Usuari:Nati Isern/proves

Aquesta obra de Josep Carner,la situem durant la època del Noucentisme. És un llibre d'ambientació ciutadana, sobre Barcelona, i ho fa des de la lírica més convencional que el caracteritza, el lector ja coneixia aquest estil en la seva obra. És una oda a Barcelona, potser per idealitzar la ciutat. Trobem imatges amb harmonia on els conflictes són només imatges. La tragèdia és existent, però provoca el somriure enlloc del plor. Utilitza un registre costumista. És l’últim gran llibre de típic to noucentista. Auques i ventalls va tenir una forta difusió, perquè els poemes ja havien estat publicats anteriorment a La veu de Catalunya, en una secció anomenada “Rims a l'hora”. En resposta púdica i arbitrarista, Carner, va escriure aquesta obra, el tema del qual és l’amor fugaç de caire urbà inspirà aquest parell de textos poètics.