Usuari:Mcapdevila/Novísima Recopilación de Leyes de España
La Novísima Recopilación de Leyes de España , editada el 1806, és una sistematització del dret espanyol, usat també com a text d'estudis durant el segle xix.
Atesa la importància que van adquirir els corrents codificadors i el moviment il·lustrat, i les nombroses crítiques que hi va haver contra la Nova Recopilació , al Segle XVIII va sorgir una nova recopilació de dret coneguda com Novísima Recopilació de Lleis d'Espanya .
El pla de Reguera Valdelomar:
La necessitat que tenia Carles IV de disposar d'un cos legal actualitzat, el portà a encarregar la realització d'un altre suplement a Reguera Valdelomar "la Nova Recopilació". Per realitzar aquest treball, va utilitzar els materials de Lardizábal i els de la Junta de Recopilació, finalitzant el seu comès el 1802. Va oferir també un projecte diferent, es tractava d'un cos metòdic de legislació, el pla va ser aprovat i una cèdula de 15 juliol de 1805 promulgava la Novísima Recopilació de les Lleis d'Espanya.
Contingut i valoració:
Consta de 12 llibres, 340 títols, i conté més de 4.000 lleis, actuacions i pragmàtiques amb un ampli i útil índex final per matèries i disposicions. La Nova Recopilació segueix vigent, aplicant-se en defecte de la Novísima Recopilación. Un dels grans defectes d'aquesta obra és que no va estar a l'altura del seu temps, reiterant el tradicional sistema recopilador quan ja s'havia publicat a França el Codi civil napoleònic, a més a més conté insuficiències i contradiccions, va ometre algunes lleis, en va repetir d'altres, va citar els autors sense la deguda exactitud. La Novísima Recopilació es va convertir en el text fonamental per als estudis de dret, ja que els Borbons havien aconseguit introduir a les universitats el dret real enfront del dret comú romà canònic.
El judici de Martínez Marina:
Va esdevenir jutge, el senyor Francisco Martínez Marina, que en el seu Assaig històric-crític va qualificar la Novísima Recopilació de "vasta obra aixecada de runes i ruïnes antigues, edifici monstruós, compost de parts heterogènies i ordres inconciliables; amuntegament de lleis antigues i modernes ". Reguera va presentar querella en el Consell de Castella acusant Martínez Marina de criminal abús de la llibertat d'impremta. Això va donar peu a que aquest justifiqués i ampliés les seves denúncies en una obra ad hoc. En conclusió, les observacions tècniques de Martínez Marina són en general erudites i encertades, però ell parla sempre d'allò que està mal fet i mai d'allò que està ben fet. Els seus judicis globals de valor són senzillament inadmissibles.
Antecedents
[modifica]Davant la necessitat d'actualitzar la Nova Recopilació, Carles IV va encarregar el 1799 a Joan de Reguera Valdelomar que corregís i actualitzés un nou suplement de la Nova Recopilació. El 1802 Reguera va presentar al monarca, no solament el suplement demanat, sinó també el projecte per redactar una Novísima Recopilació. Aquest projecte va ser dut a terme i la Novísima Recopilació va ser conclosa el 1804, aprovada el 1805 per Carles IV i editada el 1806.
La tècnica jurídica i orientació política absolutista d'aquest text legal eren idèntiques a la Nova Recopilació, fet que va convertir la Novísima Recopilació en una obra vella des del seu naixement, rebent nombroses crítiques perquè incorporava lleis en desús, i fins i tot les derogava.
La Novísima Recopilació es va convertir en el text fonamental per als estudis de dret, ja que els Borbons havien aconseguit introduir a les universitats el dret real enfront del dret comú romà canònic.
Es va mantenir parcialment vigent fins a finals del Segle XIX, sent derogada de forma gradual a mesura que es van anar promulgant les constitucions i els diferents codis.
Estructura
[modifica]Recull 4044 lleis sistematitzades en 340 títols que integren 12 llibres. De l'1 al 9 s'ocupen de dret polític i administratiu, el 10 s'ocupa de dret civil, i els dos últims 11 i 12 de dret processal i dret penal.
Els dotze llibres de la Novísima Recopilació eren:
- Llibre I: De la Santa Església.
- Llibre II. De la jurisdicció eclesiàstica.
- Llibre III. Del rei i de casa reial i cort.
- Llibre IV. De la real jurisdicció ordinària.
- Llibre V. De les Chancillerías i Audiències del Reyno: els seus ministres i oficials.
- Llibre VI. Dels vassalls.
- Llibre VII. Dels pobles i del seu govern civil, econòmic i polític.
- Llibre VIII. De les ciències, arts i oficis.
- Llibre IX. Del comerç, moneda i mines.
- Llibre X. Dels contractes i obligacions, testaments i herències.
- Llibre XI. Dels judicis civils, ordinaris i executius.
- Llibre XII. Dels delictes i les seves penes i dels judicis criminals.
Vegeu també
[modifica]Enllaços externs
[modifica]- Novísima Recopilació: Llibres I i II; . pdf III, IV i V; VI i VII; VIII i IX; X, XI i XII (Projecte Pixelegis de la Universitat de Sevilla - edició facsímil en PDF)