Usuari:Mcapdevila/Teories de col·lapse objectiu
Les Teories de Col·lapse Objectiu són aquelles teories físiques que expliquen el col·lapse de la funció d'ona d'una superposicio d'estats en el problema de la mesura en la Mecànica Quàntica suposant que es produeix un col·lapse real de la funció d'ona a l'estat observat.
Difereixen d'altres interpretacions de la mecànica quàntica en què el col·lapse no és una hipòtesi ad-hoc introduïda per justificar el col·lapse de la funció d'ona, o un efecte subjectiu o aparent, sinó que succeeix realment (d'aquí el terme "objectiu") provocat per causes físiques. Segons aquestes teories la funció d'ona col·lapsa a un estat encara que no s'estigui observant. El col·lapse es produeix quan determinat paràmetre adquireix cert valor, i l'observador no juga un paper especial en el procés de mesura. Això, de manera automàtica evita les branques (amb la resta possibles resultats d'una mesura, no observats) que apareixen en la teoria dels multi-universos o universos paral·lels ja que les que no observem desapareixen ràpidament.
Variacions[modifica]
En funció del mecanisme que produeix el col·lapse objectiu, apareixen diferents teories:
- Modificació de l'operador d'evolució de la funció d'ona mitjançant la introducció de petits efectes no lineals, com per exemple en la teoria GRW de Ghirardi-Rimini-Weber.
- Afegir un procés de col·lapse sense necessitat de canvis en l'evolució temporal de la funció d'ona, com per exemple en la interpretació de Penrose, amb la presa en compte del plegat de l'espai temps de la Relativitat General en aparèixer en joc un gravitó. Un altre mecanisme podria ser la pèrdua d'informació deguda a la temperatura.
Objeccions[modifica]
El procés de col·lapse proposat en aquestes teories és no-local i sembla superar la velocitat de la llum. A més, creen els seus propis problemes.
Per evitar el principi de conservació de l'energia, es requereix matemàticament un col·lapse incomplet, de manera que la funció d'ona està gairebé tota continguda en el valor mesurat però hi ha petites "cues" on intuïtivament la funció hauria de ser zero, però matemàticament no ho és. No queda clar com interpretar això encara. Podria indicar que una petita quantitat de matèria ha col·lapsat en algun lloc que la mesura no reflecteix o que amb molt poca probabilitat un objecte podria saltar d'un estat col·lapsat a un altre. En qualsevol cas aquestes opcions semblen molt poc intuïtives.
Una altra objecció, per Peter Lewis, argumenta que el fet que en la teoria GRW no es requereix que els estats mútuament excloents es representin mitjançant vectors ortogonals pot donar lloc a problemes matemàtics en la seva aplicació a escala macroscòpica
Referències[modifica]
Enllaços externs[modifica]