modifica]- ↑ Mendoza i Bobadilla, Francisco: El Tizón de la noblesa. Madrid: Col·legi Heràldic d'Espanya i de la Índies, 1992. ISBN 84-604-3977-1
- ↑ Mendoza i Bovadilla, Francisco: El Tizón de la noblesa espanyola, o màcules i sambenitos dels seus llinatges. Universitat de València, 1995. ISBN 84-370-2112-X
- ↑ Mendoza i Bobadilla, Francisco: El Tizón de la noblesa. València: Llibreries "París-València", 2005. ISBN 84-8339-338-7
- ↑ Mendoza i Bovadilla, Francisco: El tizón de la Nobleza Española o màculas i sambenitos del seu llinatge. Barcelona: La Selecta. Empresa literari-editorial, 1880, p. 12-51
- ↑ Ibídem, p. 56-58
Bibliografia
[modifica]- Domínguez Ortiz, Antonio: Les classes privilegiades en l'antic règim. Madrid: Edicions Istme, 1973. ISBN 8470900196.
Enllaços externs
[modifica]- Codi = 1722945 Dialnet. El Tizón de la noblesa.
- José L. G. de Pau. Mendoza. Poderosos senyors.
- Pàg = lite1 & època = texto2 Universitat d'Alcalá de Henares. Centre Virtual Cisneros. Francisco de Mendoza i Bobadilla.