Vés al contingut

Usuari:Mcapdevila/Pisa de corda seca

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Gerra al Museu de la alcassaba de Màlaga.
Gerro de la palmera (segle IX) procedent de Susa, al Louvre.

La corda seca és una de les tècniques característiques de la ceràmica andalusí, [1] encara desenvolupada en tota la seva plenitud en l'època dels Reis Catòlics, barrejant l'influx musulmà amb el gòtic-renaixentista. [Nota 1] Prèviament, la corda seca conviure amb dues tècniques aplicades a la ceràmica no vidriada: l'esgrafiat i el estampillat, que es van generalitzar durant el període almohade. Més tard acabaria sent substituïda per un altre recurs de decoració en relleu, la tècnica de conca o aresta .

Tècniques i varietats

[modifica]
Article principal: Ceràmica andalusí

La corda seca , "parcial" o "total", [Nota 2] segons si la decoració cobreixi tota la superfície o part d'ella, és una tècnica coneguda des d'època omeia, i plenament desenvolupada en Al-Andalus al segle X. [2] Evita que hagi barreja de colors durant la cocció. Aquesta separació cromàtica dels motius decoratius s'aconsegueix obrint solcs a la peça que s'emplenen amb una barreja de manganès amb un mitjà gras com el oli de llinosa, oli refregit o simplement greix. [Nota 3] Posteriorment, amb els colors predeterminats s'omplen els espais que queden entre les línies.

Al Nord d'Àfrica, el millor exemple de decoració usant la corda seca com a element en l'arquitectura, és la Zawiya de Sidi Qasim Jelizi, a Tunísia. [3]

Corda seca i conca o aresta

[modifica]

En la ceràmica tradicional hispà-morisca la decoració en relleu es feia emprant dues tècniques: la corda seca i més tard, la de conca o aresta . [4]

En la tècnica de conca o aresta s'utilitzava un motlle per fer forats en l'argila quan encara estava tova, aquests buits s'emplenaven després amb esmalt de color. [5] El seu ús era idoni per als esmaltats decoratius sobre rajoles o rajola s. El motlle assegurava la repetició fidel del motiu. [6]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Portes Tricas «La ceràmica islàmica de corda seca a la alcassaba de Màlaga». Ajuntament de Màlaga, 1989, p. 93.
  2. ↑ Gerra amb decoració de corda seca. Al lloc "Qantara".
  3. ↑ Zawiyya (ermita mausoleo) de Sidi Qasim Jelizi.
  4. ↑ Guillermo Fatás i Gonzalo M. Borrás. (1988). Diccionari de termes d'art . p. 97. Referit a "Rajola de conca i aresta".
  5. ↑ voz_id = 1721 Rajoleria. Gran enciclopèdia Aragonesa. Consultat el 6 de juny de 2012.
  6. ↑ Rajoles de conca o aresta del segle XVI al Monestir del Sant Sepulcre, Saragossa. Consultat el 6 de juny de 2012.

Notes

[modifica]
Rajola iranià del segle XVII realitzat amb la tècnica de corda seca . Museu del Louvre.
  1. ↑ La col·lecció més important de corda seca es troba en el museu del Institut València de Don Juan de Madrid, creat el 1926 per Guillermo Joaquín d'Osma a partir de les col·leccions reunides per ell.
  2. ↑ Una classificació més detallada: a) Corda seca parcial o de verdugones. b) Corda seca total, quan l'esmalt cobreix tota la peça. c) Manganès sobre bescuit, quan s'usa la corda sense "vedríos"; alguns especialistes la consideren el punt de partida d'aquesta tècnica.
  3. ↑ La raó que sigui feta amb greix és que els esmalts són amb base d'aigua i la corda seca , per l'efecte del greix, deté l'esmalt.

Bibliografia

[modifica]
  • Caro Bellido, Antonio. Diccionari de termes ceràmics i de terrisseria. Cadis: Agrija Edicions, 2008. ISBN 84-96191-07-9. 
  • Pleguezuelo i Lafuente, Guillem. Ceràmiques d'Andalusia Occidental (1200-1600). Bouletin Arqueologique International Sèries númº 610, 1995. 
  • Momplet Miguez, Antonio I. L'art hispanomusulmà. Edicions Trobada. ISBN 84-7490-715-2 [Consulta: 2 març 2010]. 

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mcapdevila/Pisa de corda seca



Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Usuari:Mcapdevila/Pisa_de_corda_seca&oldid=30236620»