Usuari:Mcapdevila/Velocitat d'entrada en pèrdua
La velocitat d'entrada en pèrdua , o simplement velocitat de pèrdua, és la velocitat mínima a la qual una aeronau és capaç de volar mantenint-se en l'aire, és a dir, aconseguint una sustentació que sigui capaç d'igualar el seu pes i així no perdre alçada.
Quan una aeronau disminueix la velocitat a la qual vola mitjançant correcció de l'angle d'atac, (palanca cap enrere) mantenint fix l'empenta dels motors, la sustentació augmenta progressivament, però alhora es va desplaçant cap endavant el punt de generació de la capa turbulenta que no és sustentadora. Si se segueix augmentant l'angle d'atac (reduint la velocitat) progressivament s'arriba a un punt en què s'arriba a l'entrada en pèrdua, moment en el qual la sustentació desapareix més o menys bruscament, segons el tipus de perfil aerodinàmic en cada cas.
La velocitat d'entrada en pèrdua depèn de la configuració en què es troba l'aeronau. Per exemple, en configuració d'aterratge (amb els dispositius hipersustentadors deflectats al màxim) s'aconsegueix que la velocitat d'entrada en pèrdua de l'avió sigui mínima, o el que és el mateix: l'aeronau en configuració d'aterratge serà capaç de volar el més lent possible mantenint-se en l'aire.
Vegeu també[modifica]