Usuari:Mikitrombo/proves/Psyché
 |
Aquesta és una pàgina de proves de Mikitrombo. Es troba en subpàgines de la mateixa pàgina d'usuari. Serveix per a fer proves o desar provisionalment pàgines que estan sent desenvolupades per l'usuari. No és un article enciclopèdic. També podeu crear la vostra pàgina de proves.
Vegeu Viquipèdia:Sobre les proves per a més informació, i altres subpàgines d'aquest usuari |
Psyché es una composició de Manuel de Falla sobre un poema de Jean-Aubry, creada durant la residència del compossitor a Granada i estrenada al Palau de la Música de Barcelona el 9 de febrer de 1925. El músic trasllada l'escena mitològica present en el poema original a l'àmbit del Peinador de la Reina a l'Alhambra, situant l'acció a principis del segle XVIII.
Recordant que Felip V i la seva dona Isabel de Farnesio van viure cap a 1730 al Palau de l'Alhambra, va imaginar, al compondre aquesta Psyché, un petit concert de la cort en aquest Tocador de la Reina que, situat en una alta torre, descobreix un panorama veritablement esplèndid.
L'obra està escrita per a veu, flauta, arpa, viola i violoncel. La introducció amb flauta i arpa (així com la lletra) li dona a Psiché una atmosfera francesa, però el ritme lent de sarabanda li dona un toc ceremonial Espanyol.
En el seu origen, el mite de Psyché i Cupido no és sinó una narració folklòrica d'un matrimoni prohibit, història assimilada a poc a poc pels homes cultes interessats en les seves àmplies possibilitats simbòliques i al·legòriques. L'origen del mite degué estar relacionat amb importants qüestions, com ara el tabú social o les condicions arquetípiques de la psique.
Psyché! La lampe est morte; éveille toi. Le jour te considère avec de yeux noyes d'amour, et le désir nouveau de te servir encore.
Le miroir, condifent de ton visage en pleurs, reflète ce matin, lac pour parmi des fleurs, un ciel laiteux ainsi qu'une éternelle aurore.
Midi s'approche et danse, ivre sur ses pieds d'or. Tends lui les bras, sèche tes pleurs Dans un essor abandonne, Psyché, la langueur de ta couche.
L'oiseau chant au sommet de l'arbre: Le soleil sourit d'aise envoyant l'universel eveil, et le Printemps s'etire une rose a la bouche.
[1] [2] https://www.youtube.com/watch?v=LURmQMYNgOQ http://lasalasdepsique.blogspot.com.es/p/concierto-psyche-de-cesar-franck.html