Usuari:Mcapdevila/Territori de Nootka
El Territori de Nootka o San Lorenzo de Nootka comprenia les illes de Nootka, Quadra i Vancouver, Flores i altres de l'estret de Geòrgia, així com la totalitat de l'actual Lower Mainland, a la Colúmbia Britànica i la meitat sud d'aquesta província canadenca, així com gran part dels estats de Washington, Oregon, Idaho i Montana als Estats Units. Va ser governada des de Mèxic entre 1789 i 1794, quan va formar part del Virregnat de Nova Espanya.
Els espanyols, sota el comandament d'Esteban José Martínez van construir el Fortalesa de San Miguel a la badia de Nootka, actual illa de Vancouver. La fortalesa es trobava situat a les coordenades 49° 37′ 00″ N, 126° 37′ 00″ O / 49.61667°N,126.61667°O per defensar aquesta possessió i va ser ocupat per la Companyia de Voluntaris Catalans des de 1791 a 1795, quan va ser abandonat.
Les Convencions de Nootka, de 1790, 1792 i 1793, van resoldre les diferències amb el Regne Unit retornant-li la possessió de les seves instal·lacions al territori, quedant alliberat l'accés al mateix i sense definir la pertinença a cap estat, ja que Espanya i el Regne Unit podien establir-se a la zona. Tot i que la costa nord-occidental del Pacífic, des d'Oregon fins Alaska, va quedar oberta a la colonització britànica, el començament de les guerres napoleòniques a Europa van distreure els esforços colonitzadors.
En aquest moment els Estats Units no reclamaven cap espai d'aquestes àrees, però va adquirir els drets espanyols a la zona mitjançant del Tractat Adams-Onís signat el 1819. Els Estats Units van defensar que havien adquirit els drets espanyols de propietat exclusiva a l'àrea. Aquesta posició va portar a un litigi amb el Regne Unit conegut com a litigi fronterer d'Oregon, que va ser resolta per la signatura del Tractat d'Oregon el 1846, dividint el territori en disputa i establint el que seria el futur límit entre els Estats Units i el Canadà a l'oest de les muntanyes Rocoses (paral·lel 49º 00'N) .
Vegeu també
[modifica]Enllaços externs
[modifica]