Usuari:Mcapdevila/Semiologia clínica
En medicina, la semiologia clínica és el cos de coneixements que s'ocupa de la identificació de les diverses manifestacions patològiques (símptomes i signes) o dades, de com buscar-los (semiotecnia), com reunir-los en síndromes i com interpretar-los (clínica semiològica o propedèutica).[1]
El mètode de treball o procediments desenvolupats per a l'obtenció de les dades (fonamentalment l'interrogatori i l'examen físic del pacient) es coneix com mètode clínic. És l'art i ciència del diagnòstic.
La semiologia constitueix el pilar fonamental de la medicina clínica. És un art i una ciència. Presenta un mètode d'ordenament dels coneixements (mètode clínic) i un objectiu que és el diagnòstic dels problemes de salut. Part d'observacions simples i construeix coneixements de complexitat creixent. Observació, construcció i aplicació a la situació concreta. En ser una ciència humanista, aplica una mirada biològica, psicològica, social i ètica dels problemes en el marc del vincle metge-pacient, o relació metge-pacient.
Encara més, ben desenvolupada, aquesta disciplina permet al metge no només orientar-se al diagnòstic, sinó tenir una apreciació pronòstica i plantejar les línies generals del tractament. D'aquí la asserció de Laubry: '"La semiologia no és només la gramàtica de la medicina, sinó la Medicina mateixa". En síntesi la semiologia en medicina és llenguatge i metodologia de pensament.
El context de la seva aplicació és la consulta mèdica. La ciència semiològica en medicina és aplicada en les diferents especialitats tant clíniques com quirúrgiques. A la semiologia clínica s'implementa la semiologia cardíaca, pulmonar, dermatològica, otorinolaringològica, psiquiàtrica, endocrinològica, etc.
L'instrument de registre de la semiologia clínica és la història clínica o la història clínica electrònica.
Vegeu també
[modifica]- Atenció primària de salut
- Catamnesi
- Classificació Internacional d'Atenció Primària (CIAP-2)
- Reconeixement mèdic
- Diagnòstic mèdic
- Incertesa mèdica
- Metge de capçalera
Nota
[modifica]- ↑ Ginés Fernando Ramírez B.. Manual de Semiología Clínica Veterinaria. Universidad de Caldas, p. 13–. ISBN 978-958-8231-30-3 [Consulta: 13 maig 2012].
Enllaços externs
[modifica]