Usuari:Mcapdevila/Retrocàrrega

Alimentació d'un canó de retrocarga

Una arma de retrocarga és una arma de foc en la qual el projectil és carregat per la part posterior de la mateixa, en a diferència de les armes de avancarga en les quals, el projectil i el propelente s'introdueixen en l'arma per la boca de la mateixa.

Artilleria estriada de retrocarga

Com a conseqüència del rayado, cap a 1860 van començar a aparèixer en els exèrcits europeus peces de retrocarga de diferents tipus, fundades en el tancament de tascó o en el de cargol. Des de cap a molt temps s'havien experimentat amb peces de retrocarga que no van poder prosperar. El piemontès Cavalli, per exemple, va proposar un tancament de tascó, i molts altres invents. El més antic tancament que es va utilitzar va ser el del suec Wahrendorff que va idear un tancament d'èmbol i forrellat transversal cap a 1840, sistema que es va adoptar a Prússia, Àustria, França i Bèlgica per a les peces de lloc i plaça.

Els forrellats

El tancament és un aparell que permet carregar la peça per la culata i per a això ha de complir una doble funció: resistir la pressió dels gasos produïts en la combustió de la pólvora i obturar la part posterior de la recambra per evitar la fuita d'aquests gasos.

Els aparells de tancament que es van generalitzar van ser:

• Els tancaments de cargol

Estan constituïts per un bloc cilíndric o troncocónico d'acer, amb diversos sectors llisos i altres roscats, que entra a rosca en l'allotjament de la culata.

El de cargol cilíndric partit ho va adoptar la casa francesa Schneider i d'ell es van derivar els canons espanyols Plasencia, Díaz Ordóñez, Onofre Mata, Verds Montenegro i Álvarez de Sotomayor.

Altres tipus els van emprar les cases angleses Armstrong, Vickers i Maxim-Nordenfeld, que després van adaptar peces d'artilleria de costa.

• Els tancaments de tascó

Estan formats per un bloc prismàtic o cilindre-prismàtic d'acer en forma de tascó, que s'introdueix en una mortaja practicada en la culata de la peça. El tancament de tascó cilindre-prismàtica. Va ser el que va adoptar la molt avançada casa Krupp de Essen (Alemanya) en aquesta època prussiana.

Primeres peces de retrocarga

Un dels primers canons de retrocarga que s'estandarditzo per a Artilleria va ser el Krupp de 8 cm de llarg, d'acer fos, amb dotze ratlles, muntat en cureña de fusta de gualderas corregudes. Tenia un abast màxim de 3450 m, tota una proesa per a l'època.

El General Elorza, influeixo en la transformació i millorament material bèl·lic a Espanya, va proposar la fabricació d'un canó de bronze de 8 cm de retrocarga, igual als de Krupp però més curt, es va realitzar a Sevilla i va resultar similar als d'acer i sent adoptat al desembre de 1869. El primer que es va construir s'exposa a la Sala d'Artilleria del Museu de l'Exèrcit de Madrid.

El Comandant Español Plasencia, durant la Tercera Guerra Carlista, va desenvolupar un canó de muntanya d'acer de 8 cm, de retrocarga, amb tancament de cargol partit, amb el qual es va aconseguir superar a l'artilleria carlista, que fins llavors dominava gràcies als canons anglesos Withworth.

El rayado dels canons de bronze sofria un desgast considerable, per la qual cosa, en 1874, es comencen proposar millores començant per fabricar tubs de bronze comprimit o bronze-acer, de molta major duresa, inventat pel Coronel austríac Uchatius. Per la mateixa raó, en les peces de ferro colat, de costa (canons per a la protecció de ports, fronteres marítimes, etc), de grans calibres, es va emprar el sistema de "zunchado", que consistia a col·locar al voltant del tub varis maniguets d'acer que augmentaven notablement la seva resistència.

Ja en les dècades de 1880, un sistema complet de peces de campanya es van posar en disposició, del que es va fabricar en sèrie el canó de 8 cm, que va donar magnífics resultats i amb el qual es va dotar a les bateries a cavall i regiments muntats de diversos països.

Per a l'artilleria de lloc també es van fabricar peces rayadas de bronze comprimit ja estàndard en els exèrcits per 1891.

Vegeu també

• Avantcàrrega
• Baqueta (arma)

Bibliografia

• Flayderman's Guide to Antique Firearms and Their Values 7th Edition, by Norm Flayderman 1998 Krause Publications ISBN 0-87349-313-3, ISBN 978-0-87349-313-0
• Blackmore, Howard L., Guns and Rifles of the World. Viking Press, New York, 1965
• Blair, Claude, Pistols of the World. Viking Press, New York, 1968
• Lenk, Torsten, The Flintlock: its origin and development, translation by Urquhart, G.A., edited by Hayward, J.F. Bramwell House, New York 1965
• Chase, Kenneth (2003). Firearms: A Global History to 1700. Cambridge University Press. ISBN 0-521-82274-2.
• Crosby, Alfred W. (2002). Throwing Fire: Projectile Technology Through History. Cambridge University Press. ISBN 0-521-79158-8.

Enllaços externs

• Flintlocks used in the War of 1812
• Flintlock Musket and Pistol Collection A commercial site but has excellent historical information on over 30 different models of flintlocks from the 17th and 18th centuries. Nations covered: France, Germany, United Kingdom, and United States.
• Firearms from the collections of the Prince of Liechtenstein, an exhibition catalog from The Metropolitan Museum of Art (fully available online as PDF), which contains material on flintlocks