Usuari:Mcapdevila/Paral·los
El Paral·los era un vaixell sagrat, un trirrem missatger de la flota d'Atenes durant el segle v aC. La seva tripulació era coneguda per les seves opinions vehements, partidàries de la democràcia.
Segons Aristòtil, el seu administrador era triat pels estrategs en votació a mà alçada. [1]
El Paral·los apareix amb més freqüència a les fonts literàries i epigràfiques de l'època clàssica que qualsevol altra nau individual. [2] Transportà a gairebé tots els atenesos, que estan documentats, en missions diplomàtiques als segles V i IV aC, i apareix a la major part de les missions del tresorer (tamias) del Paral·los actuant com a ambaixador en cap.[2] La unitat de la tripulació del Paral·los sembla indicar que estava composta de membres d'un genos anomenat Paral·losoi.[3] Va ser crucial en la prevenció d'un cop d'estat oligàrquic a Samos el 411 aC. En donar la notícia d'aquest esdeveniment a Atenes, però, van trobar que un cop d'estat oligàrquic havia tingut lloc allà (vegeu Els Quatre-cents), i van ser confinats. Un membre de la tripulació, escapant, va portar la notícia d'aquest succés a la flota a Samos, i va començar el període de la divisió oberta entre la ciutat i la flota.
Tots els anys els atenesos l'enviaven a l'illa de Delos, carregat d'ofrenes i passatgers, que anaven a exercir o complir cerimònies religioses als altars d'Apol·lo i Artemisa. Aquest viatge s'anomenava, theoria i mentre la nau era absent, no podia executar-se en Atenes a cap reu condemnat a mort (per això va transcórrer un mes entre la condemnació i la mort de Sòcrates).
El 405 aC, el Paral·los fou un dels vaixells que escaparen de la Batalla d'Egospòtam amb l'almirall Conó, que va ser enviat a informar a Atenes de la derrota i la seva arribada va desencadenar el pànic.[4]
Mentre Alexandre el Gran era a Tir amb la seva flota, «va arribar procedent d'Atenes la nau Paral·los portant als ambaixadors Diofantes i Aquil·les, encara que també actuaven com a tals tots els seus tripulants. Aquests van tornar amb la seva missió acomplida, ja que Alejandro va tornar als atenesos (motiu principal de l'expedició) que havien estat capturats presoners a la Batalla del Grànic».[5]
Referències[modifica]
- ↑ Aristòtil, Constitució dels atenesos 61.7
- ↑ Jordan, Athenian Navy, pp. 174-175
- ↑ Xenofont, Hel·lèniques II.2.23.
- ↑ Flavi Arrià,Anàbasi d'Alexandre el Gran III.6.2
Bibliografia[modifica]
- Diccionari universal d'història i geografia, Madrid, 1846-1850, 8 volums
- Donald Kagan. The Peloponnesian War, Penguin Books, 2003. ISBN 0-670-03211-5
- Jordan, Borimir, The Athenian Navy in the Classical Period, Berkeley, University of Califòrnia Press, 1975. ISBN 0-520-09482-4
- The Joint Association of Classcial Teachers, El Món d'Atenes: Introducció a la cultura clàssica atenesa, Barcelona: Promocions i Publicacions Universitàries, 1988, p. 45. ISBN 978-84-7665-388-3
- Tot sobre Atenes Clàssica: .., Barcelona: Grijalbo, 1973
- Valdés Guia, Miriam, Política i religió a Atenes arcaica: .., Oxford, 2002
- Wilson, Emily, The Death of Socrates: .., Londres: Profile, 2007