Usuari:Mcapdevila/PIN

Un número d'identificació personal o PIN (en anglès personal identification number) és un codi numèric que és usat en certs sistemes, com telèfons mòbils o caixers automàtics, per accedir a algun servei, o simplement per a identificar-se. El PIN és un tipus contrasenya que s'utilitza majoritàriament en els caixers automàtics i en les targetes telefòniques de prepagament. Només la persona propietària del PIN sap quin és, això és pel que va ser creat, i ha de ser suficientment segur, perquè no hi pugui accedir gent no autoritzada.

Fa alguns anys les tradicionals targetes de crèdit en què es requeria signar van ser reemplaçades per una targeta amb un xip amb un PIN. En aquest cas el client ha de digitar el seu PIN al moment de fer la compra. Els PINs més comuns són un codi de 4 dígits, del rang 0000 al 9999, per tant hi ha 10.000 nombres possibles, A la categoria d'equips mòbils EDGE la quantitat de dígits del PIN és de 8 dígits, d'aquesta manera un atacant hauria de realitzar una mitjana de 5.000 intents per encertar el PIN correcte. Els PINs de les targetes de prepagament virtual habitualment tenen 12 dígits.

El 2002 dos estudiants de la Cambridge University, Piotr Zielinski i Mike Bond, van descobrir una vulnerabilitat de seguretat en el sistema de generació de PINs de l'IBM 3624. Si es sabia com atacar la taula de decimals en el ordinador d'un banc, podien descobrir el codi PIN dels caixers automàtics en només 15 intents.

Origen del terme

En anglès la paraula password es tradueix per contrasenya però literalment vol dir paraula de pas. Un nombre no pot ser considerat una paraula i per tant en anglès es va inventar la sigla Personal Identification Number, i també de vegades s'usa la paraula passnumber. En català es poden usar les paraules «contrasenya» o «clau». Quan el nombre no és inventat per l'usuari es pot usar «codi secret».

Vegeu també

• Targeta de coordenades

Enllaç extern

• PINBD.com (Única Base de Dades BlackBerry)