Vés al contingut

Usuari:Mcapdevila/Masacre antisemita de 1391

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Massacres de jueus a Barcelona el 1391 per Josep Segrelles, cap a 1910. Les persecucions antijueves de 1391 a Espanya, de vegades anomenades els Baptismes Sagnants i conegudes en la tradició jueus com els Decrets del 5151 (hebreu: גזירות קנ"א, Gzirot Kana) són una sèrie de massacres i Conversions forçades a partir de 4 a la ciutat de Sevilla abans d'estendre's a gran part de Castella i després a la Corona d'Aragó.

Es produeix en el context de la crisi de la baixa edat mitjana, alimentada per la predicació ferotgement antijueva de , van provocar l'exili de molts jueus d'aquesta part d'Espanya i les Illes Balears al Nord d'Àfrica. També van marcar el naixement del marranisme.

Antecedents històrics

[modifica]

Espanya al final de la Error del mòdul String: s'esperava un número com a segon paràmetre; trobat: XIV va passar per un període molt problemàtic. La Corona de Castella va experimentar greus problemes econòmics i socials com a conseqüència de la crisi de la baixa edat mitjana, a la qual es van afegir les conseqüències de la [[Primera Guerra Civil de Castella|Primera Guerra Civil de Castella i l'establiment de la Casa de Trastamare. El 1390, el rei Joan i va morir, deixant com a hereu malaltís amb tot just 11 anys, Enric III de Castella, de manera que l'autoritat política es va debilitar moltError de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; noms no vàlids, per exemple, hi ha masses.

Tot i que va ser desposseït de les seves funcions i havia rebut repetidament advertències per moderar-se, tant del rei de Castella[1], la de l'arquebisbe de Sevilla, Pedro Gómez Barroso, l'ardiaca estava involucrat en una campanya d'odi antijueu, demanant al seu ramat que tolerés els jueus només morts o batejats.

Les massacres de 1391

[modifica]

A Plantilla:Data- Es van produir els primers disturbis antijueus. El Plantilla:Data- La massacre de Sevilla resulta en la mort de 5.000 jueus[2]. Les massacres es van estendre a altres ciutats, primer a la vall del Guadalquivir]: Còrdova (on 2.000 morts[3]), Andújar, Montoro, Jaén, Úbeda, Baeza... i després del Plantilla:Enllaç: Villa-Real Plantilla:Incise, Conca, Huete, Escalona, Madrid, Toledo (Plantilla:Data-), i altres zones castellanes: Logronyo (Plantilla:Date-) i la Corona d'Aragó: València (on van ser assassinats 250 jueus[4] el Plantilla:Data-), Oriola, Xàtiva, Barcelona, (on 200Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; noms no vàlids, per exemple, hi ha masses a 400 jueusError de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; noms no vàlids, per exemple, hi ha masses van ser assassinats el Plantilla:Data-) i Lleida (70 mortsError de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; noms no vàlids, per exemple, hi ha masses, el Plantilla:Data-) on també hi va haver predicacions antijueves: les de Sant Vicenç Ferrier. A Palma de Mallorca el Plantilla:Data- Els jueus van ser assassinats[4].

Els jueus van ser saquejats i molts jueus massacrats; desenes de milers d'ells van haver de convertir-se al cristianisme[5]. Així va aparèixer una gran comunitat de nous cristians, que tindria un gran paper en la història d'Espanya. Entre els assassinats, les fugides i les conversions forçades, moltes comunitats jueves, especialment la de Sevilla, pràcticament han desaparegut.

Les conseqüències històriques d'aquestes massacres van ser molt importants: el conflicte entre vells i nous cristians i la proclamació de la llei sobre la puresa de la sang, que va donar lloc a episodis com la revolta de Pedro Sarmiento o la revolta anticonversa de Toledo (1449), la creació de la Inquisició Espanyola (1478) i el Decret de l'Alhambra|expulsió dels jueus d'Espanya el 1492.

Pogrom de Barcelona

[modifica]

Referències

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
  • El pogrom de 1391 [arxiu], de Julio Valdeón Baruque, a Artehistoria.
  1. Historia de los reyes de Castilla.
  2. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades escamilla
  3. Plantilla:Enllaç web.
  4. 4,0 4,1 Plantilla:Treball.
  5. Raphaël Carrasco, L'Espagne classique 1474 - 1814, Hachette, 2006 (3a edició), llegir en línia