Usuari:Mptupf/Miquel Pascual i Tintorer

Obra

Torre Gorina

La Torre Gorina es considerat com a edifici d’estil eclèctic, situada a la Rambla, nº 247, l’obra es promoguda per l’industrial tèxtil sabadellenc Josep Gorina Pujol fill de Joan Gorina Morató, dedicat al tèxtil des de 1835. La Torre Gorina es símbol de la puixança que és produeix a la dècada dels 80 a Sabadell a conseqüència de la febre d’or, que afavorirà als industrials tèxtils. La Torre Gorina està formada per planta baixa, primer pis i golfes a la part central. En destaca el complex joc de les cobertes, diferenciant volums coberts a dues i a quatre aigües, del les quals sobresurten unes treballades xemeneies de maó vist. Façanes amb un acabat d’estuc imitant el maó vist que contrasta fortament amb les arestes on l’estuc imita als carreus de pedra i amb els emmarcaments de les obertures. Les façanes presenten elements premodernistes amb motius florals. Es tracta d’un edifici exempt voltat per un ampli jardí de frondosa vegetació on hi ha un mobiliari amb coves i estalactites artificials.

Casa Brujas

La casa Brujas, situada al Carrer de la Creueta, n 97 inicia la seva construcció el 1888 y finalitza el 1912. La va fer construir com habitatge particular l’industrial tèxtil Mateu Brujas i Romeu. La façana principal està composada simètricament, amb les obertures adintellades i emmarcades per unes pilastres que sostenen un petit entaulament col•locat sobre el dintells, excepte les dues finestres de la planta baixa que també tenen entaulament però aquest està sostingut pels mateixos brancals. Les façanes posterior i lateral segueixen el mateix llenguatge. La façana principal, de planta baixa i pis, es composa a partir de tres eixos verticals marcats per les obertures, l’eix central marcat per la porta d’accés i un balcó que sobresurt més que els dels laterals. Com a elements remarcables es veu el treball de la pedra en el marc d’una composició molt mesurada. Rajoles policromades del cancell, utilitzant la tècnica de trepa, i decorades amb elements d’influència mudèjar.

Casa Francisco Llonch (Casal Duran)

El Casal Duran situada al carrer Cervantes, 55-57. Aquest edifici fou encarregat per Francesc Lloch al 1897. La façana principal, de composició asimètrica, destaca per la cornisa superior sostinguda per uns potents permòdols, els qual prenen una entitat quasi escultòrica, donant ritme i volum a la façana, decoració utilitzant el coup de fouet. També es caracteritza per les obertures d’estil modernista i la gran balconada sostinguda per permòdols i treball de forja de la barana del balcó y de les reixes que protegeixen les finestres de la planta baixa.

Església de la Puríssima Concepció

La parròquia de Santa Maria de la Puríssima concepció s’erigeix canònicament al 1867, instal•lant-se provisionalment en la Capella de la Casa de la Caritat, ubicada en el lloc que ara ocupa la Plaça Marcet. Un any després de la canonització el Bisbe de Barcelona traspassa el tresor de l’antiga parròquia de Sant Pau de Riusec a la nova Puríssima. La nova seu de la parròquia ubicada a Via Massagué nº19, fou dissenyada per Miquel Pascual i Tintorer, l’inici de la construcció data de 1879, sis anys més tard té lloc la benedicció de l’església al 1885. El campanar del mateix arquitecte, comença la seva construcció el 1892 i s’inaugura el 1893. La façana principal de l’església es composa de tres cossos verticals. Els laterals, d’alçada i amplada inferior n’emmarquen el cos central. A aquest s’hi troba la portalada d’accés principal formada per arc de mig punt i cor superior, ressaltat per l’imposta i rossetó emmarcat per arc de mig punt amb columnes. Les façanes es troben acabades revestides i pintades, amb treballs de relleu a les cantonades i als emmarcaments d’obertures. L’església compta amb planta basilical d’una sola nau coberta amb volta d’aresta, absis semicircular i capelles entre els contraforts. El campanar es troba composat exteriorment per basament de planta rectangular, seguida de planta octogonal al pis on s’hi troben les campanes i planta circular al pis superior. El conjunt es troba coronat per una cúpula recoberta d’escates de ceràmica vidriada.

Església Ntra. Sra. de la Salud

Santuari de la Mare de Déu de la Salut, situat a la Carretera de Molins de Rei a Caldes de Montbui, km. 24. Al 1872 es decideix enderrocar la vella ermita i construir el santuari. El primer edifici iniciat al 1876 per Carles Gauran es va esfondrar y les obres de nou van ser represes l’any 1880 pel nou arquitecte municipal Miquel Pascual i Tintorer, sen inaugurat l’any 1882. El campanar es de construcció posterior bastit per Juli Batllevell. Conjunt eclesiàstic aïllat, integrat per església i campanar. La façana principal de l’església a l’oest de la nau principal, es composa per tres cossos verticals. Els laterals on es troben les capelles d’amplada més reduïda emmarquen el central, on es troba la portalada principal formada per arquivolta, llinda i timpà, sobre el que s’hi troba una obertura amb arc de mig punt i traceria. Les façanes laterals tenen un ritme marcat pels contraforts amb obertures d’arc de mig punt. A la façana sud s’hi troba l’accés secundari, obert per arc de mig punt i escalinata, amb ressalt al coronament. El conjunt destaca pel coronament general amb bandes llombardes que recorren tot el perímetre. El campanar de planta octogonal coronat per coberta cònica, ubicat sobre el creuer de l’església. d’estil modernista, combina l’obra vista amb el paredat i està acabat amb un pinacle de ceràmica vidriada. Davant de l’accés hi ha un atri sostingut per columnes. L’església compta amb una sola nau de quatre crugies amb transsepte, absis poligonal i capelles laterals. La nau central lleugerament més elevada, es cobreix per volta de canó amb arcs torals.

Capella Cementeri de Sant Nicolau

Plànol Sant Nicolau

La capella del cementiri de Sant Nicolau està ubicada a la carretera de Sant Nicolau de Granollers km. 0,15 Inicia la seva construcció en 1887 per ser consagrada al 1893. La capella compta amb quatre façanes, tres de les quals són iguals, ubicant-se a cadascuna d’ella una portalada d’accés amb escalinata. De composició i ritme clarament simètric, es troben estructurades per un basament, una part central i un coronament superior, ressaltades aquestes tres parts per la línia d’imposta. La quarta façana i els paraments exteriors de la creu grega segueixen igualment aquesta estructura, però menys treballades i amb una major proporció de ple. Les façanes es troben acabades estucades, amb pedra artificial a les cantonades, al coronament i als emmarcaments d’obertures. La coberta de la capella a dues vessants a cadascun dels braços de la creu, amb ressalt de cúpula a la intersecció dels eixos, sobre tambor amb òculs cruciformes. Portalades d’accés i obertura de la planta primera amb emmarcaments de pedra i llindes amb símbols relacionats amb la iconografia funerària. Coronament superior, amb graonat seguit la pendent de la coberta, emmarcat per dos elements petris. Combinació de fusta i ferro forjat a les ports d’accés. La cúpula es troba revestida per peces de ceràmica vidriada en forma d’escates.

Safareigs de la Font Nova

Els safareigs de la Font Nova al carrer de les Paus, 36, daten de l’any 1833, però l’edifici que actualment es coneix va ser dissenyat al any 1892 per Miquel Pascual Tintorer. L’edifici consta de planta rectangular amb façanes al carrer de la Font Nova i al Carrer de les Paus. L’obra és de maó vist amb una franja ceràmica situada al llarg del basament dels finestrals. La coberta és a una sola vessant, cosa que permet recollir l’aigua de la pluja i aprofitar-la per omplir els safareigs. A l’interior hi ha dos gran receptacles o safareigs. El seu funcionament ens parla de la forma de vida sobre tot de les dones al segle XIX i principis del XX, fins que es va donar lloc a l’arribada de l’aigua corrent a les cases. L’obra s’inicia degut a les queixes de les dones que realitzen les tasques de rentat als safareigs de la falta de protecció davant la pluja y el sol, es per això que l’Ajuntament inicia el concurs públic per la construcció dels murs de protecció.

Ajuntament Sabadell

El col•legi dels Escolapis havia estat dissenyat per l’arquitecte Carles Gaurán. Després de ser adquirit per l’Ajuntament de Sabadell el 1885 s’encarregà a l’arquitecte municipal Miquel Pascual i Tintorer la seva remodelació per tal d’adaptar-lo a la seva nova funció. Així a l’exterior es va redissenyar la façana al davant de la plaça Sant Roc i els laterals, però no es va tocar la façana posterior que donava a un pati interior a l’actual plaça del doctor Robert. A l’interior es va construir el despatx de l’alcalde i el Saló de Plens. La remodelació posterior realitzada a inicis del segle XX va conservar els laterals i la façana de Pascual Tintorer.

Col•legi Escolapis

Els pares Escolapis varen arribar a Sabadell l’any 1815 cridats per l’Ajuntament, convertint el casal dels Meca en escola. El 1872 edificaren un col•legi que fou comprat per l’Ajuntament l’any 1882 per tal d’instal•lar-s’hi. El pares Escolapis edificaren un nou col•legi que s’inaugurà l’abril de 1885 al carrer de l’Escola Pia nº 2 de Sabadell. Escola d’estil neoromànic de planta baixa i dos pisos estructurada entorn a un pati de manera que la seva planta dibuixa una U. La façana principal té un cos central més avançat per on s’efectua l’entrada al recinte i dos cossos laterals d’igual dimensions. El cos central segueix el mateix ritme d’obertures que els laterals, però es diferencia d’aquests per estar avançat respecte al pla de façana. A la planta primera trobem obertures amb arcs de mig punt, cada una formada per dues finestres de perfil rectangular donat que la corda de l’arc s’ha convertit en una llinda, i hi ha una columneta a mode de mainell quedant dues finestres de perfil rectangular. A la zona de la volta de l’arc, massissa hi trobem relleus i inscripcions en llatí. Sobre l’arc de mig punt trobem el perfil d’un arc, apuntat sostingut per mènsules. Les finestres del segon pis estan fetes mitjançant arcs rebaixats. D’aquesta façana principal en surten dos cossos perpendiculars al pla de façana amb el mateix ritme d’obertures tot i que les obertures amb arc de mig put no es transformen en dues finestres sinó que mantenen la forma de l’arc. També les mènsules que sostenen la cornisa són diferents que en el cos central. Separació exterior de les diferents plantes a través d’una línia d’imposta que en l’última planta sobrevola més que les altres.

Proyecto de ensanche y reforma de la ciudad de Sabadell

A finals de la dècada de 1870 l’Ajuntament de Sabadell malgrat l’extraordinari creixement urbà i poblacional sense tenir un pla de reforma interior i d’eixample legalitzat. La falta d’aquest pla oficial originava queixes y reclamacions de com es distribuïen els espais a la ciutat. L’arquitecte va iniciar el projecte el 1880 i el va enllestir el 1886. Aquest plànol va ser fonamental per després promoure una convocatòria pública per a l’estudi del projecte d’eixample i reforma interior de la ciutat de Sabadell. El plànol topogràfic de Miguel Pascual constitueix un bon exemple de l’elevat grau de desenvolupament que havia experimentat la cartografia urbana a la Catalunya del segle XIX, sobretot si es compara al fet per dos dels arquitectes precedents. Per l’Ajuntament de Sabadell va representar un magnífic instrument per al planejament i la gestió urbana comparable al que posseïen altres municipis catalans i ciutats europees.

</gallery>

• Catàleg
• 
  Torre Gorina
• 
  Escoles Pies Sabadell
• 
  Ajuntament Sabadell
• 
  Safareigs Font Nova
• 
  Casa Brujas
• 
  Santuari de la Salut
• 
  Casal Duran (Casa Francisco LLonch
• 
  Església Puríssima Concepció

!-- EDITEU A CONTINUACIÓ -->