Vés al contingut

Usuari:Musrar/proves/Conjugació dels verbs japonesos

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

La conjugació dels verbs japonesos és molt regular. El verb japonès es conjuga per temps i diàtesi (veu). No hi ha conjugació ni de nombre ni de persona. La forma "d'infinitiu" del verb acaba sempre en u. Hi ha només dos verbs irregulars: する i 来る。

Tipus de verbs

[modifica]

Classificació simple

[modifica]

L'arrel de tots els verbs japonesos no canvia a cap conjugació. Ara bé, segons el grup al qual pertanyi el verb la conjugació serà diferent. Normalment els verbs japonesos es classifiquen en tres categories:

  1. 五段動詞 (godan doushi, lit. 'verbs de cinc línies'): els verbs de tipus 1 o acabats en u.
  2. 一段動詞 (ichidan doushi, lit. 'verbs d'una línia'): els verbs de tipus 2 o acabats en ru.
  3. 不規則動詞 (fukisoku doushi): els verbs irregulars, する suru (fer) i 来る kuru (venir).

Els verbs godan es caracteritzen perquè conserven la terminació verbal i en canvien la vocal segons la conjugació (ex: 書く kaku, 'escriure' -> 書かない kaka-nai, 'no escric'), mentre que els ichidan fan caure la terminació -ru i hi afegeixen els morfemes verbals (ex: 食べる taberu, 'menjar' -> 食べない tabe-nai, 'no menjo'). Els verbs irregulars presenten una conjugació irregular.

Classificació tècnica

[modifica]

Ara bé, a l'acadèmia japonesa aquestes classificacions són una mica més precises i se'n contemplen diversos grups per raons històriques:

  • 四段活用 (shidan katsuyou): la conjugació del japonès clàssic. Inclou els verbs godan (書く, 泳ぐ, 探す, 勝つ, 笑う, 遊ぶ, 読む, 切る...).
    • ナ行変格活用 (na-gyou henkaku katsuyou): subdivisió antiga dels shidan katsuyou, inclou només dos verbs 死ぬ (shinu, 'morir') i 去ぬ (inu, 'anar-se'n, morir'). El segon és un arcaisme.
    • ラ行変格活用 (ra-gyou henkaku katsuyou): subdivisió dels shidan katsuyou que inclou els dos verbs d'existència 有る (aru) i 居る (oru, versió honorífica de iru). De vegades també s'hi inclouen els verbs honorífics ござる, なさる, くださる, いらっしゃる i おっしゃる.
  • 下一段活用 (shimo ichidan katsuyou), conjugació dels verbs ichidan acabats en -eru, com ara 見える (mieru, 'ser vist'), 得る (eru, 'obtenir'), 受ける (ukeru, 'rebre'), 見せる (miseru, 'mostrar'), 捨てる (suteru, 'llençar'), 出る (deru, 'sortir'), 寝る (neru, 'dormir'), 食べる (taberu, 'menjar'), 求める (motomeru, 'demanar, voler') o 入れる (ireru, 'ficar, fer entrar').
    • 下二段活用 (shimo nidan katsuyou), conjugació dels verbs nidan que tenen una arrel en e o u. Són les versions arcaiques dels shimo ichidan (受く uku per 受ける ukeru, 捨つ sutsu per 捨てる suteru...).
  • 上一段活用 (kami ichidan katsuyou), conjugació dels verbs ichidan acabats en -iru, com ara 老いる (oiru, 'envellir'), 居る (iru, 'ser'), 起きる (okiru, 'llevar-se'), 着る (kiru, 'dur posat'), 過ぎる (sugiru, 'excedir-se'), 閉じる (tojiru, 'cloure'), 落ちる (ochiru, 'caure'), 煮る (niru, 'bullir'), 浴びる (abiru, 'cobrir de líquid'), 染みる (shimiru, 'tenyir'), 見る (miru, 'veure, mirar') o 降りる (oriru, 'baixar de').
    • 上二段活用 (kami nidan katsuyou), conjugació dels verbs nidan que tenen una arrel en i o u. Són les versions arcaiques dels kami ichidan (過ぐ sugu en comptes de 過ぎる sugiru, 落つ otsu en comptes de 落ちる ochiru...).

Bases verbals

[modifica]

Els mots conjugables en japonès presenten sis bases conjugables (活用形 katsuyoukei 'formes de conjugació) a les quals s'afegeixen (o no) els diferents verbs auxiliars:

Bases conjugables
Base Significat Godan Ichidan Irregulars Ús
書く (escriure) 買う kau (comprar) 見る (veure) 消える (desaparèixer) 来る (venir) する (fer)
終止形

shuushikei

terminal 書く kaku 買う kau 見る miru 消える kieru くる kuru する suru Forma imperfectiva
連体形

rentaikei

atributiva 書く kaku 買う kau 見る miru 消える kieru くる kuru する suru
仮定形

kateikei

hipotètica canvi u -> e cau ru くれ kure すれ sure Forma condicional
書け kake 買え kae mi 消え kie
命令形

meirekei

imperativa canvi u -> e cau ru i s'afegeix ro こい koi しろ shiro

せよ seyo

Forma imperativa
書け kake 買え kae 見ろ miro 消えろ kiero
未然形

mizenkei

irreal canvi u -> a cau ru ko sashise Forma negativa

Forma passiva

Forma causativa

書か kaka 買わ kawa mi 消え kie
連用形

ren'youkei

connectiva canvi u -> i cau ru ki shi Forma conjuntiva
書き kaki 買い kai mi 消え kie

Algunes d'aquestes bases han donat lloc a tres noves bases:

Bases noves
Forma mare Forma filla Significat Godan Ichidan Irregulars Ús
書く (escriure) 買う kau (comprar) 見る (veure) 消える (desaparèixer) 来る (venir) する (fer)
仮定形

kateikei

可能形

kanoukei

potencial canvi u -> e cau ru こい koi できる dekiru Forma potencial
書け kake 買え kae mi 消え kie
未然形

mizenkei

意志形

ishikei

voluntat canvi u -> o cau ru ko shi Forma volitiva
書こ kako 買お kao mi 消え kie
連用形

ren'youkei

音便形 onbinkei eufònica varia segons el verb cau ru ki shi Forma -te
書い kai 買っ ka mi 消え kie

Bases a les quals no se'ls afegeix cap morfema verbal:

  • Shuushikei (terminal), rentaikei (atributiva), meireikei (imperativa), ren'youkei (connectiva).

Bases que necessiten morfemes verbals per ser emprades:

  • Kateikei (hipotètica): ば
  • mizenkei (irrealis): ない, ん, ぬ, ず
  • kanoukei (potencial): る
  • ishikei (de voluntat): たい
  • onbinkei (eufònica): て, た

Comentaris d'usos i conjugació

[modifica]

La base shuushikei (terminal) i la base rentaikei (atributiva) són avui dia indistingibles. En fases anteriors del japonesos presentaven formes diferents.

La base mizenkei (irrealis) de suru presenta tres formes diferents:

  • sa per a la passiva i causativa, される sareru i させる saseru respectivament.
  • shi per a la negació i la volitiva, しない shinai i しよう shiyou respectivament.
  • se per a la negativa continua

La forma ren'youkei (connectiva) es fa servir per a coordinar verbs en registres escrits. La forma onbinkei (eufònica) és una evolució de la primera (sobretot en els verbs godan) i és la que es fa servir per a la forma -te (que té molts usos).

Verbs auxiliars i morfemes verbals

[modifica]

En japonès hi ha diferents verbs auxiliars, malgrat que a causa de la naturalesa aglutinant de la llengua és més fàcil considerar-los sufixos verbals. A continuació en detallem l'ús i amb quina forma es combinen:

Verbs auxiliars
Verb auxiliar Ús Base combinable Exemple
ない nai negatiu 未然形 mizenkei 買わない kawa-nai
ぬ / ん nu / n negatiu (arcaic / col·loquial) 未然形 mizenkei 知らぬ / 知らん
(ら)れる (ra)reru passiva 未然形 mizenkei 食べられる tabe-rareru
(さ)せる (sa)seru causativa 未然形 mizenkei 走らせる hashira-seru
う/よう u/you volitiva 意志形 ishikei 変えよう kae-you
tsu forma -te 音便形 onbinkei 書いて kai-te
ta passat 音便形 onbinkei 見た mi-ta
たい tai desitjos 連用形 ren'youkei 行きたい iki-tai
ます masu masu 連用形 ren'youkei 取ります tori-masu
ba hipotètic 仮定形 kateikei 行けば ike-ba

Els verbs auxiliars també es poden conjugar seguint les mateixes bases combinables. A continuació en detallem les conjugacions:

Conjugació verbs auxiliars
Conjugació ます masu ta tsu ない nai たい tai (ら)れる rareru (さ)せる saseru
終止形 shuushikei ます masu ta つ tu ない nai たい tai (ら)れる (ra)reru (さ)せる (sa)seru
連体形 rentaikei ます masu ta つる turu ない nai たい tai (ら)れる (ra)reru (さ)せる (sa)seru
仮定形 kateikei ますれ masure たら tara つれ ture なけれ nakare たけれ takere (ら)れれ (ra)rere (さ)せれ (sa)sere
命令形 meirekei ませ/まし mase/mashi てよ なかれ nakare たかれ takare (ら)れろ (ra)rero (さ)せろ (sa)sero
未然形 mizenkei ませ/ましょ mase/masho たろ taro te なかろ nakaro たかろ takaro (ら)れ (ra)re (さ)せ (sa)se
連用形 ren'youkei まし mashi te なく naku たく taku (ら)れ (ra)re (さ)せ (sa)se

Les formes ressaltades en negreta es fan servir avui dia per a les diferents conjugacions verbals. Les ratllades són obsoletes, les que no estan marcades són arcaiques i existeixen sobretot en expressions fixes o de registres més arcaics. Exemples de conjugacions verbals amb els verbs auxiliars:

Exemples de conjugacions
base verbal verb auxiliar Exemples Significat (dels molts possibles)
未然形 mizenkei negatiu godan 買わない kawa-nai no compro
未然形 mizenkei negatiu ichidan 寝ない ne-nai no dormo
未然形 mizenkei negatiu (col·loquial) godan 構わん kamawa-n tant me fa
未然形 mizenkei passiva godan 買われる kawa-reru es pot comprar
未然形 mizenkei passiva ichidan 食べられる tabe-rareru es pot menjar
未然形 mizenkei causativa godan 動かせる ugoka-seru fer moure
未然形 mizenkei causativa ichidan 食べさせる tabe-saseru fer menjar
意志形 onbinkei volitiva godan 行こう iko-u som-hi
意志形 onbinkei volitiva ichidan 変えよう kae-you comprem-ho
音便形 onbinkei forma -te godan 走って hashit-te

書いて kai-te

corre! / corre i, / corrent

compra! / compra i, / comprant

音便形 onbinkei forma -te ichidan 得て e-te obté i, / obtenint
音便形 onbinkei passat godan 切った kit-ta va talllar
音便形 onbinkei passat ichidan 避けた sake-ta (el) va esquivar
連用形 ren'youkei desig godan 吸いたい sui-tai vull fumar
連用形 ren'youkei desig ichidan 鍛えたい kitae-tai vull entrenar-me
連用形 ren'youkei forma -masu godan 飾ります kazari-masu decorar (cortès)
連用形 ren'youkei forma -masu ichidan 与えます atae-masu donar (cortès)
連用形 ren'youkei forma -masu + negatiu godan 帰りません kaeri-mase-n no me'n torno (cortès)
連用形 ren'youkei forma -masu + negatiu ichidan 伝えません tsutae-mase-n no (ho) comunico (cortès)
可能形 kanoukei (base hipotètica) + hipotètic godan 誘えれば sasoe-re-ba podria convidar
可能形 kanoukei (base hipotètica) + hipotètic ichidan こらえれば korae-re-ba podria aguantar

Els últims dos exemples són interessants d'analitzar: es tracta de la forma hipotètica del verb en potencial. És a dir, el procés de derivació i aglutinació és: 誘う (base terminal) → 誘え (base potencial) → 誘える (potencial) → 誘えれ (base hipotètica del potencial) → 誘えれば (hipotètica del potencial).

Còpula: だ, である, です

[modifica]

En japonès la còpula verbal es fa amb el verb です, que és essencialment una contracció, sia de であります, sia de でございます. Serveix per a les frases existencials amb substantius i adjectius.

Forma informal

[modifica]

La forma informal es fa servir amb els mots no conjugables, és a dir, substantius, adjectius nominals (tipus な), adverbis i pronoms. S'empra amb la gent molt propera o amics íntims.

En la llengua natural japonesa (és a dir, no de ficció), la forma positiva だ rarament apareix sola en posició predicativa, normalment hi cal alguna partícula fàtica (よ, ね) o bé es fa caure (com a la típica salutació 元気? 元気! genki 'com va tot?' 'bé!').

Forma No marcada Passat
Pos だった
Neg じゃない じゃなかった

Formes corteses

[modifica]

La forma cortesa en passat es fa servir amb els mots no conjugables (substantius, adjectius nominals, adverbis, pronoms). La forma cortesa no marcada, en canvi, també es fa servir amb mots conjugables, principalment adjectius propis (tipus い).

Les formes corteses negatives es fan servir només amb els mots no conjugables.

Usos

[modifica]
  • La forma cortesa es fa servir amb desconeguts i en les interaccions habituals fora de la feina.
  • La forma negativa de la «cortesa laxa» és rebutjada pel prescriptivisme, però és una realitat que existeix, vegeu la secció més avall Formalitat de じゃないです i じゃありません.
  • La forma més comuna és la «cortesa rígida», amb la contracció de では en じゃ, que l'atenua una mica.
  • La forma «cortesa molt rígida» és força formal i sona encarcarada, amb el desplegament de では.
Forma Cortesa laxa Cortesa rígida Cortesa molt rígida
No marcada Passat No marcada Passat No marcada Passat
Positiu です でした です でした です でした
Negatiu じゃないです じゃなかったです じゃありません じゃありませんでした ではありません ではありませんでした

Forma escrita

[modifica]

En japonès també hi ha un registre que se'n diu «escrit» (書き言葉 kakikotoba). És el que s'empra en diaris, articles científics, informes i material semblant. Es diferencia tant del registre oral en general (話し言葉 hanashikotoba), com individualment del registre oral informal (タメ口 tameguchi) i el registre oral formal (丁寧語 teineigo):

Forma Llengua escrita
No marcada Passat
Positiu である であった
Negatiu ではない ではなかった

Forma honorífica

[modifica]

Les formes honorífiques es fan servir en determinats contextos, principalment de relacions laborals o situacions en què cal reverenciar l'interlocutor:

  • ございます és la forma honorífica del verb あります (ser/existir)
Forma Honorífica
No marcada Passat
Positiu でございます でございました
Negatiu ではございません ではございませんでした

Formalitat de じゃないです i じゃありません

[modifica]

じゃないです vs じゃありません

[modifica]

Si bé en teoria les formes corteses negatives es construeixen amb ありません, en la llengua parlada és molt comú fer servir じゃない・じゃなかった més la còpula です. A partir d'unes enquestes sobre la llengua parlada, Kayoko Tanaka explica a l'article 動詞の否定丁寧表現「ません」と「ないです」に関する考察 (Dissertació sobre les expressions corteses verbals masen i nai desu, 2004) que

「ません」はフォーマルであるという意識が強く、話者の強い否定が現れやすい。また、断定の意味や、言い切りの形が多い。それは、丁寧さより否定の意志が強く現れる(丁寧(ませ)+否定(ん)の順序で現れる)という言語形式が影響していると考える。これにより、話し手は聞き手に否定の機能を強調できる。より文末に近い位置に来る表現が強い印象を与えるとすると、「ません」は否定の機能が強い印象を与えている。[1]

Traducció (negreta pròpia):

L'expressió masen té una connotació formal forta, i sovint expressa una negació rotunda per part de qui parla. També és freqüent que s'empri per afirmar amb contundència o per afegir èmfasi. És possible que això es degui al fet que la part negativa és més emfasitzada que la cortesa a causa de l'ordre dels constituents de la construcció (cortès mase + negació n). És per això que qui parlar pot fer que l'oient percebi més la part negativa. Partint del fet que com més final és la posició d'una expressió, més forta és l'impressió que causa, la negació de masen causa una forta impressió.

També que:

「ないです」は、口語で多く使用される。野田(2004)の指摘通り、終助詞を伴いやすく、動詞+「シテイル形」と結びつきやすいという結果を得た。それは、否定の機能より、丁寧さが強く現れる(否定(ない)+丁寧(です)の順序で現れる)という言語形式が影響していると考える。これにより、話し手は聞き手に丁寧さを強調できる。より文末に近い位置に来る表現が強い印象を与えるとすると、「ないです」は丁寧さが強い印象を与えている。また、さらに否定表現という話者本人の強い主張を和らげる効果があるのではないかと考える。[1]

Traducció (negreta pròpia):

La forma nai desu és molt emprada en la llengua parlada. Com diu Noda (2004), aquesta construcció s'empra normalment amb partícules de final de frase i és freqüent que es faci servir conjuntament amb la forma "verb + shiteiru". És possible que això es degui a l'ordre dels constituents de la construcció (negació nai + honorífic desu), perquè es fa més èmfasi en la part de cortesia que en la part de negació. És per això que qui parla pot fer que l'oient percebi més la part de cortesia. Partint del fet que com més final és la posició d'una expressió, més forta és l'impressió que causa, la cortesia de nai desu es veu reforçada. També es creu que aquesta construcció permet atenuar la declaració negativa de qui emet la frase.

És a dir, que les dues formes són gairebé equivalents. ません s'empra quan es vol ser contundent, i quan la situació requereix menys contundència, s'empra ないです per a atenuar la negació.

  1. 1,0 1,1 Tanaka, Kayoko 動詞の否定丁寧表現「ません」と「ないです」に関する考察 [Tokyo Gakugei University], pàg. 3.