Vés al contingut

Usuari:Mcapdevila/prova

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

El 17 de setembre de 2024 van morir dotze persones, entre elles 2 nensError de citació: L’etiqueta d’obertura <ref> s’ha formatat incorrectament o té un nom no permès i 4 professionals de la salut que treballaven en hospitals privats als suburbis del sud de Beirut.Error de citació: L’etiqueta d’obertura <ref> s’ha formatat incorrectament o té un nom no permès El fill del diputat d'Hezbol·là, Ali Ammar, també es trobava entre aquestes 12 persones mortes,[1] i 2.750 ferits, 200 d'ells greus.Error de citació: L’etiqueta d’obertura <ref> s’ha formatat incorrectament o té un nom no permès L'endemà van morir al menys catorze persones,[2] i 450 persones van quedar patien ferides. greus[2]

Mojtaba Amani (in), ambaixador de l'Iran al Líban, va perdre un ull.Error de citació: L’etiqueta d’obertura <ref> s’ha formatat incorrectament o té un nom no permès

Reaccions

[modifica]

Hezbol·là va culpar Israel perde les explosions, que va qualificar d'«agressió criminal» i va prometre una «justa retribucióresposta».[3] Un funcionari d'Hezbol·là va dir a l'Agència Nacional de Notícies que l'incident va ser «la violació de seguretat més gran depatida per l'organització fins araaquell moment».[4]

Una font de seguretat libanesa d'alt rang va dir a Al-Hadath que Israel s'havia infiltrat en els sistemes de comunicació de dispositius individualsdels cercapersones, cosafet que els va portar apermetre la seva detonació.[5] L'oficina del Primer Ministre Mikati ha dit que l'incident ha estat una "violació criminal de la sobirania libanesa" per part d'Israel.[6] El govern libanès es va posar en contacte amb les Nacions Unides i amb alguns països per demanar-los que responsabilitzessin Israel de l'atac.[7] Les escole el 18 de s tancaranetembre al Líban el 18 de setembre, les escoles romandran tancades.[7]

Les Forces de Defensa d'Israel es van negar a fer comentaris quan Associated Press s'hi va posar en contacte.[8] El cap de l'Estat Major israelià, Herzi Halevi, es va reunir amb generals israelians per discutir «la preparació per a operacions defensives i ofensives a tots els fronts».[6] El líder de l'oposició israeliana, Yair Lapid, va finalitzar el viatge als Estats Units abans del previst i planejaper tornar a Israel.[7]

Jeanine Hennis-Plasschaert, coordinadora especial de l'ONU per al Líban, va condemnar l'atac i va afirmar que «els civils no són un objectiu i han de ser protegits en tot moment».Error de citació: L’etiqueta d’obertura <ref> s’ha formatat incorrectament o té un nom no permès

⋮

Iran va qualificar els atacs de «terrorisme israelià» i es va comprometre a proporcionar assistència mèdica als afectats.[7] Jordània també va oferir assistència mèdica.[7]

Els Estats Units van negar la seva implicació en les explosions massives i vavan afirmar que no teniatenien coneixement previ dels atacs. Els Estats Units també van instar l'Iran a abstenir-se de prendre represàlies per les explosions massives.Error de citació: L’etiqueta d’obertura <ref> s’ha formatat incorrectament o té un nom no permès La portaveu de la Casa Blanca, Karine Jean-Pierre, va subratllar la necessitat d'una solució diplomàtica entre Israel i Hezbol·là.

Giamattista della Porta

Giambattista della Porta fou un erudit i astrònom italià autor de nombrosos descobriments experimentals com ara la cambra obscura i la llanterna màgica (també atribuïda al jesuïta Athanasius Kircher), així com les primeres i rudimentàries idees o propostes sobre com construir un telescopi, el fantasma de Pepper o fins i tot una màquina de vapor.

Va dedicar la major part de la seva vida a l'àmbit científic. El seu llibre més destacat és Magiae Naturalis (Màgia Natural), publicat per primer cop l'any 1558. En aquesta obra tractava diferents matèries que havia estat estudiant com ara òptica, ocultisme, astrologia, alquímia, matemàtiques, meteorologia o filosofia natural. També es coneixia Giovanni Battista Della Porta com a «professor dels secrets».

Giambattista Della Porta va néixer el 1535 a Nàpols o a Vico Equense, a prop de Sorrento.[9] El seu pare, Nardo Antonio Della Porta, era un ric comerciant, propietari de terres i de vaixells, que tenia tres cases, una a via Toledo de Nàpols, una vil·la a Due Porte i un magnífic palau a Vico Equense.[10] Els seus germans van ser Francesco, Giovan Vincenzo i Ferrante.[11] Se sap que també va tenir una germana, però se'n desconeix el nom, i també se sap que la seva mare era germana d'Adriano Guglielmo Spadafora, arqueòleg que va ser conservador de l'Arxiu de Nàpols.[12]

Des de petit va rebre una formació privilegiada, fruit de la passió per aprendre del seu pare, que en el seu cercle d'amistats s'envoltava de figures importants, filòsofs, matemàtics, poetes i músics de renom. Tots aquests influenciaren als seus fills, convertint-se en una font de coneixement que impulsà a Della Porta a iniciar-se a l'estudi en diversos àmbits.Tots els germans, a més de tenir un potencial sorprenent per les ciències i les matemàtiques, estaven interessats en les formes d'art. Tot i que cap d'ells tenia un gran talent musical, tots tres van ser acceptats a l'Escola de Pitàgora, una acadèmia nacionalment reconeguda a la qual només eren admesos els millors músics. Aparentment. amb el seu sorprenent potencial intel·lectual n'hi havia prou perquè tres matemàtics pràcticament insensibles als tons musicals entressin a una escola per a músics privilegiats.[13]

Durant la seva infantesa i adolescència, els tres germans van ser educats per esdevenir homes de classe alta. Van ser ensenyats a cantar, ballar, muntar a cavall, a participar i competir en jocs i competicions i a vestir bé mentre duien a terme totes aquestes activitats de classe alta. Tots tres van adoptar aquest model de vida i van rodejar-se, almenys durant les primeres etapes de la seva vida, de cercles nobles.[14] Enmig d'aquesta riquesa, va emergir en Giambattista Della Porta un desig d'aprofundir en el coneixement de l'època, així com la necessitat d'agrupar-lo i extreure'n conclusions a través de l'escriptura. El seu interès intel·lectual va fer d'ell un dels autors que més va contribuir a la formació del pensament científic modern de l'època de la Contrareforma.[15]

Entre 1561 i 1566 va viatjar llargament per Itàlia, França i Espanya.[16] El 1577-1578 va ser investigat per la Inquisició en el marc de les campanyes catòliques contra la nigromància i l'astrologia.[17] Un any després d'haver-se tancat el procés (sense cap càstig), es va traslladar a Roma per continuar les seves recerques al servei del cardenal Lluís d'Este[18] El 1580 va seguir al cardenal cap a Venècia i el 1581 cap a Ferrara, però el 1581 tornava a ser a la seva casa de Nàpols.[19] Els problemes amb la Inquisició van continuar tota la seva vida, però es van limitar a la inclusió dels seus llibres a l'índex de llibres prohibits.[20]

Obres

[modifica]
Phytognomonica, primera edició de 1588.
  • Magia Naturalis (1558), en quatre llibres. És el primer llibre publicat per Della Porta i el va dedicar a Felip II.[12][21]
  • Claudii Ptolemaei magnae constructionis liber primus (1588). És un comentari de l'Almagest i de Teó d'Alexandria.[22]
  • De furtivis Literarum Notis (1563). És un tractat d'esteganografia.[16]
  • Villae libri XII (1584). És una enciclopèdia d'agricultura que inclou alguns tractats especialitzats (sobre el pomer o sobre l'olivera) que havia publicat amb anterioritat.[23] Es torna a editar el 1592.
  • De humana physiognomonia libri IIII (1584). Sobre fisiognomia. [16]
  • Phytognomonica (1588). Sobre L'us de la fisiognomia per individulitzar les propietats de minerals, vegetals o anumals.[24]
  • De refractione optices parte: libri novem (1589). És un llibre d'òptica.[25]
  • Della fisionomia dell'uomo Libri sei (1596).[26]
  • Elementorum curvilineorum libri duo (1601).[27]
  • Pneumaticorum libri tres (1601).[28]
  • Ars reminiscendi (1602).[29]
  • Physiognomoniae Coelestis (1603).[29]
  • I tre libri de' spiritali di Giouambattista della Porta napolitano, cioè D'inalzar acque per forza dell'aria (1606).[30]
  • De distillationibus (1608).[31]
  • De munitione libri tres (1608).[32]
  • De aeris transmutanionbus (1609). Sobre meteorologia.[33]
  • De Miracoli & Maravigliosi Effetti dalla Natura prodotti (1665).[34]

Della Porta va escriure i publicar una trentena d'obres teatrals que son de molt difícil datació,[35] perquè les escrivia en el seu temps lliure. Han sobreviscut tres drames i disset comèdies.[36]L'any 1563, Della Porta va publicar De Furtivis Literarum Notis, una obra que tractava sobre criptografia i on explicava el primer xifrat de substitució diagràfica conegut.[37]Della Porta va tenir alguns problemes amb la Inquisició, i, tot i que ell mai va ser empresonat, alguns dels seus amics no van tenir la mateixa fortuna. Per aquesta raó va inventar un sistema que li permetia comunicar-se amb ells a través de missatges ocults dins d'ous durs. Hi escrivia amb pigments vegetals, i, en ser porosa la closca de l'ou, la tinta hi penetrava coïa l'ou de manera que la tinta que quedava a l'exterior s'esborrava i els guardes no podien detectar res fora de l'habitual.[38]Della Porta va fundar una de les primeres societats científiques, al voltant de l'any 1580, i la va anomenar «Academia Secrotum Naturae». També van ser coneguts com a Otiosi, i el seu objectiu era estudiar i descobrir els secrets de la natura. Per ingressar-hi, s'havia d'haver fet prèviament algun descobriment en l'àmbit científic. Aquesta associació es va dissoldre per ser sospitosa d'haver tractat amb l'ocult i el propi Della Porta va visitar Roma per sol·licitud del papa Pau V. Però no va perdre la seva vinculació amb l'església i va esdevenir jesuïta.[39]

________________________

L'Estel de l'alba i la lluna.

L'Estel de l'alba, o també "Estel del matí" , és una denominació popular per referir-se a l'planeta Venus , quan és visible en el cel a l' alba . En anglès s'utilitza "Morning star" , en francès "Étoile du matin ", en alemany "Morgenstern" i en quítxua "Huarac koyllur" , els 4 termes, literalment "estrella del matí". També hi ha la denominació "Estrella vespertina" o "Estel de la tarda" per referir-se a la visió de Venus a la posta de sol. El terme té connotacions poètiques i místiques .

Característiques

[modifica]

Des de la Terra , i degut a la seva pròpia òrbita i la de Venus, aquest últim planeta és visible durant la nit, només les primeres tres hores després de la posta de sol a l' oest , i les últimes tres abans de l'alba, a l' est . D'altra banda, pel fet que es tracta de l'objecte més lluminós de el cel, després de l' Sol i de la Lluna , Venus resulta visible encara de dia, durant el capvespre i l'alba, convertint-se en el primer astre en ser vist.

Mitologia, Bíblia, Budisme i Catolicisme

[modifica]

Els astrònoms de l' Antiga Grècia van pensar que es tractava de dos cossos diferents i els van denominar Phosphoros i Heosphoros, a l'alba i al capvespre respectivament.

A causa del seu destacat brillantor , moltes religions l'han considerat (encara avui dia) un déu, semidéu o un missatger celestial.

A la mitologia egípcia , a el déu Shu se li deia "Estel del matí".

En la seva aparició matutina dels asteques en diuen Tlahuizcalpantecuhtli , "El Senyor de la Casa de l'Alba" , personificació de la mateixa Quetzalcóatl .

A la mitologia eslava , Estel de l'Alba era un dels déus Zorya .

En la tradició nòrdica anglosaxona, és Aurvandil (Earendel).

A la Mitologia muisca , Fagua és l'Estel de l'Alborada.

A la Bíblia apareix diverses vegades l'expressió "Estel del matí", podent tenir segons la Bíblia dos significats. D'una banda, pot designar Llucifer , el serafí bandejat de cel, d'acord a Isaïes 14:12. D'altra banda, pot designar Crist mateix d'acord a Apocalipsi 22:16, quan diu "Jo, Jesús , [...] sóc l'arrel i el llinatge de David, l'estel resplendent del matí ." Aquesta interpretació trobaria suport en els textos de Apocalipsi 2: 27-28 (que probablement estigui fent referència a Números 24:17) i 2 Pere 1:19.

També una antiga tradició catòlica, compara La Mare de Déu de l'Carme amb l'estrella del matí, cridant-la " Stella Maris " (Estrella de la Mar), ja que aquesta, segons la teologia catòlica, guia amb la seva llum a l'port segur, que seria Crist.

En la tradició budista es narra el moment en què el Buda històric experimenta el seu gran despertar com un succés que ocorre el 8 de desembre, precisament a l'alba, just quan Buda veu l'estel del alba (Venus).

L'Estel de l'alba en l'art

[modifica]

Probablement per la seva relació amb l'alba, l'Estel d'alba ha estat objecte de gran quantitat d'obres artístiques .

La mitologia de Tolkien descrita a El Silmarillion culmina amb el mariner Eärendil elevant-se en el firmament amb un Silmaril al front, convertint-se així en l'estel del alba, signe d'esperança per elfs i homes . Al seu torn, en El Senyor dels Anells , un dels noms pels quals és coneguda l'elfa Arwen és "Undómiel" (estrella de la tarda).

El grup de rock argentí Almafuerte té una coneguda cançó titulada precisament "Estel de l'alba" , que integra el seu àlbum De l'entorn . El grup folklòric peruà Ànima Solitària, també interpreta una cançó titulada "Estel de l'alba" . El notable duo compositor Leguizmón i Castella , realitzen un paral·lel entre l'Estel de l'alba i un tradicional bolig de trasnoche salteño , a la coneguda zamba " Balderrama". La cançó romàntica de Juice Newton, que porta el nom Angel of the Morning i que fa relació a una clandestina nit d'amor; diu en gran part de la melodia:" llamamá angel del matí ".

L'escriptor i titellaire argentí, Javier Villafañe , va escriure "La llegenda de l'Estel de l'alba", en el seu llibre Els somnis de l'gripau , en la qual explica que l'Estel va néixer perquè els galls no es quedessin adormits a l'alba.[40]

El Grup alemany d'Industrial Metall Rammstein posseeix una cançó anomenada Morgenstern, (Estel de l'Alba) en alemany, que integra l'àlbum Reise, Reise .

En els Llibres de Cassandra Clare , Caçadors d'ombres ha una família el nom és Morgenstern, cognom real de la protagonista Clary Fra que seria Clarissa Morgenstern i el seu Pare el "dolent" Valentine Morgenstern .

En els llibres de (Lauren Kate), la Saga Foscos o Fallen (en anglès) fa referència a Llucifer el més famós dels àngels caiguts, per la seva cobdícia a un poder superior a el del Tron (Déu). Aquests àngels són molt comuns en les històries de conflicte entre el bé i el mal, com aquesta.

El grup The Mars Volta va crear una cançó anomenada Asils Magdalena que conté diverses referències a el tema. A saber: la repetició quàdruple de l'última estrofa: «Estel del matí / Samael et persegueixo a tu / i si em cremo sense ales / a més em moro per tu»; la idea que «el fosc em manté» usada en dues estrofes diferents; una referència textual a l' infern ( «I ja no m'estic enamorat / amb els teus mentides / l'infern m'adormo / perquè l'infern és l'única veritat»); així com el que sembla ser una referència a Llucifer: «I ja que vas caure d'aquest món / càrrec una navalla / Déu meu / per a tu / Quantes vegades em vas mossegar / i quantes vegades jo me'n vaig anar».

El cantant i compositor Simón Díaz en la seva cançó "La meva tirada" (de la dècada dels 60 's) refereix a l' "Estel de l'Alba" de la següent manera: «Estel del matí / Presta-la teva claredat / per il·luminar-les passes / al meu amant que se'n va. // Si passes alguna feina / lluny de la meva soledat / digues-li a l'estel del alba / que et torni a tornar; / Digues-li a l'estel del alba / que et torni a tornar. ».

El pintor holandès Vincent Van Gogh va pintar l'estrella del matí en la seva famosa pintura "La nit estrellada" Vincent Van Gogh va pintar mentre es trobava internat a l'asil de Sant-Paul-de-Mausole. En les cartes que enviava al seu germà Theo descriu sobre La nit estrellada: "Aquest matí he vist el camp abans d'alba des del meu finestra, amb res més que l'estrella del matí, la qual era molt gran".

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades :33
  2. ↑ 2,0 2,1 Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades ceenanena
  3. ↑ Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades BBC-4
  4. ↑ Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades BBC-3
  5. ↑ Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades The Jerusalem Post
  6. ↑ 6,0 6,1 «Live Updates: Pagers Explode Across Lebanon in Apparent Attack on Hezbollah». The New York Times, 17-09-2024. [Consulta: 17 setembre 2024].
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 Sangal. «Pagers explode across Lebanon in attack targeting Hezbollah members, source says: Live updates» (en anglès). CNN, 17-09-2024. [Consulta: 17 setembre 2024].
  8. ↑ Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades AP News
  9. ↑ Piccari, 2007, p. 16.
  10. ↑ Clubb, 1965, p. 4.
  11. ↑ Ricci, Saverio. «Della Porta, Giovan Battista» (en italià). Enciclopedia Treccani. [Consulta: 15 juliol 2024].
  12. ↑ 12,0 12,1 Zaccaria, Raffaela; Romei, G. «Della Porta, Giovambattista» (en italià). Dizionario Biografico degli Italiani - volume 37 (1989). Treccani. [Consulta: 15 juliol 2024].
  13. ↑ Sella, 2020, p. x.
  14. ↑ Clubb, 1965, p. 7.
  15. ↑ Piccari, 2007, p. 19-20.
  16. ↑ 16,0 16,1 16,2 Piccari, 2007, p. 23.
  17. ↑ Clubb, 1965, p. 15.
  18. ↑ Piccari, 2007, p. 25.
  19. ↑ Clubb, 1965, p. 21-22.
  20. ↑ Tarrant, 2013, p. 601 i ss.
  21. ↑ Muraro, 1976, p. 16.
  22. ↑ Piccari, 2007, p. 111.
  23. ↑ Piccari, 2007, p. 31.
  24. ↑ Muraro, 1976, p. 215.
  25. ↑ Borrelli, Hon i Zik, 2017, p. 97 i ss.
  26. ↑ Kodera, 2012, p. 17.
  27. ↑ Clubb, 1965, p. 44.
  28. ↑ Muraro, 1978, p. 215.
  29. ↑ 29,0 29,1 Muraro, 1978, p. 214.
  30. ↑ Muraro, 1978, p. 216.
  31. ↑ Kodera, 2012, p. 10.
  32. ↑ Muraro, 1976, p. 18.
  33. ↑ Muraro, 1976, p. 97.
  34. ↑ Muraro, 1976, p. 213.
  35. ↑ Clubb, 1965, p. 57 i ss.
  36. ↑ Clubb, 1965, p. ix.
  37. ↑ «Giambattista della Porta Publishes the First Known Digraphic Substitution Cypher». History of Information, 2020. [Consulta: 14 juliol 2024].
  38. ↑ Rubenstein, M. Vellum. Quercus, 2012, p. 137. ISBN 978-1-84916-971-4. 
  39. ↑ Cesi, Federico. COMMITTEE FOR THE NATIONAL IV CENTENNIAL OF THE FOUNDATION ACADEMY OF LINCEI. 
  40. ↑ Villafañe, Javier [1ª ed, 1963]. Los sueños del sapo. Cuentos y leyendas, Buenos Aires: Colihue, 2004.

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Usuari:Mcapdevila/prova&oldid=33962913»