Usuari:Montse de Bellvís/proves
Helena Creus Esteve
[modifica]Va néixer a Tremp (Pallars Jussà, Catalunya) el 24 de juliol de 1950. Va cursar estudis elementals, batxillerat i administratiu. Durant un any va estudiar francès a Tolosa de Llenguadoc, ciutat amb la que sempre hi ha mantingut forts lligams afectius. Posteriorment, va viure a Barcelona, i l'any 1970 va retornar al Pallars Jussà, on hi resideix amb els seus fills.[1] És poeta, i coneguda com "la poeta del Pallars".
Col·labora en diferents activitats culturals i festivals poètics. Ha participat en el festival de poesia del Pla de Beret, organitzat per Piniraigua. Publica poemes a la revista de poesia Axolot, de Laussanne (Suïssa) a la secció Pages d’Outreslangues. És una rapsoda habitual en els festivals de poesia dels Pirineus.[2]
Obres
[modifica]L'any 1969 s'inclou un poema seu a la "Segona antologia poètica Amadeu Oller".[1][2]
L'any 1975, un dels seus poemes és escollit per al "Recull de poesia femenina Les Cinc Branques".[1][2]
Esquitx de somnis (1988)
[modifica]Llibre de poemes publicat per l'editorial Virgili i Pagès, que recull 61 poesies pròpies. Va sortir publicat a la col·lecció "La perdiu xerra" de publicacions de "Llengua i Literatura" del Centre d'Estudis del Pallars. El pròleg del llibre està signat per l'escriptora Maria Barbal, en el qual assenyala que la poesia de l'Helena Creus és senzilla i profunda:[3][4]
"... ella ha escrit uns poemes lligats a l'alè íntim del seu cor. En el seu llibre, hi trobareu la neguitosa espera, la força de l'amistat, el buit de l'absència, la urpada feridora de la tristesa i, sobretot, els matisos variats de tots els colors de l'amor. Amor a la terra i als pares; al marit i als fills; als germans...".[1]
Record (1995)
[modifica]Llibre de poemes il·lustrat per la Txell Coll i publicat per Garsineu Edicions.[1][2]
Capvespres (2000)
[modifica]Llibre de poemes il·lustrat per la Txell Coll i publicat per Garsineu Edicions.[1][2]
Llibre d'excursionisme creat per l'Helena Creus i Esteve, en Jordi Creus i Esteve i en Josep R. Gasa i Capdevila, i publicat per Cossetània Edicions.
La proposta d'acostar-nos a conèixer de prop el Pallars Jussà que ens fan els autors es basa en allò que podríem dir fórmula oberta. Ens hi indiquen el camí per mitjà de quinze itineraris centrats bàsicament en un nucli d'interès, però cada un n'inclou molts més i en conjunt constitueixen una visió molt completa de tota la comarca. Els indrets que ens proposen són ben engrescadors per la distribució geogràfica i per la varietat. Ens mourem des de la magnífica panoràmica que ofereix des de 2.000 m la via del vell Carrilet de Cabdella, fins a les pregoneses del congost de Mont-rebei o el Forat del Gel montsequià. Les excursions ens permetran admirar joies com ara el conjunt troglodític de Sorta, el dolmen de la Casa Encantada, els castells de Mur, d'Orcau i de Toló, les restes de Sant Pere de les Maleses, el pont del Diable de Bellera, el poble singular de Santa Engràcia, els plàcids estanys de Basturs, etc.[5]
La veu de la terra: Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Alta Ribagorça (2017)
[modifica]Catàleg de l’exposició homònima que mostra textos de quinze autors de les comarques del Pallars Jussà, el Pallars Sobirà i l’Alta Ribagorça. L’exposició consta de plafons desplegables i un audiovisual. Els autors que s’han escollit, i als quals es dedica un plafó individual són: Maria Barbal, Mossèn Anton Navarro, Pep Coll, Helena Creus, Núria Garcia, Xavier Macià, Sebastià Pons, Concepció G. Maluquer, Ramon Violant, Meritxell Nus, Joan Lluís, Llorenç Sánchez, Maria Dolors Millat, Joan Subirana i Joaquim Barbal.
L’exposició és una producció conjunta dels Serveis Territorials del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya a Lleida i de la Fundació Pública Institut d’Estudis Ilerdencs de la Diputació de Lleida. La mostra forma part d’un projecte global denominat “La Veu de la Terra” creat amb l’objectiu de recordar els noms d’autors de cada territori.[6]
Llista de referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «Helena Creus i Esteve. Una escletja de llum en la foscor» (en català). La Borrufa. Revista Gratuïta Comarques del Pirineu de Lleida, 01-08-2002. [Consulta: 15 agost 2014].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «Poetes catalanes (196): Helena Creus i Esteve» (en català). Emigdi Subirats i Sebastià. Lletres ebrenques. VilaWeb, 05-12-2020. [Consulta: 15 agost 2024].
- ↑ Curcó i Pueyo, Jordi «"Virgili & Pagés" publica siete libros coincidiendo con la "Festa del Llibre"». Diario de Lérida, 23-04-1988, pàg. 12.
- ↑ «Esquitx de somnis» (en català). Tarter de Llibres. Biblioteca virtual dels Pallars i l'Alta Ribagorça. Servei de Biblioteques Públiques de Catalunya, 10-08-2016. [Consulta: 15 agost 2024].
- ↑ 5,0 5,1 Creus Esteve, Helena; Creus Esteve, Jordi; Gasa Capdevila, Josep R. El Pallars Jussà a peu. 15 recorreguts fascinants per la comarca (en català). Cossetània Edicions, 2002. ISBN 978-84-95684-72-1.
- ↑ «La veu de la terra» (en català). Tarter de Llibres. Biblioteca virtual dels Pallars i l'Alta Ribagorça. Servei de Biblioteques Públiques de Catalunya, 20-02-2017. [Consulta: 15 agost 2024].
Aquesta és una pàgina de proves de Montse de Bellvís. Es troba en subpàgines de la mateixa pàgina d'usuari. Serveix per a fer proves o desar provisionalment pàgines que estan sent desenvolupades per l'usuari. No és un article enciclopèdic. També podeu crear la vostra pàgina de proves.
Vegeu Viquipèdia:Sobre les proves per a més informació, i altres subpàgines d'aquest usuari |