Vés al contingut

Usuari:Mcapdevila/Tensioned fabric structures

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Un Zeppelin NT modern
Paracaigudes
Tipis fora del Buffalo Bill Historical Center (Cody, Wyoming).

Les estructures tenses de tela o estructures tensionals de tela (de l'anglès: tensioned fabric structures), entenent com a tela: teixits i pseudo-teixits, (cuirs i pells, plàstics flexibles, paper, etc..) existeixen en moltes disciplines i activitats humanes que es poden resumir amb l'expressió elements tridimensionals basats en superfícies reals flexibles que defineixen un volum útil construït amb elements bidimensionals (superfícies). També hi ha casos d’elements tridimensionals la utilitat dels quals s’obté de la forma de les superfícies, sense que el volum sigui important. Hi ha una munió d’elements basats en aquests conceptes: paraigües, tendals, tendes de campanya, pavellons, capotes plegables d’automòbil, veles de vaixell, prendes de vestir, bosses i sacs,... Una altra manera de presentar el tema seria enumerar diverses llistes: usos dels teixits, usos dels pseudo-teixits, usos de les pells, usos dels polímers flexibles, usos del paper i altres. En cadascuna de les llistes, al costat d’altres usos, caldria parlar dels elements tridimensionals. El present article està orientat a presentar els elements tridimensionals construïts a partir de superfícies reals amb una funció estructural d’aquestes darreres.

Propietats generals

[modifica]

Pel fet que les superfícies constructives són flexibles el producte final és plegable i es pot guardar ocupant un espai molt més reduït. A igualtat de volum quan està desplegat, un element plegable acostuma a ser més lleuger i econòmic que un producte rígid no desmuntable. O que un producte rígid desmuntable (amb algunes excepcions; per exemple algunes cúpules geodèsiques rígides construïdes a partir de mòduls lleugers).

Tendes de campanya i similars

[modifica]

Les tendes són un exemple típic dels elements objecte de l’article. Generalment consten d’alguns elements estructurals rígids que suporten una superfície flexible i plegable.

Habitatges ètnics tradicionals

[modifica]

Els diversos models de iurtes s'assemblen bastant. Consten d'elements rígids que formen una estructura cilíndrica aixafada que va folrada amb peces de feltre. L'estructura de les parets es munta a partir de diversos elements reixats que es despleguen abans de muntar l'habitatge i es col·lapsen quan cal transportar-lo.[2]

  • Tipi. Tenda cònica formada per perxes de fusta originalment folrades de pells de bisó. Habitatge tradicional dels indis americans de les planures.[3]
  • Haima. Tenda tradicional dels beduïns i altres habitants dels deserts.[4] La tela era de llana teixida de cabra o de camell. Les perxes de fusta d'arbres secs enterrats a la sorra des de feia segles.[5]

Tendes militars i professionals

[modifica]
  • Amb elements estructurals rígids
    • Les tendes clàssiques eren de lli o de cotó, amb elements rígids de fusta. Posteriorment, i encara en l'actualitat, la tela és sintètica (encara n'hi h de cotó) i els elements rígids són tubs d'alumini. La forma més típica recordava una caseta.
  • Amb elements estructurals flexibles
    • Hi ha moltes tendes modernes de formes arrodonides. La tela és sintètica. Els elements estructurals son barres flexibles rodones o planes . En estat de repòs, aquestes barres són rectes. Quan es munta la tenda queden deformades en ser forçades cadascuna dins d'una beina de la tenda. Així actuen de molla i mantenen la forma de la tenda.

Carpes i estructures semblants

[modifica]

Hi ha diverses menes de recintes coberts construïts amb sostres de teixit -o materials semblants- sobre una estructura rígida i desmuntable. Alguns models són molt antics i altres de creació relativament moderna. Alguns dels models es llisten a continuació.

Pavellons

[modifica]

Estrictament un pavelló és una tenda de campanya de forma aproximadament cònica.[7] En aquest apartat vol significar qualsevol tenda luxosa pertanyent a una persona important, amb independència de la forma. (De fet les úniques descripcions i representacions gràfiques de pavellons són les tendes de grans personatges). Molts personatges, civils o militars, disposaven de pavellons especialment grans i luxosos quan anaven en expedicions militars o de caça. Un cas extrem era el del palau d’estiu de Kubilai Khan descrit per Marco Polo.[8][9] Sense oblidar el sagrat Tabernacle dels jueus.[10]

Altres pavellons

[modifica]
  • Pavelló octogonal immens i costós de Neró. Enfonsat amb el vaixell que el transportava.[11]
  • Pavelló de Lluís IX de França. Segons una descripció escrita era magnífic i de color escarlata. En una miniatura la tela és blava amb moltes flors de lis.[12]

Envelats

[modifica]

Envelats tradicionals

[modifica]
  • El Colisseu de Roma disposava d’un sistema de tendals que permetia cobrir una part de les grades -o totes- per a protegir-les del sol.[13]
  • Alguns carrers de ciutats mediterrànies es cobrien i cobreixen a l'estiu amb envelats.[14]
  • El Born de Barcelona es cobria amb un envelat en la celebració d’algunes justes. També es va fer l'any 1467 amb motiu del jurament de Ferran el Catòlic.[15]

Elements amb superfície de forma funcional

[modifica]

Hi ha elements fabricats totalment o parcial amb teixits la forma dels quals és determinant per a les prestacions exigides. A continuació alguns exemples.

  • Vela de vaixell
  • Paracaigudes
  • Parapent
  • Ales d’avió folrades de tela
  • Les pales o veles dels molins de vent tradicionals.

Usos aeronàutics

[modifica]
  • Globus aerostàtics
  • Coberta exterior de dirigibles
  • Elements interiors de dirigibles
  • Ales d’avió folrades de tela

Elements de transport de sòlids

[modifica]
  • Sacs.
  • Alforges
  • Bosses
  • Farcells
  • Cabassos
  • Sàrries
  • Paperines
  • Paquets de paper

Elements de transport i emmagatzematge de líquids

[modifica]
  • Odres
  • Botes de pell
  • Galledes de lona
  • Dipòsits flexibles
  • Mànegues de bomber

Capotes i cobertes de vehicles

[modifica]

Carros i carretes

[modifica]

Carruatges

[modifica]

Automòbils

[modifica]

Pantalles i cobertes en vaixells

[modifica]

Galeres

[modifica]

La part de popa de les galeres s'anomenava tendal, precisament perquè anava coberta amb una peça de tela.[16][17] [18]

Artefactes inflables

[modifica]
  • Bot inflable
  • Moble inflable
  • Salvavides inflable
  • Matalàs inflable

Elements de la llar

[modifica]
  • Coixineres
  • Coixins
  • Matalassos
  • Cortines
  • Mosquiteres
  • Pantalles de làmpades
  • Hamaca

Joguines

[modifica]
  • Espanta-sogres
  • Io-io de paper
  • Serpentina

Altres productes

[modifica]
  • Faldilles d'aerolliscadors.
  • Barreres auto-sostingudes contra la crescuda d'aigües

Productes de paper

[modifica]
  • Papiroflèxia / origami
  • Bosses de paper
  • Paperines

Referències

[modifica]
  1. Journal oeconomique ou mémoires, notes et avis sur l'agriculture, les arts, le commerce: 1771. Boudet, 1771, p. 395–. 
  2. Muntatge d’un guer mongol.
  3. Reginald Laubin. The Indian Tipi: Its History, Construction, and Use. University of Oklahoma Press, 1989, p. 4–. ISBN 978-0-8061-2236-6. 
  4. The Edinburgh Encyclopaedia. Joseph Parker, 1832, p. 385–. 
  5. Raswan. Black Tents. Taylor & Francis, 22 December 2015, p. 187–. ISBN 978-1-317-84772-4. 
  6. Carlos Stegmann. Construccion y disposicion interior de las escuelas publicas en relacion con la higiene. Pablo E. Coni, 1878, p. 11–. 
  7. DCVB : Pavelló
  8. Robert W. Smith. World History Readers' Theater: Bringing the Past to Life!. Teacher Created Resources, May 2008, p. 11–. ISBN 978-1-4206-3998-8. 
  9. Marco Polo. “The” Travels of Marco Polo a Venetian in the Thirteenth Century: Beeing a Description, by that Early Traveller, of Remarcable Places and Things in the Eastern Parts of the World ; with a Map. Cox and Baylis, 1818, p. 344–. 
  10. Hermann HEINFETTER (pseud. [i.e. Frederick Parker.]). The True Translation of the Holy Scriptures, 1861, p. 165–. 
  11. Plutarch, Moralia (Vol. VI)
  12. Joseph Alexis Walsh. Saint Louis et son siècle. Mame et cie, 1854, p. 166–. 
  13. Jim O'Connor. Where Is the Colosseum?. Penguin Young Readers Group, 24 January 2017, p. 2–. ISBN 978-0-399-54191-9. 
  14. Eric J. Jenkins. To Scale: One Hundred Urban Plans. Routledge, 2008, p. 170–. ISBN 978-0-415-95400-6. 
  15. Josep Sanabre. Llibre de les solemnitats de Barcelona: edició completa del manuscrit de l'Arxiu Històric de la Ciutat / per A. Duran i Sanpere i Josep Sanabre. Vol. 1. Institut d'Estudis Catalans, p. 288–. GGKEY:HR4F21FJJGW. 
  16. Muntaner, Ramon. La Crònica de Ramon Muntaner : edició i estudi: (pròleg - capítol 146) / Josep Antoni Aguilar Àvila. Institut d'Estudis Catalans, 12 March 2015, p. 361–. ISBN 978-84-9965-265-8. 
  17. Diego de Saavedra Fajardo. España y Europa en el siglo XVII: correspondencia de Saavedra Fajardo. Editorial CSIC - CSIC Press, 1986, p. 115–. ISBN 978-84-00-08697-8. 
  18. Disquisiciones Nautica, 1876, p. 173–.