Usuari:Mcapdevila/UAV
Un vehicle aeri no tripulat (UAV per sigles en anglès ( Unmanned Aerial Vehicle) o vehicle aeri pilotat per control remot (Remotely Pilots Vehicle, RPV) [1] és una aeronau que vola sense tripulació humana a bord. Són usats majoritàriament en aplicacions militars. Per distingir els UAV dels míssils, un UAV es defineix com un vehicle sense tripulació reutilitzable, capaç de mantenir un nivell de vol controlat i sostingut, i propulsat per un motor d'explosió o de reacció. Per tant, els míssils de creuer no són considerats UAVs perquè, com la majoria dels míssil és, el mateix vehicle és una arma que no es pot reutilitzar, tot i que també és no tripulat i en alguns casos guiat remotament.
Hi ha una àmplia varietat de formes, mides, configuracions i característiques en el disseny dels UAV. Històricament els UAV eren simplement avions pilotats remotament (en anglès: drones ),[2] però cada vegada més s'està utilitzant el control autònom dels UAV. En aquest sentit s'han creat dues variants: alguns són controlats des d'una ubicació remota, i altres volen de forma autònoma sobre la base de plans de vol preprogramats usant sistemes més complexos d'automatització dinàmica.
Actualment, els UAV militars realitzen tant missions de reconeixement com d'atac.[3] Si bé s'ha informat de molts atac de drones èxit, també són propensos a provocar danys col·laterals i/o identificar objectius erronis, com amb altres tipus d'arma.[2] Els UAV també són utilitzats en un petit però creixent nombre d'aplicacions civils, com en tasques de lluita contra incendis o seguretat civil, com la vigilància dels oleoductes. Els vehicles aeris no tripulats solen ser preferits per a missions que són massa "tedioses, perilloses o d'un cost elevat" per a les aeronaus tripulades.
Història
[modifica].jpg)
L'exemple més antic va ser desenvolupat després de la Primera Guerra Mundial, i es van emprar durant la Segona Guerra Mundial per entrenar els operaris dels canons antiaeris. Tanmateix, no és fins poc més que a finals del segle XX quan operen els UAV mitjançant ràdio control amb totes les característiques d'autonomia.
Els UAV han demostrat àmpliament en diferents escenaris i especialment en la Guerra del Golf i en la Guerra de Bòsnia, el gran potencial que poden tenir. Pel que fa a l'obtenció, maneig i transmissió de la informació, gràcies a l'aplicació de noves tècniques de protecció de la mateixa (Guerra electrònica, criptografia) és possible aconseguir comunicacions més segures, més difícils de detectar i interferir.
El 2006, la companyia mexicana Hydra Technologies va desenvolupar, dissenyar i manufactura el primer avió no tripulat a Mèxic: el S4 Ehecatl. El seu propòsit serà el de vigilar i monitoritzar terrenys perillosos i fronteres mexicanes.
L'adveniment del vehicle aeri no tripulat ha revolucionat dramàticament la guerra aèria.[4] Nombrosos estats desenvolupen i/o adquireixen flotes d'UAVs. Ja han ocorregut uns quants incidents, incloent dogfight d'UAVs, defensa aèria amb UAVs, substitució d'aeronaus per UAVs, operació d'UAVs des de l'altre costat del món, pertorbació i/o segrest de dades d'UAVs en vol, i propostes de transferir autorització de foc a intel·ligència artificial a bord d'un Uav.[5] Els UAVs s'han convertit ràpidament de vigilància fins a tenir papers de combat. La capacitat de creixement dels UAV posat en qüestió la viabilitat i capacitat de les aeronaus tripulades.[6]
Classificació
[modifica]Els UAV depenent la seva missió principal solen ser classificats en 6 tipus:
- De blanc - serveixen per simular avions o atacs enemics en els sistemes de defensa de terra o aire
- Reconeixement - enviant informació militar
- Combat - Combatent i portant a terme missions que solen ser molt perilloses
- Logística - Dissenyats per a dur càrrega
- Recerca i desenvolupament - S'hi proven i investiguen els sistemes en desenvolupament
- UAV comercials i civils - Són dissenyats per a propòsits civils
També poden ser categoritzats segons el sostre i abast màxim
- Handheld: uns 2.000 peus d'altitud, uns 2 km d'abast
- Close: uns 5.000 peus d'altitud, fins a 10 km d'abast
- NATO: uns 10.000 peus d'altitud, fins a 50 km d'abast
- Tactical: uns 18.000 peus d'altitud, fins a 160 km d'abast
- MALE (medium altitude, long endurance) fins 30.000 peus d'altitud i un abast d'uns 200 km
- Hale (high altitude, long endurance) sobre 30.000 peus de sostre i abast indeterminat
- Hypersonic alta velocitat, supersònic (Mach 1-5) o hipersònic (Mach 5+) uns 50.000 peus d'altitud o altitud suborbital, abast de 200 km
- Orbital òrbites baixes terrestres (Mach 25+)
- CIS Lunar viatja entre la Lluna i la Terra
Aplicacions
[modifica]Es poden aplicar en ambients d'alta toxicitat química i radiològics en desastres tipus Txernòbil, en els quals sigui necessari prendre mostres amb alt perill de vides humanes i realitzar tasques de control d'ambient. Les aeronaus compleixen amb les normes reguladores establertes en el Tractat de Cels Oberts de 1992 que permeten els vols de UAVs sobre tot l'espai aeri dels seus signataris. A més, poden cooperar en missions de control del narcotràfic i contra el terrorisme. També podrien gravar vídeos d'alta qualitat per ser emprats com a mitjans de prova en un judici internacional.
Referències
[modifica]- ↑ Jorge García de la Cuesta Terminologia aeronàutica
- ↑ 2,0 2,1 ref = world Pir Zubair Shah, "Pakistan Says US Drone Kills 13", New York Times , June 18, 2009.
- ↑ Axe, "Strategist: Killer Drones Level Extremists 'Advantage", Wired , June 17, 2009.
- ↑ «How robot drones revolutionized the face of warfare» (en anglès). CNN, 27-07-2009. [Consulta: 9 abril 2013].
- ↑ «United States Air Force Unmanned Aircraft Systems Flight Plan 2009-2047» (en anglès). USAF.
- ↑ «Air Force Drones: Are Fighter Pilots Obsolete?» (en anglès). ABC News, 29-06-2009. [Consulta: 9 abril 2013].
Enllaços externs
[modifica]