Vés al contingut

Usuari:Muiguel/Aljubs de les Peñuelas

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula indretMuiguel/Aljubs de les Peñuelas

Els Aljubs de les Peñuelas són un conjunt monumental situada en la Plaça de la Maestranza, de Melilla la Vella a la ciutat espanyola de Melilla, sota la Plaça dels Aljubs, i forma part del Conjunt Històric Artístic de la Ciutat de Melilla, un Bé d'Interès Cultural.[1][2]

Història

[modifica]

Van ser construïts en 1571 amb la participació del mestre picapedrer Domingo de Onnacchca per a augmentar la capacitat de La Plaça, que ja comptava amb l'Aljub Vell.

Es van netejar en 1680 i amb el desenvolupament de l'artilleria en l'enemic, terraplenats en 1699, convertint-se el decantador esquerre en una font, per a seguretat dels veïns.[1][3]

En 1800 se li adossa en el seu front una rampa d'accés a la Enramadilla, sobre 1891 van deixar de ser utilitzats en ser contaminats per animals, per a ser clausurats en 1947 en realitzar-se obres en la Plaça dels Aljubs pel seu condicionament, mentre que anys més tard s'havia derrocat la rampa.[4][5][6]

En 1997, en el V Centenari de Melilla, es van obrir al públic l'aljub i decantador oest amb un circuit tancat d'aigua que recreava el seu funcionament, que va ser eliminat amb una restauració recent, després de la qual es va obrir el decantador aquest i el 28 de novembre del 2018 l'aljub aquest.[1][7][8][9][10]

Descripció

[modifica]

Estan formats per un filtre, dos decantadors i dos aljubs.

Decantadors

[modifica]

Son una sales rectangulars, 4 per 8 metres i 2 d e alt, situades en els extrems, cobertes amb a volta de canó en les quals es decantava, filtrava l'aigua de les partícules més fines deixant-se reposar en elles.[1]

Aljubs

[modifica]

Son unes sales rectangulars, de 4 per 8 i 13 metres de profunditat per 8 metres de fons i d'ample situats en el centre, cobertes amb voltes de canó amb arcs fajones amb una gran profunditat, en les quals s'emmagatzemava l'aigua.[1][11][12][13]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Moreno Peralta, Salvador; Bravo Nieto; Saéz Cazorla. Melilla la Vieja Plan Especial de los Cuatro Recintos Fortificados. EDICIONES SEYER, 1990, p. 298-300. ISBN 84-87291-95-3. 
  2. ↑ «Primer recinto». http://www.melilla.es. [Consulta: 2 agost 2017].
  3. ↑ «Los aljibes renacentistas de Melilla» (en espanyol europeu). Turismo matemático, 22-09-2011. [Consulta: 7 juliol 2018].
  4. ↑ Rodríguez puget, Joaquín «El agua de Melilla: aljibes y pozos en los tres primeros recintos fortificados». Revista Aldaba, 1995 [Consulta: 11 juliol 2018].
  5. ↑ «MUSEO VIRTUAL CEDEX. Colección de Maquetas.». MUSEO VIRTUAL CEDEX. Colección de maquetas.. [Consulta: 5 juliol 2019].
  6. ↑ «Conociendo nuestro patrimonio Aljibes de las Peñuelas» (en castellà). melillamonumental.es. [Consulta: 9 maig 2020].
  7. ↑ Vellés Montoya, Javier. Melilla la bien guardada Notas y dibujos para la restauración de sus murallas (1988-1997). UNED Melilla, 1997. ISBN 84-87291-93-7. 
  8. ↑ Bravo Nieto, Antonio. Cartografía histórica de Melilla, 1997. ISBN 13: 9788486022853. 
  9. ↑ Villaba González, Miguel. Colección cartográfica de mapas, planos y dibujos de melilla, en el Archivo General de Simancas (1564-1797). Imagraf, 2012. 
  10. ↑ Melilla, Ciudad Autónoma de. «Ciudad Autónoma de Melilla - FOMENTO RECUPERA UN ALJIBE CERRADO DURANTE SIGLOS» (en castellà). www.melilla.es. [Consulta: 28 novembre 2018].
  11. ↑ Lechado Granados, Mª del Carmen; Melero Pascual; Cabanillas Gutiérrez; Amar Salat; Atencia Andreu. MELILLA GUÍA TURÍSTICA. Galland Books, 2015, p. 75. ISBN 978-84-16200-16-0. 
  12. ↑ Bravo Nieto, Antonio. Guía de Melilla. León: EDITORIAL EVERGRAFICAS S.L., 2002, p. 69. ISBN 84-241-9300-8. 
  13. ↑ Historia de Melilla a través de sus calles y barrios. Asociación de Estudios Melillenses, 1997. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Muiguel/Aljubs de les Peñuelas
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Usuari:Muiguel/Aljubs_de_les_Peñuelas&oldid=34230413»