Usuari:Mcapdevila/Memòria de treball

Model de memòria de treball

La memòria de treball és un constructe teòric relacionat amb la psicologia cognitiva que es refereix a les estructures i processos emprats per a l'emmagatzematge temporal d'informació (memòria a curt termini) i l'elaboració de la informació.

A diferència de la memòria a curt termini (vegeu memòria humana), amb la memòria de treball, s'assumeix teòricament, que la memòria no és un mer "calaix de records", sinó que és un procés actiu vinculat al processament de la informació.

Origen

El concepte va ser utilitzat per vegada primera per Alan Baddeley i Hitch el 1974, i posteriorment va ser reformulat en part el 1986, per descriure la memòria temporal “en línia” que els humans utilitzem per realitzar certes tasques i resoldre determinats problemes. Amb aquest terme també es va introduir la teoria de les operacions cognitives relacionades amb aquesta forma de memòria activa anomenada memòria operativa o memòria a curt termini.

Components de la memòria de treball

En la proposta original de Baddeley, la memòria de treball està integrada per tres components:

• L'executiu central: permet l'assignació dels recursos d'atenció als altres elements del sistema, que són "esclaus" de l'executiu central. Atès que els recursos d'atenció i record són limitats, és necessari assignar-los adequadament. És, per definició, un mecanisme de control actiu dels magatzems secundaris.
• El bucle fonològic: és l'element esclau del sistema que permet que es mantingui viva la informació de caràcter verbal al llarg del temps. Les representacions del material verbal es mantenen actives gràcies a l'existència d'un magatzem fonològic (de caràcter passiu) i al procés de repetició articulatòria.
• L'agenda visuoespacial: és crítica per a la retenció de la informació sobre objectes i espacial. Igual que el bucle fonològic, existeix un component més passiu o de magatzem, i un altre motor, possiblement a través de moviments oculars en el cas de la informació de caràcter espacial, de repetició i de manteniment.

En una proposta posterior, Baddeley va proposar la incorporació al model d'un magatzem episòdic. La seva funció és la de servir d'enllaç per a la integració de la informació procedent de diversos sistemes, amb l'objecte d'integrar-la en un codi multi-modal i posar-la en relació amb informació de la memòria a llarg termini.

Neurofisiologia

Neurofisiològicament, consisteix en l'activació d'un grup de neurones neocorticales que es mantenen actives en l'escorça prefrontal per la informació continguda en aquesta xarxa i per ser emprada per a una acció anticipada. El rol de l'escorça prefrontal en la memòria de treball és crítica però requereix ser emfatitzada en virtut dels recents treballs (recerca sobre microelectrodos i neuroimagen) que indiquen que aquest rol està basat essencialment en interaccions corticales entre l'escorça prefrontal i àrees de l'escorça postrolándica.

En altres paraules, la memòria de treball requereix l'activació d'un circuit de neurones, el qual activa en si la memòria pròpiament aquesta. Aquesta memòria, si bé és activada des de l'escorça prefrontal, requereix al seu torn l'activació de la resta d'estructures neuroanatómicas implicades, com el lòbul temporal per al significat o el lòbul occipital per a la imatge visual.

Permet mantenir activada una quantitat limitada d'informació necessària per guiar la conducta "en línia". El subjecte necessita disposar d'una representació mental punt de l'objectiu com de la informació rellevant no només sobre l'estat actual sinó també en relació amb la situació futura. Alguns autors la comparen amb la funció que exerceix la memòria RAM en les computadores.

Segons el model cognitiu, en resum, la memòria té un "eix directiu", el qual manté subordinats dos mecanismes, un de visual i un altre auditiu.

Interferència de la memòria a llarg termini i oblit

Una recerca del Columbia Medical Center suggereix que retenir massa memòria a llarg termini pot interferir en la memòria operativa o de treball. En altres paraules l'oblit sembla ser un mecanisme important per al funcionament normal de la cognició i del comportament. «Les persones que són capaces de recordar amb facilitat i precisió dates històriques o esdeveniments llunyans, poden tenir més dificultats amb recordar paraules o recordar esdeveniments d'actualitat del dia».

A causa que la memòria de treball és molt sensible a la interferència de la informació prèviament emmagatzemada en la memòria a llarg termini, aquesta dificulta la filtració d'informació i interfereix que la nova memòria a curt termini sigui processada, assimilada ​​i emmagatzemada. Les noves neurones en l'hipocamp tenen rols diferents en els diferents tipus de memòria, i una neurogénesis excessiva pot perjudicar la memòria operativa. «Les persones amb major memòria de treball mostren menor neurogénesis, la qual cosa els ajuda a oblidar informació vella i inútil rampell i poder així assimilar nova informació amb major rapidesa».

Càrrega cognoscitiva.

Aquest tipus de càrrega es refereix a la quantitat de recursos mentals de la memòria de treball que són necessaris per exercir una tasca o activitat específica.

Existeixen tres tipus de càrregues cognitives:

• Càrrega cognoscitiva intrínseca. És inevitable a causa que no es pot eliminar.
• Càrrega cognoscitiva estranya.
• Càrrega cognoscitiva pertinent.

Vegeu també

• Memòria (procés)
• Memòria a llarg termini
• Memòria de treball verbal
• Memòria a curt termini
• Memòria a mig termini
• Memòria sensorial
• Memòria icònica
• Corba de l'oblit
• Corba d'aprenentatge

Bibliografia

• Bjork, Robert A; Whitten, William B «Recency-sensitive retrieval processes in long-term free recall». Cognitive Psychology, 6, 1974. DOI: 10.1016/0010-0285(74)90009-7.
• Howard, Marc W; Kahana, Michael J «Contextual variability and serial position effects in free recall». Journal of Experimental Psychology: Learning, Memory, and Cognition, nº 25 (4), 1999. DOI: 10.1016/j.jml.2010.11.003.
• Howard, Marc W; Kahana, Michael J «A distributed representation of temporal context». Journal of Mathematical Psychology, nº 46 (3), 2002. DOI: 10.1006/jmps.2001.1388.
• Phillips, James L; Atkinson, Richard C «The effects of list length on short-term memory». Journal of Verbal Learning and Verbal Behavior, nº 6 (3), 1967. DOI: 10.1016/S0022-5371(67)80117-8.
• Raaijmakers, Jeroen G. W; Shiffrin, Richard M «Search of associative memory». Psychological Review, 88 (2), 1981. DOI: 10.1037/0033-295X.88.2.93.
• Sirotin, Yevgeniy B; Kimball, Daniel R; Kahana, Michael J «Going beyond a single list: Modeling the effects of prior experience on episodic free recall». Psychonomic Bulletin and Review, nº 12 (5), 2005. DOI: 10.3758/BF03196773.

Categoria:Neurociència Categoria:Psicologia cognitiva Categoria:Pàgines amb error de referències sense títol