Usuari:Mcapdevila/Placa de fòsfor fotoestimulable

Escàner Fujifilm FLA7000 - Descripció del procés de lectura d'una **Placa de fòsfor fotoestimulable**^[1] (ERLM) mitjançant un feix làser desviat per un mirall giratori poligonal. Els fotons de la luminescència són canalitzats a través d'una guia de llum cap al tub fotomultiplicador (PM).

La placa de fòsfor fotoestimulable (PSP:photostimulable phosphor plate), també coneguda com placa d'imatge (IP: Imaging Plate) o placa radioluminescent, és una placa metaestable àmpliament utilitzada en el camp de la Radiologia/Radiografia digitals, amb una tecnologia que rep el nom de radiografia computada (CR), en directa competència amb la (DR) que empra el panell detector pla digital ( Flat Panel detector). El fenomen utilitzat en aquest tipus de tecnologia també es coneix com luminescència fotoestimulable ( PSL).

La tecnologia permet l'emmagatzematge d'un senyal feble radioactiu en una placa de fòsfor que pren el lloc del casset de pel·lícula fotogràfica utilitzat en una radiografia clàssica. Normalment es pot utilitzar per gravar una imatge bidimensional d'una radiació de curta longitud d'ona (en general, una radiació de raig X).

A diferència d'una placa fotogràfica, una placa del tipus PSP pot ser reutilitzada moltes vegades: Les plaques poden ser "esborrades", mitjançant l'exposició de la placa a una llum blanca d'intensitat ambiental.

Explicació del procés

Per la generació d'una imatge cal exposar la placa metaestable dues vegades: la primera exposició, "grava" la imatge amb la radiació de la mostra, i llavors, una segona exposició (en general feta mitjançat un làser de longitud d'ona visible) "llegeix" la imatge.

Exposició inicial

Amb l'exposició inicial, els electrons excitats de la capa de fòsfor queden "atrapats" en "centres de color" dins de l'enreixat cristal·lí fins que són estimulats per la segona il·luminació. Per exemple, la capa de fòsfor fotoestimulable de Fuji és dipositada sobre un suport de pel·lícula de polièster flexible amb una mida de gra del voltant de 5 micròmetres, i té una composició definida majorment com "fluorobromur de bari, encara que conté una petita quantitat d'europi bivalent com centre de luminescència".

L'europi és un catió divalent que reemplaça el bari per crear una solució sòlida. Quan els ions d'Eu²⁺ són colpejats per la radiació ionitzant, perden un electró addicional per esdevenir ions d'Eu³⁺. Aquests electrons penetren dins la banda de conducció del cristall i queden atrapades dins la xarxa buida dels ions de brom dels cristalls de fluorobromur de bari.

Segona exposició

Aquest estat metastable és més alt en energia que l'estat original, de manera que una font de llum de freqüència més baixa, en impactar amb els electrons atrapats a la banda de conducció, tot i tenir una energia insuficient per crear més ions d'Eu³⁺, tant mateix, és suficient per fer-los tornar a la seva situació primitiva.

A mida que aquests electrons mobilitzats troben ions Eu³⁺, alliberen ^[2] una luminescència blau-violeta de 400 nmde longitud d'ona. Aquesta llum es produeix amb una intensitat proporcional al nombre d'electrons atrapats inicialment, i per tant, proporcional a la intensitat del senyal de raigs X original, essent captada per un escànner especial (normalment mitjançant un tub fotomultiplicador), que converteix el senyal resultant en una imatge digital.

Història

L'empresa japonesa Fuji va ser la pionera en l'ús comercial de les plaques de fòsfor fotoestimulable , al llançar al mercat el 1980 el Phosphorimager, nom amb que es va passar a coneixer el dispositiu emprat per llegir la placa de fòsfor fotoestimulable (de vegades abreujat com PhosphoImager), amb la seva aplicació més comuna a la biologia molecular per a detectar radiomarcadors en proteïnes i àcids nucleics fosforilats.

Utilització

Medical X-ray Imaging

Avui dia en els hospitals moderns, les plaques amb tecnologia PSP s'utilitza per imatges de raigs X en lloc de la placa fotogràfica clàssica, en un procés anomenat radiografia computeritzada atès que les plaques de fòsfor fotoestimulable poden ser utilitzades moltes vegades, inmediatament una darrera l'altra.

Estudis de difracció dels raigs X

Les plaques de fòsfor fotoestimulable s'han utilitzat en nombrosos estudis de cristal·lografia.

Vegeu també

Referències

↑ Guokui Liu; Bernard Jacquier. Spectroscopic Properties of Rare Earths in Optical Materials. Springer, 1 August 2005, p. 514–. ISBN 978-3-540-23886-7 [Consulta: 1r octubre 2012].
↑ Imaging plate. Fujifilm.

Enllaços externs

Ge Website - CR

[LiuJacquier2005-1] Guokui Liu; Bernard Jacquier. Spectroscopic Properties of Rare Earths in Optical Materials. Springer, 1 August 2005, p. 514–. ISBN 978-3-540-23886-7 [Consulta: 1r octubre 2012].

[2] Imaging plate. Fujifilm.

[1]

[2]