Usuari:Medol/Daniel
Daniel és el personatge principal del Llibre de Daniel. Segons la Bíblia hebrea, Daniel era un jove jueu noble de Jerusalem portat en captivitat per Nabucodonosor II de Babilònia, servint el rei i els seus successors amb lleialtat i habilitat fins a l'època del conqueridor persa Cir, tot mantenint fidelitat al Déu d'Israel.[1] Si bé els estudiosos conservadors sostenen que Daniel va existir i el seu llibre va ser escrit al segle VI aC,[2][3] la majoria dels estudiosos estan d'acord que Daniel no és una figura històrica i que el llibre és una al·lusió críptica al regnat del Segle II aC El rei hel·lenístic Antíoc IV Epífanes.[4][5] Sis ciutats reclamen la Tomba de Daniel, la més famosa és la de Susa, al sud de l'Iran, en un lloc conegut com Shush-e Daniyal.[6] No és un profeta en el judaisme,[7] però els rabins el consideraven el membre més distingit de la diàspora babilònica, insuperable en pietat i bones accions, ferm en la seva adhesió a la Llei tot i estar envoltat d'enemics que van buscar la seva ruïna, i durant els primers segles després de Crist van escriure les nombroses llegendes que havien crescut al voltant del seu nom.[8] Se'l considera un profeta en el cristianisme, i encara que no s'esmenta a l'Alcorà, les fonts musulmanes el descriuen com un profeta.
Context
[modifica]
El nom de Daniel significa "Déu (El) és el meu jutge".[9] Si bé el Daniel més conegut és l'heroi del Llibre de Daniel que interpreta els somnis i rep visions apocalíptiques, la Bíblia també esmenta breument altres tres individus amb aquest nom:
- El Llibre d'Ezequiel (14:14, 14:20 i 28:3) es refereix a un Daniel llegendari famós per la saviesa i la rectitud. Al vers 14:14, Ezequiel diu de la terra pecadora d'Israel que "fins i tot si aquests tres, Noè, Daniel i Job, hi fossin, només salvarien la seva pròpia vida per la seva justícia". Al capítol 28, Ezequiel es burla del rei de Tir, preguntant retòricament: "Ets més savi que Daniel?".[4] L'autor del Llibre de Daniel sembla haver pres aquesta figura llegendària, coneguda per la seva saviesa, com a personatge humà central.[10]
- El Llibre d'Esdres (8:2) esmenta un sacerdot anomenat Daniel que va anar de Babilònia a Jerusalem amb Esdres.[4]
- El primer llibre de les Cròniques (3:1) esmenta un fill de David que s'anomena Daniel.
Daniel (Dn'il, o Danel) és també el nom d'una figura de la llegenda Aqhat d' Ugarit.[4] (Ugarit era una ciutat cananea destruïda cap al 1200 aC; la tauleta que conté la història està datada cap al 1360 aC.)[11] Aquest llegendari Daniel és conegut per la seva justícia i saviesa i per ser un seguidor del déu El (d'aquí el seu nom), que va donar a conèixer la seva voluntat a través de somnis i visions.[12] És poc probable que Ezequiel conegués la llegenda cananea molt més antiga, però sembla raonable suposar que hi ha alguna connexió entre ambdues,[13] potser algun text intermedi. Els autors dels contes de la primera meitat del Llibre de Daniel probablement tampoc no coneixien el Daniel ugarític i van prendre el nom del seu heroi d'Ezequiel; l'autor de les visions de la segona meitat al seu torn va agafar el nom del seu heroi dels contes.[13]
Contes de Daniel
[modifica][[Categoria:Profetes del cristianisme]] [[Categoria:Escriptors jueus]] [[Categoria:Personatges de l'Antic Testament]]
- ↑ Redditt, 2008, p. 181–82.
- ↑ Sprinkle, 2020, p. 6.
- ↑ Tanner, 2021, p. 39.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Collins, 1999, p. 219.
- ↑ Noegel i Wheeler, 2002, p. 74.
- ↑ Gottheil i König, 1906.
- ↑ Noegel i Wheeler, 2002, p. 76.
- ↑ Ginzberg, 1998, p. 326.
- ↑ Redditt, 2008, p. 180.
- ↑ Seow, 2003, p. 4.
- ↑ Walton, 1994, p. 49.
- ↑ Seow, 2003, p. 3–4.
- ↑ 13,0 13,1 Collins, 1999, p. 220.