Usuari:NatillasVP/proves

Garlanda de flors amb el Noli me tangere és una obra del pintor flamenc jesuïta Daniel Seghers, conegut per les seues aportacions al gènere de garlandes de flors, molt valorades pels col·leccionistes aristòcrates durant el Barroc.

Localització

Noli me Tangere de Daniel Seghers

Aquesta oli sobre llenç (91 x 72 cm) de Daniel Seghers, datat entre 1615 i 1620, i signat com «Daniel Segers. Societatis. Jesu. F.», va ser llegat en 1806 a l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València pel gravador Manuel Monfort Asensi. En l'actualitat forma part dels fons del Museu de Belles Arts de València.

Anàlisi estilística

En l’obra es poden distingir dos plànols. El primer de tots destaca sobre un fons negre on apareix una garlanda de flors. En aquesta es mostren tulipans, clavells, roses, jacints i  diferents plantes com branques d’heura amb fulles que formen volutes. A més a més, trobem tres papallones situades en la part inferior esquerra, altra en la part inferior dreta i altra en la meitat del quadre, també en la part esquerra. Per últim, la garlanda fa l’efecte de formar un cor.

En el centre i en segon plànol s'obri, dins de la garlanda, una escena en la que podem veure dues figures humanes. La figura femenina es troba agenollada a la part esquerra, mentre la masculina està en peu amb el braç dret alçat en direcció a la figura femenina. La composició piramidal i simètrica deixa pas a una perspectiva aèria de tonalitats blavosenques que denoten una sensació de profunditat. El moviment és contingut, tot i que mostra certa teatralitat en les formes i predomina la línia sobre el color.

Aproximació al significat

Anàlisi iconogràfica

L'escena representada en el centre del quadre és el Noli me Tangere (“no me toques”), episodi narrat en l'Evangeli de Sant Joan (20,5-17):

«

"Jesús li va dir: ―Per què plores? A qui busques? Ella va creure que era el que cuidava l'hort, i li va dir: ―Senyor, si vostè se l'ha portat, digueu on l'ha posat, i jo hi aniré. Jesús li va dir: ―María. Ella es va tornar i li va dir: ―¡Raboni! (que en arameu significa: Mestre). Jesús li va dir: ―Soltam, perquè encara no he anat a reunir-me amb el meu Pare. Però veu els meus germans i dis-los: "Vaig reunir-me amb el meu Pare, que és el Pare de vostès; amb el meu Déu, que és el Déu de vostès".

»

Els dos protagonistes són Jesucrist i Maria Magdalena. Maria Magdalena es caracteritza per ser considerada una prostituta que ha comès adulteri i està penedida dels seus actes. En ocasions apareix representada amb diversos atributs com: un perfum, els cabells llargs, una corona amb punxes, una calavera, un espill o amb un llibre en el cas de que estigui fent penitència, com la Magdalena penitent d’El Greco o Murillo. En altres passatges participa en el descendiment de la creu i en el soterrament de Crist.

En aquest cas, en l’Evangeli de Sant Joan (20, 15-17) es narra com ella és la primera en conèixer la resurrecció de Jesucrist, ja que troba la tomba buida. Més tard, Jesucrist se li apareixerà anomenant-la pel seu nom, donant lloc a la escena del “Noli me Tangere”. La dona el reconeix immediatament i es llança per abraçar-lo, però Jesucrist la para abans que puga tocar-lo dient-li que encara no s'ha reunit amb el seu Pare. No obstant, li dona un missatge a Maria Magdalena perquè puga comunicar la seua resurrecció als altres germans.

La manera més popular de representar aquesta escena és la de Maria Magdalena agenollada  amb els braços estesos cap a  Jesucrist ressuscitat. Alhora, aquest, amb una de les seues mans esteses, aparta a Maria Magdalena perquè no li toque. Altres representacions d’aquest tema són un vitrall austríac datat en el 1340-1350 i conservat al Metropolitan Museum de Nova York, així com el conegut llenç pintat per Correggio cap a 1524 i conservat al Museu del Prado.

Síntesi o interpretació iconogràfica

La pintura de flors als Països Baixos té les seues arrels immediates en el segle XV amb l’inici de l'escola flamenca i es caracteritzava des del segle anterior pel gust de representar flors enls marges dels llibres. És només a la fi del s. XVI quan els florers i les natures mortes comencen ser d’especial interés, amb la importació de flors del Pròxim Orient, Àsia i el Nou Món. A més a més, cal ressaltar la influència que va tindre la Contrareforma en aquest gènere pictòric a partir del segle XVII ja que se li afig un significat simbòlic. L'heura, per exemple, en la tradició cristiana, representarà la Creu de Crist, segons Petrus Berchorius. Altres religiosos como Tomàs del Cister pensava que Crist també feia al·lusió a aquesta planta degut a que les seves arrels eren de aparença humil però eternes. D’altra banda les roses, al cristianisme, representen el martiri, tal com deia San Ambrosi.

Un exemple de la importància que adquirirà la pintura de les flors el trobem en l'obra de Jan Brueghel el Vell Gran bouquet de flors. Per la seua banda, Daniel Seghers es va popularitzar per difondre aquest gènere de manera tardana. Va col·laborar amb pintors d'història i en repetides ocasions, com Rubens. Un exemple d'això és el seu quadre Garlanda amb la Verge, el Xiquet i dos àngels, de disposició similar al Noli me Tangere, i que expressa el gust ornamental del barroc.

Bibliografia

• AYALA MALLORY, Nina. La pintura flamenca del siglo XVII. Madrid. Alianza editorial: 1995
• HELLENICA WORLD,"Daniel Seghers". En:https://www.hellenicaworld.com/Art/Paintings/en/DanielSeghers.html
• WALKER VADILLO, Mónica Ann. “Noli me tangere”, Base de datos digital de Iconografía Medieval. En: https://www.ucm.es/bdiconografiamedieval/noli-me-tangere

Enllaços externs

• Disseny, seda i flors. 16.06 11.09.2022. Exposició produïda pel Museu de Belles Arts de València

• Garlanda de flors amb el 'Noli me tangere', Museu de Belles Arts de València