Usuari:Mcapdevila/Vernís (ceràmica)
Per definició general, es diu vernís a la substància líquida i transparent, de composició resinosa,[nota 1] usada per cobrir superfícies amb una pel·lícula brillant i protectora.[1] Més en concret, en terrisseria i ceràmica, es diu vernís a la suspensió col·loïdal que s'aplica, generalment en estat cru, en la superfície de les peces en elaboració, i que un cop cuites els donarà una lluentor característica i els servirà d'impermeabilitzant.
En la producció ceràmica és important diferenciar l'antic vernís no vitri ,[nota 2] característic de la fàbrica clàssica grega, la terra sigillata romana i altres ceràmiques itàliques, l' vernís vitri comú a les diferents tècniques emprades en les peces vidriades pròpiament dites.
Vernís antic clàssic (no vitri)
[modifica]Diferents especialistes coincideixen que el vernís antic, usat en les ceràmiques gregues i itàliques de figures negres, figures vermelles i obra amb vernís negre, així com en la terra sigillata romana, s'aconseguia a partir d'argiles desfloculadas,[nota 3] a les quals és probable que s'afegissin aglutinants orgànics. La característica diferenciadora del vernís clàssic amb el vedrío és que aquell no vitrifica durant la cocció per no tenir components silicis.[2]
Vernís estannífer
[modifica]Anomenat així per ser la seva base l'estany fos amb plom, als quals s'afegeixen sal, sorra i aigua. S'utilitza després de la primera cocció, banyant (per immersió o abocament) les peces, que després, després de la segona cuita, es presenten amb un esmalt blanc característic ( blanc estannífer ).[3]
Vernís lluent
[modifica]Aquesta tècnica ornamental molt utilitzada en Roma i paral·lela a la del vernís negre, s'aconseguia banyant les peces amb un vernís antic ric en òxids metàl·lics (Fe O), que produïen efectes iridescents després de la cocció.[2]
Vernís negre
[modifica].jpg)
El vernís negre forma part del conjunt de vernissos antics, s'obtenia a base d'argiles riques en ferro cuites en atmosfera reductora ,.[4]
Vernís plumbífer
[modifica]Rep aquest nom pel plom que forma part de la seva composició, juntament amb sal i sorra mòlts i barrejats amb aigua. El vernís plumbífer o plumbi (amb el qual es banyen les peces en cru i abans de la cuita) produeix un vidriat brillant i transparent que permet conservar els colors originals del fang o de l'engalba, si n'hi va haver. També es poden aconseguir coloracions afegint prèviament els òxids metàl·lics corresponents.[5]
Vernís vermell
[modifica].jpg)
Les superfícies ceràmiques cobertes amb aquesta tècnica de decoració, similar a la del vernís negre i el vernís lluent, és a dir partint d'un vernís antic ric en pigments de ferro, després de ser cuits en oxidació presentaven tons vermellosos.[2]
Digressions, confluències i síntesi
[modifica]Com s'ha vist, en el llenguatge ceràmic, vernís és un terme amb un significat ampli i controvertit,[6] segons el context. També se li aplica el significat de engalba fundent , i fins i tot se sol utilitzar com a sinònim d'esmalt ceràmic o vidrat.[7]
En l'aspecte tècnic artesanal, sembla comú a totes les cultures que per elaborar el vernís es parteixi d'una selecció d'argiles naturals a les quals s'afegeix aigua i algun defloculante, separant la part més interessant de la barbotina, normalment la capa intermèdia després que reposi la suspensió. Depenent del contingut en òxids, de l'atmosfera de cocció i la temperatura s'obtindrà un envernissat de diferent color, arribant-se a una veritable vitrificació quan la temperatura és elevada.
Vegeu també
[modifica]Notes
[modifica]- ↑ Bàsicament: resines dissoltes en alcohol, olis com el de trementina i dissolvents de ràpida evaporació.
- ↑ El tradicional mogate terrissaire.
- ↑ Gale defineix desfloculació com la "dispersió de les partícules d'argila mitjançant electròlits alcalins (desfloculants) per fluïdificar una massa sense necessitat d'afegir molta aigua".
Referències
[modifica]- ↑ Guillermo Fatás, Diccionari de termes d'art , p. 44.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Carmen Padilla ea, Diccionari de materials ceràmics
- ↑ Guillermo Fatás, Diccionari de termes d'art , p. 44-45.
- ↑ Carrascosa Moliner, Begoña. Iniciació a la conservació i restauració d'objectes ceràmics. Universitat Politècnica de València, 2007, p. 25. ISBN 9788483630457.
- ↑ Guillermo Fatás, Diccionari de termes d'art , p. 45.
- ↑ Niveau de Villedary i Mariñas, Ana María. Les Ceràmiques Gaditanes "Tipus Kuass". Reial Acadèmia de la Història, 2003, p. 142. ISBN 8495983281.
- ↑ Gallec, Rosa; Sanz, Joan Carles. Diccionari Akal del color. Akal, 2001, p. 155. ISBN 978-84-460-1083-8 [Consulta: 21 maig 2012]. «vidriat que s'aplica a una obra de ceràmica.»
Bibliografia
[modifica]- Caro Bellido, Antonio. Diccionari de termes ceràmics i de terrisseria. Cadis: Agrija Edicions, 2008. ISBN 84-96191-07-9.
- Morales gueto, Joan. Tecnologia dels materials ceràmics. Madrid: Edicions Díaz de Santos, 2005. ISBN 978-84-79787-226.
- Carme Padilla Montoya, Equip Staff, Paloma Cabrera Bonet, Ruth Maicas Ramos. Diccionari de materials ceràmics. Madrid: Subdirecció General de Museus. Ministeri d'Educació, Cultura i Esport. Secretaria General Tècnica. Centre de Publicacions, 2002. ISBN 84-36936-388.
- Fatás Cabeza, Guillem; Borràs, Gonzalo. Diccionari de Termes d'Art. Madrid: Anaya, 1993. ISBN 84-7838-388-3.
Enllaços externs
[modifica]- Vernissos sintètics: estudi comparatiu de vernissos sintètics utilitzats en la restauració de ceràmiques , estudi d'Astrid Caroca Rodríguez. Consultat el 4 de setembre de 2012.