Usuari:Nedi91/sandbox3
 |
Aquest article o secció s'està traduint a partir de: «Lostprophets» (anglès), amb llicència CC-BY-SA Hi pot haver llacunes de contingut, errors sintàctics o escrits sense traduir. |
Lostprophets era una banda de rock gal·lesa de Pontypridd formada el 1997. Fundada pel seu vocalista Ian Watkins, el baixista (més tard guitarrista) Mike Lewis, el bateria Mike Chiplin i el guitarrista Lee Gaze. Era originalment un projecte paral·lel a la banda de punk hardcore Public Disturbance. Lostprophets va llançar cinc àlbums d'estudi, amb el seu llançament final Weapons estrenat el 2 d'abril de 2012. També va formar part de l'escena musical de Cardiff. [1]
La banda va aconseguir dos èxits dins dels 10 principals en la llista de senzills del Regne Unit ("Last Train Home" i "Rooftops"), un senzill número u en la llista de cançons alternatives ("Last Train Home"), diversos premis Kerrang! i nominacions, i va vendre al voltant de 3,5 milions de discos a tot el món. No obstant això, a finals de 2012, Watkins va ser acusat de diversos delictes sexuals amb menors d'edat. La banda va cancel·lar tots els seus concerts i el seu futur seguia sent incert fins que els altres membres van anunciar la ruptura de Lostprophets a l'octubre de 2013. Watkins es va declarar culpable de diversos càrrecs al novembre de 2013, i al desembre de 2013, va ser condemnat a 29 anys de presó seguits de 6 anys de llibertat condicional. [2]
Història
[modifica]Els primers anys (1997-2000)
[modifica]Lostprophets es va formar amb dos membres de Public Disturbance, el cantant Ian Watkins a la bateria i el guitarrista Mike Lewis. [3] Cap membre va deixar inicialment Public Disturbance, encara que Watkins va abandonar-la el 1998. [4] Amb Watkins en tasques vocals i Lewis (qui no va deixar Public Disturbance fins a l'any 2000 [4]) tocant el baix,[5] la banda també incloïa el guitarrista Lee Gaze i Mike Chiplin a la bateria.
Lostprophets va començar com a part de la moguda emergent del sud de Gal·les -originalment es van dir "The bum Mules"-, actuant en directe en llocs de tot Gal·les incloent T.J.'s a Newport.[3] [5] Des d'aquell moment, van anar de gires al circuit del Regne Unit. La banda va gravar tres demos durant aquest temps: Here Comes the Party, Para Todas las Putas Celosas i The Fake Sound of Progress, amb producció a càrrec de Stuart Richardson,[6] que es va unir a la banda com a baixista per a l'enregistrament de l'últim.[5] Mike Lewis en aquest moment va canviar a la guitarra rítmica. The Fake Sound of Progress també va incloure l'addició de DJ Stepzak, qui es quedaria amb la banda per al voltant d'un any.[7] Els tres primers temes de la tercera demo van ser refinats i regravats per al llançament del seu àlbum debut del mateix nom: la pista del títol, "MOAC Suprem" i "Stopquote" -aquests dos últims van ser anomenats "A Thousand Apologies" i "Awkward", respectivament-. Tots els maxi senzills shan esgotat, i són objectes de col·leccionista.
La banda va cridar l'atenció de les dues revistes de música Kerrang! i Metal Hammer, que van publicar crítiques del grup.[4] El 1999 va signar amb la companyia discogràfica independent Visible Noise.[4]
Referències
[modifica]- ↑ Bryan, Beverly. «Lostprophets Found: Welsh Rockers Get Their Spirits Back On Weapons». Mtv Iggy, 01-06-2012. [Consulta: 26 novembre 2013].
- ↑ Error: hi ha títol o url, però calen tots dos paràmetres.«», 18-12-2013. [Consulta: 18 desembre 2013].
- ↑ 3,0 3,1 David Jeffries. «Lostprophets biography». AllMusic. [Consulta: 17 febrer 2009].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 «Lostprophets». BBC Wales. [Consulta: 17 febrer 2009].
- ↑ 5,0 5,1 5,2 «Lostprophets: Mike Lewis». BBC Wales. Arxivat de l'original el 9 January 2008. [Consulta: 24 juny 2008].
- ↑ «United They Stand». , 07-10-2009, p. 22–27.
- ↑ «Lostprophets Family Tree». [Consulta: 23 novembre 2009].