Usuari:Mcapdevila/Transmissió asíncrona

La transmissió asíncrona té lloc quan el procés de sincronització entre emissor i receptor es realitza en cada paraula de codi transmès. Aquesta sincronització es porta a terme a través d'uns bits especials que defineixen l'entorn de cada codi.

També es diu que s'estableix una relació asíncrona quan no hi ha cap relació temporal entre l'estació que transmet i la que rep. És a dir, el ritme de presentació de la informació a la destinació no ha de coincidir amb el ritme de presentació de la informació per la font. En aquestes situacions tampoc es necessita garantir un ample de banda determinat, subministrant solament el que estigui en aquell moment disponible. És un tipus de relació típica per a la transmissió de dades.

En aquest tipus de xarxa el receptor no sap amb precisió quan rebrà un missatge. Cada caràcter a ser transmès és delimitat per un bit d'informació anomenat de capçalera o d'arrencada, i un o dos bits denominats de terminació o de parada.

• El bit d'arrencada té dues funcions de sincronització de rellotge del transmissor i del receptor.
• El bit o bits de parada, s'usen per a separar un caràcter del següent.

Després de la transmissió dels bits d'informació se sol afegir un bit de paritat (parell o senar). Aquest Bit serveix per comprovar que les dades es transfereixin sense interrupció. El receptor revisa la paritat de cada unitat d'entrada de dades.

Partint des de la línia de transmissió en repòs, quan té el nivell lògic 1, l'emissor informa al receptor que va a arribar un caràcter, per a això anteposa un bit d'arrencada ( Start ) amb el valor lògic 0. Una vegada que el bit Start arriba al receptor aquest dispararà un rellotge intern i es quedarà esperant pels successius bits que contindrà la informació del caràcter transmès per l'emissor.

Quan el receptor rep tots els bits d'informació s'afegirà almenys un bit de parada ( Stop ) de nivell lògic 1, que reposaran en el seu estat inicial a la línia de dades, deixant-la així preparada per a la següent transmissió del següent caràcter. És usada en velocitats de modulació de fins a 1,200 bauds. El rendiment es basa en l'ús d'un bit d'arrencada i dos de parada, en un senyal que usi codi de 7 bits més un de paritat (8 bits sobre 11 transmesos) és del 72 per 100.

Avantatges i desavantatges de la manera asíncron:

• En cas d'errors es perd sempre una quantitat petita de caràcters, doncs aquests se sincronitzen i es transmeten d'un en un.

• Baix rendiment de transmissió, donada la proporció de bits útils i de bits de sincronisme, que cal transmetre per cada caràcter.

• És un procediment que permet l'ús d'equipament més econòmic i de tecnologia menys sofisticada.

• S'adequa més fàcilment en aplicacions, on el flux transmès és més irregular.
• Són especialment aptes, quan no es necessiten aconseguir altes velocitats.

Vegeu també

• Transmissió síncrona