Usuari:Mcapdevila/Misteri
Per a altres significats, vegeu «Mcapdevila/Misteri (desambiguació)». |
Misteri es defineix com una cosa molt difícil d'entendre, una cosa estranya i inexplicable de comprendre o descobrir per l'ocult que està o per pertànyer a algun arcà. [2]
La necessitat del misteri i la seva explotació comercial
[modifica]Molts autors com Carl Sagan s'han preguntat per què la gent busca i crea misteris on no n'hi ha i no presta atenció a altres reals i igual de fascinants, segons l'autor. [3] A aquesta pregunta caben diverses respostes a falta, potser, de teories més fermes:
- Per a l'historiador Adolfo Domínguez Monedero apunta que els misteris i la seva resolució és una part important de l'atractiu que desprenen certes disciplines i ciències, en concret la Història Antiga. [4] En aquesta mateixa línia de pensament es col·loca el ja citat Sagan per a qui l'experiència de descobrir alguna cosa no s'oblida, tot i ser "l'última persona al món a descobrir". Per tant l'existència de misteris és necessària per obtenir el plaer del descobriment. [3]
- Periodistes escèptics com Luis Alfonso Gámez, Javier Cavanilles o Maurici-José Schwarz, entre d'altres, afirmen que sota molts misteris, o falsos misteris, hi ha un afany de lucre per la comercialització de llibres, revistes , pagaments per entrada i altres pràctiques. Seria el cas de l'origen del Sudario de Torí o les Cares de Belmez. [5]
Aquesta utilització del misteri o el fals misteri en bé d'uns pocs, de vegades fins i tot per pur ego personal en aparèixer en els mitjans, pot fins i tot ser negatiu per a la Ciència i el Coneixement, com afirma Robert Chapman referint-se a l'arqueologia:
« | "Una de les coses fascinants de l'arqueologia és que cada any un altre grup o individu sense entrenament o coneixement crític d'aquesta disciplina, se sent autoritzat a emetre opinions que arriben a programes populars de la televisió però escandalitzen i desanimen als arqueòlegs professionals. Nosaltres ni soñaríamos en marxar cap a terrenys com els de l'enginyeria o la neurocirurgia i manifestar haver trobat la solució a problemes que desconcerten als que investiguen en aquestes disciplines. Llibres sobre continents perduts, sobre l'Atlàntida, sobre l'adoració prehistòrica de deesses , arriben a molt més gran nombre de persones que res del publicat pels arqueòlegs professionals. El passat resulta així apropiat, ens agradi o no, i hauríem de mobilitzar-nos en favor de la racionalitat i del que sabem i podem demostrar sobre el passat ". | » |
— Robert Chapman [6] |
Misteris teològics
[modifica]Els misteris teològics solen ser els menys discutits, cas de:
- La vida íntima de Déu .
- Misteri de la Santíssima Trinitat o com una persona pot ser tres i alhora una.
Misteri i incògnita
[modifica]La diferència entre misteri i incògnita no està sempre clara, en molts casos perquè, com comenta Adolfo Domínguez, alguns dels anomenats misteris en realitat són simples incògnites. [4] Malgrat tot es poden apuntar alguns que poden entrar en la categoria de misteri:
- Com es va originar la vida? Segons biòlegs com Antonio Lazcano, s'ha aconseguit demostrar la formació de molècules a partir dels quatre elements actius més abundants amb el hidrogen, com afirmava Harold Clayton Urey. Stanley Miller va obtenir aminoàcid es i bases partint d'aquestes molècules i Juan Or va obtenir la adenina, però tots els experiments realitzats després no han aconseguit passar de la sopa prebiòtica a cadenes de ARN i menys encara a proteïnas ni àcids nucleics. De moment no se sap si és perquè van intervenir reaccions químiques encara desconegudes o per existir altres elements pre-RNA. [5]
- Existeix l'anomenada tomba-illa o Cambra d'Horus que segons historiadors clàssics com Heròdot van afirmar que existia dins de la Gran Piràmide de Gizeh? [7] És un misteri en estar ocult per la pròpia estructura de la piràmide i haver fracassat, fins ara, tots els intents per sondeig, radars o robòtics. Cap ha pogut confirmar ni desmentir amb proves l'existència o no d'aquesta dependència.
- Quina era la utilitat de Stonehenge? Per Clews Everard [8] la finalitat del monument enclavat a la plana de Salisbury no ha aconseguit ser explicada per cap de les múltiples teories formulades. Així mateix tampoc se sap quin grup humà el va construir ni les tècniques utilitzades, tot i que certes investigacions en arqueologia de reconstrucció sembla aportar certa llum. [9] Per a l'arqueòloga Julia Gardener el gran problema és que la majoria de les múltiples excavacions realitzades no es van registrar per diferents motius, per tant la informació que es pot inferir del propi monument sobre els seus fins i constructors és molt escassa.
- On va començar l'onada dels Pobles de la mar? De moment desconegut en tenir els mitjans de datació, cas dels radiològics, un marge d'error de 80, superior a la durada de tota l'onada, per el que fins ara no es pot saber si les troballes, textos i altres proves són d'aquest període, alguna cosa posteriors o alguna cosa anteriors.
- On està el sepulcre de Alexandre el Gran? Tot i la importància que la troballa tindria per al poble Grec i Egipci, les fonts primàries de què es disposen no aporten dades sobre la seva localització després del viatge des de Babilònia. Arqueòlegs com Liana Sovalchis encara no han aconseguit demostrar que la tomba es troba el en oasi de Siwa segons la llegenda local, com tampoc les excavacions practicades en Alexandria han pogut aportar res.
- ¿Era una altra persona qui escrivia les obres de William Shakespeare? La idea que una persona d'origen humil i amb pocs o cap viatge en el seu haver no podia haver escrit una obra així no ha pogut ser provada. Però els dubtes que una o més persones poguessin haver escrit totes o part de les seves obres encara roman.
- Va estar Cristòfor Colom a Amèrica abans del seu primer viatge? [10] La vida de Colom presenta molts dubtes i enigmes, un d'ells ho recullen les fonts de l'època en notar un coneixement sorprenent dels llocs recentment descoberts.
- Qui era Jack l'Esbudellador? En no emprar-se en aquella època les anàlisis de sang, ni el reconeixement d'ADN, ni el registre de les empremtes dactilars, la pròpia Scotland Yard, acusada en el seu moment de conèixer el Destripador però protegir per ser una persona important, [11] ha manifestat que la personalitat de l'assassí de Whitechapel mai va ser descoberta i roman desconeguda.
- On està la Cambra d'Ambre? Tot i que investigadors com Scott-Clark i Levy la donen per destruïda els informes de la cerca redactats pels soviètics es contradiuen entre ells i les indagacions realitzades per la Stasi i la KGB no van aconseguir arribar a cap conclusió [12]
- Qui era el assassí del zodíac? Malgrat tots les investigacions d'empremtes dactilars, cal·ligrafia, balística i fins i tot ADN no hi ha un sospitós únic per als investigadors.
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ Misteri - tom 14 de l'Enciclopèdia Larousse, Planeta de Agostini, Barcelona, 1984, ISBN 84-320-4274-9
- ↑ Diccionari de la Real Acadèmia de la Llengua Espanyola, http://buscon.rae.es/draeI/SrvltGUIBusUsual?TIPO_HTML=2&TIPO_BUS=3&LEMA=arcana, Madrid, darrera visita 2007.03.07
- ↑ 3,0 3,1 Carl Sagan, El món i els seus dimonis, Editorial Planeta, Barcelona, 1997, ISBN 84-08-02043-9
- ↑ 4,0 4,1 Domínguez, Adolfo, Ulisses. Buscant un mite a Ítaca, n º 95 de L'aventura de la Història, Arlanza Edicions, Madrid, setembre de 2006, ISSN1579-427X
- ↑ 5,0 5,1 Conferències en vídeo, http://blogs.elcorreo.com/magonia/category/conferencias-video , darrera visita 2010.03.28
- ↑ Robert Chapman, "Archaeologies of complexity", London, 2003, 9. [1]
- ↑ Jevenois, Pau, l'enigma de Kheops, n º 83 de L'aventura de la Història, Arlanza Edicions, Madrid, juliol de 2006, ISSN1579- 427X
- ↑ Disputing Stonehenge: Law and Access to a National Symbol, darrera visita 2010.03.31
- ↑ Universitat d'Exeter, Discovering the secrets of Stonehenge, http://www.exeter.ac.uk/news/research/title, 111303, en.html, 18/11/2010, darrera visita 2010.11.25
- ↑ Arranz, Luis, Un tal Cristòfor Colom, descobridor, n º 91 de L'aventura de la Història, Arlanza Edicions, Madrid, juny de 2006, ISSN1579-427X
- ↑ Hernández Velasco, Irene, Qui era Jack l'Esbudellador, n º 44 de L'aventura de la Història , Arlanza Edicions, Madrid, juny de 2002, ISSN1579-427X
- ↑ Scott-Clark, Catherine i Levy, Adrian, La Cambra de Ambre - la resolució d'un dels grans misteris del segle XX, Edicions Destino, SA, Barcelona, 2005, ISBN 84-233-3715-4