Vés al contingut

Usuari:Mcapdevila/Modulació per posició d'impulsos

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

La Modulació per Posició d'impuls , o en anglès, Pulse Position Modulation (PPM), és un tipus de modulació en la qual una paraula de R bits és codificada per la transmissió d'un únic impuls que pot trobar-se en alguna de les posicions possibles. Si això es repeteix cada X segons, la taxa de transmissió és de R/X bits per segon. Aquest tipus de modulació es fa servir principalment en sistemes de comunicació òptica, on tendeix a haver-hi poc o cap tipus d'interferència per camins múltiples.

Sincronització[modifica]

Una de les principals dificultats en la implementació d'aquesta tècnica és que el receptor ha d'estar degudament sincronitzat per poder alinear el rellotge local amb l'inici de cada símbol. Per aquest motiu, s'implementa usualment de manera diferencial, com Modulació per Posició d'impuls diferencial , on la posició de cada impuls és escollida en funció del impuls anterior, i d'aquesta manera, el receptor només ha de mesurar la diferència de temps entre l'arribada dels successius impulsos. Amb aquest tipus de modulació, un error en el rellotge local es podria propagar només a la mesura de dos impulsos adjacents, en lloc de tota la transmissió.

Sensibilitat a la Interferència per Camins Múltiples[modifica]

Deixant de banda les qüestions relatives a la sincronització del receptor, la principal desavantatge de la MPP és que és de per si molt sensible a la interferència per camins múltiples que sorgeix en canals amb esvaïments selectius en freqüència, on el senyal en el receptor conté ressons dels impulsos transmesos. Atès que la informació està codificada en el temps d'arribada, ja sigui de manera diferencial o relativa a un rellotge comú, la presència d'aquests ecos fa que sigui extremadament difícil, si no impossible, poder determinar amb precisió la posició correcta de l'impuls transmès.

Detecció No Coherent[modifica]

D'altra banda, un dels principals avantatges d'aquest tipus de modulació és el fet de ser una modulació M-ària que pot ser implementada de forma no coherent, de manera que el receptor no necessita utilitzar un llaç de seguiment de fase . Això fa que sigui un candidat adequat per als sistemes de comunicacions òptiques, on una modulació i detecció coherent és difícil i molt cara. L'única altra modulació comú M-ària no coherent és la tècnica de modulació per desplaçament de freqüència, que és la tècnica anàloga però en el domini de freqüència.

Vegeu també[modifica]