Usuari:Mcapdevila/Pisa decorada
Pisa decorada es diu als objectes de la vaixella domèstica, el material original és el fang cuit i que han estat adornats amb qualsevol de les diferents tècniques ceràmiques, des del brunyit i les primitives impressions (decoració cardial i cordada) o les incisions i esgrafiats, fins la riquesa dels dibuixos i dissenys esmaltats.
Entre les pises vidrades i decorades de major tradició estan: la pisa verd i morat , la pisa daurada , la pisa de corda seca , la pisa pintada amb paleta de gran foc , la pisa pintada amb paleta de petit foc i la pisa fina o esmaltada. [Nota 1]
L'útil i la bellesa
[modifica]Antropòlegs i arqueòlegs, a través de les seves investigacions, semblen coincidir en la necessitat de pobles i cultures de proveir-vaixelles d'ús domèstic, en general a partir del fang argilós, i la humana vocació d'adornar o embellir els productes de la seva fàbrica. L'habilitat de l'artesà acabaria convertint els primitius aixovars domèstics de prou factura en belles peces ceràmiques decorades amb belles i imaginatives composicions.
La vaixella domèstica es va desenvolupar en el llunyà Orient amb la proverbial fantasia i la seva màxima expressió va ser la porcellana. Els imperis mesopotàmics, geogràfica i culturalment catalitzadors entre Orient i Occident i gresol estètic de la posterior cultura musulmana, alumbrarían més tard el despertar de la pisa i la taulelleria. [1] Però abans, la pisa decorada va donar a llum bells treballs en la gran conca del Mediterrani: Etrúria, Roma, Grècia, Àsia Menor i el Nord d'Àfrica. És convencional que al'obra terrissera del món clàssic es digui ceràmica ia bona part de la producció musulmana pisa .
La pisa decorada a Espanya
[modifica]
La pisa medieval decorada amb esmalts té el seu precedent en l'extrem orient. El comerç amb la dinastia Tang, a la Xina, des de la cort del Califat Abbàssida de Bagdad (750-936), va permetre que arribessin a Mesopotàmia les primeres porcellanes opaques que acompanyaven la seda, l'ivori i els metalls cisellats. El domini tècnic musulmà en el camp de la ceràmica es documenta ja al tractat de l'iranià Abu'l Qasim (1301), quan descriu el treball dels terrissers del clan Abu Tahir a Kashan (Pèrsia). [2]
La pisa decorada va entrar a la península ibèrica amb els terrissaires del califat de Còrdova. [Nota 2] En els regnes cristians, tant les tècniques com l'ús en la taula, arribarien fins a la segona meitat del segle XIII. Posteriorment, la conquesta dels territoris musulmans, abans coneguda com "Reconquesta", amb el conseqüent èxode de terrissers musulmans a les ciutats repoblades pels reis cristians, va facilitar el transvasament cultural de les pises i les seves tècniques. En córrer dels segles es van donar diferents influències en els estils decoratius:
- En l'edat mitjana l'oriental musulmana amb reminiscències de la porcellana xinesa.
- En els segles XVI i XVII la majòlica italiana, la porcellana xinesa a través del comerç d'ultramar i les refinades pises franceses a partir de la Il·lustració.
- Influències que van desembocar en una vaixella vuitcentista amb decoració popular i colorista, que finalment es va veure subjugada per les pises mecanitzades burgeses impreses d'estil Bristol.
Els terrissaires d'Al-Andalus, a més dels motius de tradició musulmana, van incorporar als seus decoracions elements típics del Llunyà Orient, com flors o fullatges espessos, o palmetas de perfil pròpies de les porcellanes xineses dels regnats Song (1127-1279) i Yuan (1279-1368).
Còrdova
[modifica]Amb l'escissió de l'Emirat de Còrdova, les tècniques abásidas dels segles IX i X van arribar a Al-Andalus per la via nord-africana de la dinastia fatimita. La pisa decorada tindria així un esplèndid desenvolupament en els segles X al XIII, molt més gran que en les societats cristianes occidentals contemporànies en què gran part dels estris de taula es confeccionaven amb metall o fusta. Sota la dinastia almoràvit es va desenvolupar la sofisticada i encara misteriosa tècnica de la pisa daurada en les terrisseries de Múrcia, Almeria i Màlaga. La posterior descomposició del califat amb la destrucció de Medina Azahara, cap al 1009, va dispersar als seus artesans i, amb ells, els seus secrets i tècniques de decoració, per les corts dels regnes de Taifes. [3]
Granada
[modifica]Amb la dinastia nassarita granadina (1238-1492) la pisa daurada va aconseguir un exquisit nivell artístic. Mostra d'això són els famosos gerros de l'Alhambra, peces de grans dimensions, destinades a la cort o com regals diplomàtics, que d'aquesta manera es van difondre cap a altres zones de la Mediterrània, com Egipte i Sicília, mentre pises de grandària menor s'exportaven a Damasc, diversos punts d'Itàlia (Sardenya, Ligúria, Toscana i el Vèneto) i fins i tot Anglaterra.
Cristians i moriscs
[modifica]L'expansió dels regnes cristians de la península després de les conquestes realitzades per la Corona d'Aragó, especialment sota Jaume I, amb la presa de Mallorca, València i l'ajuda donada Alfons X de Castella per conquerir Múrcia, assimilar, la riquesa de la pisa decorada d'origen musulmà. [4]
D'aquesta manera, el fil conductor de les tècniques de la terrisseria d'origen musulmà, van ser els moriscs, distribuïts en els focus de Manises, Paterna, Quart, Alaquàs i Muel. El decret d'expulsió de 1609 va portar a milers d'artesans al desterrament. Amb ells es van perdre la indústria, les fórmules, els secrets i l'esplendor. Les pises valencianes pintades o de "estil malagueny", i també daurades ( opus aureum et pictum ) estan documentades al primer quart del segle XIV (1325). Segons Scaliger i l'expert italià Fabio Ferrari,[5] les pises decorades, policromes i daurades, dels llocs esmentats (Manises, Paterna, Quart, Alaquàs i Muel) i comercialitzades a través de Mallorca van engendrar la denominació "obra de majòlica" o majòlica, atès que la paraula «majòlica» vol dir Mallorca. [Nota 3]
Altres centres
[modifica]Fins a la segona meitat del segle XVI, Catalunya, Terol, Toledo, Talavera de la Reina o Sevilla, van ser, a grans trets, focus subsidiaris de les pises valencianes els motius i tècniques imitar. No obstant això, les pises fabricades en molts d'aquests centres tenen trets personals que les fan úniques. Com la combinació del blau i el verd a Terol, o del blau i el morat negre del manganès a Sevilla o, en el cas català, la gran quantitat de peces signades i datades, com les de Pere Casals o Toni Mestre, que ens permeten conèixer l'autoria d'alguns mestres i l'evolució estilística de les sèries (així, en els casos de Reus, Barcelona o Valls, els models de producció s'endinsen en el primer terç del segle XVII). [6]
Gremis terrissaires
[modifica]La difusió i protecció de la pisa decorada com indústria artesanal va ser un dels grans èxits dels gremis especialitzats, formats com confraries o germandats sota un sant patró i regulats per reglaments[7]
La primera confraria coneguda a Espanya de terrissaires de pisa, descomptant les més antigues de ollers i canterers, és la barcelonina de taulellet, creada el 1318 i encomanada a Sant Hipòlit. Encara es va trigar a formar la de tots els oficis ceràmics, incloent específicament als blanquers o escudellers (1459), que finalment s'escindiran en 1531. A Manises la confraria de Sant Hipòlit es va crear el 1605, encara que les seves primeres ordenances daten de 1619. El 1622 es cita per primera vegada el gremi de terrissaires de Talavera de la Reina, en confraria sota l'advocació de les santes Justa i Rufina, i les seves primeres ordenances són de 1657. Per aquesta mateixa època es va organitzar el gremi de Puebla de los Ángeles, al virregnat de Nova Espanya (Mèxic).
Galeria
[modifica]- widths="85px"
-
Cultura Majiayao (3300 - 2200 aC), en el curs superior del riu Groc. Decoració en taronja, groc i negre. -
Vas japonesa del període Yayoi (I al III segles), Museu Nacional de Tòquio. -
Urna funerària decorada (Mucura) de la Cultura Maia. -
Càntir persa del segle IX, inspirat en peces de la dinastia Tang. Museu Britànic.
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ Esplendor del món antic : Wilhelm Ziehr. Sttutgar, 1977. Món Actual d'Edicions, S. A., Barcelona, 1978 (pp 218-219, 232-234) isbn 84-7454-042-9
- ↑ Jaume-La-pisa-decorada-en-Espanya "La pisa decorada a Espanya", Jaume Coll Conesa. Consultat el 9 de juny de 2012.
- ↑ "Ceràmica andalusí": Juan Zozaya. En Ceràmica esmaltada espanyola , Editorial Labor. Barcelona, 1981.
- ↑ Cerámica medieval española: L. M. Llubiá. Editorial Labor. Barcelona, 1967. [1] Consultado el 10 de junio de 2012.
- ↑ Font:Maiolica - Charles Drury Edward, 1820-1899. cn; South Kensington Museum
- ↑ Batllori, Andreu; Llubià, Lluís Maria. Ceràmica catalana decorada. Ed Vicens Vives, Barcelona, 1974.
- ↑ El sistema gremial i la seva persistència en la terrisseria tradicional extremenya. Consultat el 10 de juny de 2012.
Notes
[modifica]- ↑ "En general, les peces de pisa esmaltades no es deixen simplement recobertes de vidriat plumbífero, sinó que es decoren. En aquests processos de decoració s'alternen sempre dues o més òxids metàl·lics vitrificables, per dibuixar el tema triat. Per evitar que aquests colors es barrejaran i durant la cocció, s'empren diversos procediments ornamentals: la decoració sota coberta , la de reflexos metàl·lics o pisa daurada, la de corda seca, la pintada amb paleta de gran foc, la de paleta de petit foc i la pisa fina o terra de pipa . Les quatre primeres són tècniques islàmiques i les dues últimes són europees. " Tecnologies de la pisa en la Enciclopédia GER.
- ↑ La tècnica oriental de les cobertes de plom decorades amb òxids metàl·lics o opaques si eren tractades amb estany, van sortir dels tallers de la cort cap als mercats urbans.
- ↑ Dit en italià: quello qui fano nella isola di Maiolica .
Bibliografia
[modifica]- Seseña, Natacha. Fangs i pises d'Espanya. Madrid, Premsa Espanyola, 1976. ISBN 84-2870-402-3..
- Sempere Ferràndiz, , Emili. Història i art en la ceràmica d'Espanya i Portugal. Barcelona, Les Puntxes, 2006. ISBN 978-84-611-3612 - 4.
- Carme Padilla Montoya, Equip Staff, Paloma Cabrera Bonet, Ruth Maicas Ramos. Diccionari de materials ceràmics. Madrid: Subdirecció General de Museus. Ministeri d'Educació, Cultura i Esport. Secretaria General Tècnica. Centre de Publicacions, 2002.
Enllaços externs
[modifica]
En categoria ceràmiques.
En categoria pises.
- C3% A1mica_medieval_espa% C3% B1ola.html? Id = tUbWAAAAMAAJ & redir_esc = i Ceràmica medieval espanyola : L. M. Llubià. Editorial Labor. Barcelona, 1967. Consultat el 10 de juny de 2012.
- Ceràmica i Terrissa a Aragó.
- Talaveras de Pobla. Ceràmica colonial mexicana. Segles XVII a XXI.