Vés al contingut

Usuari:Mcapdevila/Transponedor

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Un transponedor de peatge de l'autopista 407 d'Ontario

Un transponedor és un dels mitjans utilitzat en telecomunicacions. El seu nom ve de la fusió de les paraules angleses transmitter (transmissor) i responder (contestador). Es designa amb aquest terme (o amb alguna de les abreviatures XPDR, XPNDR, TPDR o TP ) a equips que realitzen la funció de recepció, amplificació i reemissió en una banda diferent d'un senyal (aquests transpondendors s'utilitzen en comunicacions espacials per adaptar el senyal entrant/sortint del satèl·lit a la freqüència dels equips en banda base); i la resposta automàtica d'un missatge (per defecte o no) a la recepció d'un senyal concreta d'interrogació (aquests transponedors s'utilitzen en aeronàutica per a sistemes de pseudo-radar).

Tipus

[modifica]

Bàsicament hi ha dos tipus de transponedors: passius i actius.

  • Passius: Són aquells elements que són identificats per d'escàners, robots, o ordinadors, com ara les targetes de proximitat, les targetes de crèdit o les etiquetes amb forma d'espiral que porten els productes dels grans magatzems. Per això, cal que interactuï amb un sensor que decodifiqui la informació que conté i la transmeti al centre de dades. Generalment, aquests transponedors tenen un abast molt limitat, de l'ordre d'un metre.
  • Actius: Són emprats en sistemes de localització, navegació o posicionament. De manera més concreta, es pot dir que un transponedor actiu és tota cadena d'unitats o equips interconnectats en sèrie en un canal, que modifiquen i adeqüen el senyal des del receptor (habitualment antena receptora) fins a l'emissor ( habitualment antena emissora), per tal de retransmetre la informació rebuda. En alguns casos s'utilitza el terme, de manera estrictament incorrecta, per designar l'amplificador de senyal que es troba just abans de l'element emissor. En aquests sistemes, el transponedor respon a una freqüència diferent al que va ser preguntat, i ambdues, la d'entrada i la de sortida de dades, estan predefinides per endavant. En aquests casos l'abast són gegantins, tant, que s'empren sense cap problema en tota la transmissió actual d'equips espacials (televisió per satèl·lit).

Aviació

[modifica]

Funcionament

[modifica]

En aviació, aquest sistema estableix una comunicació electrònica entre l'equip a bord de l'aeronau i l'estació en terra. mitjançant d'aquest enllaç, el personal de control de trànsit aeri proporciona guia a l'aeronau, detectat en una pantalla de radar (més precisament a la pantalla del SSR (per les seves sigles en anglès: "Secondary Surveillance Radar")) . Amb aquest sistema, el CTA manté la separació entre aeronaus, evitant una possible col·lisió.

El microxip de l'aeronau rep el senyal d'interrogació en una freqüència de 1030 MHz, i transmet les respostes en una freqüència de 1090 MHz

Hi ha dos modes bàsics per interrogar l'aeronau: el mode A i el mode C. En el mode A es pregunta per la identificació de la aeronau mitjançant de dos impulsos, P1 i P3, separats 8 microsegons. Aquests impulsos els emet la antena direccional. En el mode C es pregunta a l'aeronau per la seva altitud amb dos impulsos, P1 i P3, separats 21 microsegons. Aquests impulsos els transmet l'antena direccional.

Al tren de impulsos d'interrogació s'agrega l'impuls P2, transmès per una antena omnidireccional, amb l'objecte d'eliminar respostes a lòbuls secundaris.

La resposta del transponedor s'inicia 3 microsegons després de rebre P3, i consisteix en una seqüència de fins a 15 impulsos entre dos impulsos F1 i F2 espaiats 20/03 microsegons.

En el mode A, el codi és de quatre dígits en octal. Certs codis són assignats permanentment i disparen un mòdul especial. Per exemple, 7700 és un codi comú d'emergència; 7600 s'utilitza per indicar errors de la ràdio; 7500, segrest de l'aeronau.

En el mode C s'utilitzen 11 impulsos d'informació per a transmetre la altitud baromètrica, proporcionada pel computador de dades d'aire.

És requisit en les actuals aeronaus comptar amb un transponedor operant en mode S. Aquest mode permet un enllaç de comunicació complet, és a dir, es té una comunicació entre computadors amb protocols. Aquest tipus s'aplica al sistema de TCAS.

En el mode S el format inclou 24 impulsos de direcció, conté un impuls d'identificació de mode, P4, i de 56-112 impulsos de dades. En aquests impulsos de dades es poden codificar senyals aire-aire per evitar col·lisió, reportis meteorològics, ATIS, alertes, servei de vigilància de trànsit.

En un tauler de control ATC transponedor mode S d'un Boeing 757, al prémer l'interruptor "IDENT" s'envia un impuls SPI en el mode A per originar una lluentor intermitent a la pantalla radar de terra, com a mitjà de comprovar la identificació de l'aeronau.

Un transponedor mode S identifica si les interrogacions són de cap mode S ú una altra mode, per preparar la resposta.

Usos

[modifica]

En aeronàutica, totes les plataformes han de tenir un microxip per al control de trànsit aeri; aquest es dedica a comunicar la identificació de l'aeronau, així com dades necessàries per a la correcta posició de la plataforma (com altura baromètrica, velocitat i altra informació d'interès). Generalment els transponedors funcionen sota demanda, és a dir, un interrogador (també conegut com a radar secundari) emet una interrogació (1030 mhz), que el transponedor entén, decodifica, i genera la resposta amb la informació sol·licitada

Actualment s'usen uns determinats modes de comunicació: modes SIFs (1,2,3 i C), mode S (amb diversos nivells de funcionament) i modes militars (4 i 5).

En els modes SIF i S, codifiquen la informació en impulsos (l'envoltant), de manera que la presència d'un impuls en una determinada posició confirma una dada. En els modes SIFs, cada impuls té un significat únic (els impulsos signifiquen coses, com emergència per exemple, si aquest impuls és present, confirma l'emergència en la plataforma interrogada), mentre que de cap manera S cada impuls té associat un valor binari, usat per respondre a la pregunta.

El mode 4, també codifica la informació en els impulsos, encara que aquests van xifrats.

El mode 5 és l'únic mode que actualment codifica la informació en la fase del senyal, fent les respostes més curtes que en els modes anteriors.

Vegeu també

[modifica]