Usuari:Momoba/proves

CLÍTIC

En morfologia i sintaxi, un clític és un morfema que és gramaticalment independent però folonògicament dependent d’una altra paraula o frase. Es poronuncia com un afix, però funciona a nivell de frase (oració). Els clítics deuen/poden pertànyer a qualsevol categoria gramatical, tot i que normalment són pronoms, determinanat o adposicions. La ortografia no és una bona guia per identificar els clítics, ja que aquests s’escriuen com a paraules independents, bound afixos o separats per altres caracters (p.e apòstrofs).

In morphology and syntax, a clitic is a morpheme that is grammatically independent, but phonologically dependent on another word or phrase.[1] It is pronounced like an affix, but works at the phrase level. Clitics may belong to any grammatical category, though they are commonly pronouns, determiners, or adpositions. Note that orthography is not a good guide for identifying clitics: clitics may be written as independent words, bound affixes, or separated by special characters (e.g., apostrophe). clític clític. [ling] Dit del mot que, en una unitat accentual, no és accentuat.

1 adj. [FL] Que s’adjunta al davant o al darrere d’un altre mot, formant una unitat accentual, s’aplica a un mot àton.

HOMONÍMIA: En lingüística, un homònim és, en el sentit estricte, un mot d’un grup de mots que comparteixen la mateixa grafia i pronunciació però tenen diferents significats. Així els homònims són simultàniament homògrafs (paraules que s’esciurem igual, independentment de la seva pronunciació) i homòfons (paraules que es pronuncien igual, independentment de la seva grafia). L’estat de ser un homònim s’anomena homonímia. Exemples d’homònims: In linguistics, a homonym is, in the strict sense, one of a group of words that share the same spelling and the same pronunciation but have different meanings.[1] Thus homonyms are simultaneously homographs (words that share the same spelling, irrespective of their pronunciation) and homophones (words that share the same pronunciation, irrespective of their spelling). The state of being a homonym is called homonymy. Examples of homonyms are the pair stalk (part of a plant) and stalk (follow/harass a person) and the pair left (past tense of leave) and left (opposite of right). A distinction is sometimes made between "true" homonyms, which are unrelated in origin, such as skate (glide on ice) and skate (the fish), and polysemous homonyms, or polysemes, which have a shared origin, such as mouth (of a river) and mouth (of an animal).[2][3]

• Etymology The word homonym comes from the Greek ὁμώνυμος (homonumos), meaning "having the same name",[4] which is the conjunction of ὁμός (homos), meaning "common, same"[5] and ὄνομα (onoma) meaning "name".[6] Thus, it refers to two or more distinct concepts sharing the "same name" or signifier. Note: for the h sound, see rough breathing and smooth breathing.

homonímia Homonímia: Qualitat d'homònim.

homònim -a 

1 1 adj. [FL] Que té el mateix nom que un altre. Dos països homònims. 1 2 m. [LC] Respecte a una persona, una altra que porta el mateix nom. El meu homònim. 2 m. [FL] Mot que és formalment idèntic a un altre però té significat diferent. El verb dur i l’adjectiu dur són homònims.

homònim

[ling] Dit del mot que, respecte a un altre, té la mateixa forma i és pronunciat de la mateixa manera, però no té el mateix significat: deu, numeral i deu, substantiu (polisèmia).