Usuari:Neus Roura Pujol/proves

The Fade Out és una col·lecció de còmics creats per Ed Brubaker i l’artista Sean Phillips amb l’ajuda de la colorista Elizabeth Breitweiser i l’ajudant d’investigació Amy Condit. Image Comics va publicar-ne dotze números entre l’agost de 2014 i el gener de 2016. La història ha estat recopilada en tres volums de butxaca i una única col·lecció de tapa dura. La història, parcialment inspirada en la vida de l’oncle de Brubaker, se situa a l’any 1948 i és protagonitzada per Charlie Parish, un guionista de Hollywood que pateix estrès post-traumàtic i que és encobert pel seu millor amic de la Llista Negra, Gil. Quan Charlie desperta després de patir un desmai a la mateixa habitació on una jove actriu ha estat assassinada, en Gil i ell es disposen a trobar el seu assassí per fer justícia. Mentre descobreixen més coses sobre el seu passat tèrbol, es troben enfrontant-se a l’elit més poderosa de Hollywood, que no vol perdre el seu estatus social. Tot i que es va avisar Brubaker que l’argument no era prou comercial per arribar a un públic ample, "The Fade Out" va aconseguir vendre’s molt millor que les col·laboracions prèvies d’altres autors i va aconseguir i se’n van fer diverses impressions. Els números van rebre opinions positives per part de la crítica.

Desenvolupament

L’oncle d’Ed Brubaker, John Paxton, va ser un guionista destacat entre els anys 1930 i 1940, conegut per “Assassinat”, “Sweet”, “Crossfire”, “The Wild One” i “On the Beach”. La seva esposa, Sarah Jane Paxton, treballava com a relacions públiques per a Century Fox en aquell moment. Ambdós explicaven històries sobre experiències seves a Brubaker que va desenvolupar una llarga vida de fascinació amb relació a l’època i l’escenari. Concretament, va acabar pensant que era una imatge pública i sentia que tothom s’havia d’oferir a ell per a triomfar. A mitjans del 2014, un cop acabada la seva prèvia col·laboració, “Fatale”, Brubaker i l’artista Sean Phillips reflexionaven sobre si el seu pròxim projecte havia de ser sobre un període negre o una història de ciència ficció. Brubaker no creia que un lloc fosc del 1940 a Hollywood pogués ser prou comercial i acceptat als canals convencionals, però no podien endarrerir els números degut als cinc anys de contracte amb Image Comics. Aquest contracte garantia que els creadors poguessin publicar qualsevol còmic sense haver de parlar-ho abans amb l’editor. La parella va anunciar «The Fade Out» juntament amb el seu nou contracte, el 9 de gener de 2014 amb Image Expo. En aquell moment, no tenien una durada concreta per realitzar els còmics, ja que no sabien quants números necessitarien per explicar la història. Com que “Fatale” havia durat el doble del que havien planejat, no volien enganyar els fans o sentir-se pressionats per acabar els números abans d’hora. No sabien que hi hauria un mínim de 12 números. Quan se’ls va demanar per la imatge promocional a Image Expo, Brubaker va suggerir ’una màquina d’escriure, una mica de sang i les mans d’un cos mort’. Phillips va eliminar les mans i va incorporar la sang dins un logotip. Un cop acabada la imatge, va pensar que el fons blanc i cru ajudaria a fer destacar el llibre durant les ventes, i per això van continuar usant-la en altres portades. Mentre que l’argument principal és el misteri d’un assassinat, la idea inicial era la d’un escriptor amb estrès post-traumàtic que no podia escriure i que era encobert pel seu millor amic de la Llista Negra, Gil. All llarg dels capítols, Brubaker usa tant la primera com la tercera persona per narrar la història, ja que li permet explicar una història més àmplia. També intentava crear una història en capes que recompensés la lectura repetida, de manera que va evitar detalls estranys. Quan escrivia el guió, Brubaker escoltava música dels anys 1940 per tal d’ambientar-se en l’època. Phillips, que viu al Regne Unit, sovint presenta dificultats per retratar de manera acurada l’Amèrica moderna i diu: “Hollywood de 1948 podria ben ser una ciència ficció”. Com que no hi havia prou temps per fer la seva pròpia investigació i mantenir un horari mensual, Brubaker va contractar a Amy Condit com a assistent d'investigació. Condit, que és el gerent del Museu de la Policia de Los Angeles, va proporcionar a Phillips milers de fotografies de referència. Phillips també va comprar alguns DVDs que pensava que podrien ser útils, però mai no va trobar temps per veure'ls. Tot i que Phillips ja treballava amb eines digitals com Cintiq i Manga Studio per crear el seu art des del 1997, «The Fade Out» és el seu primer projecte en què els usa de manera exclusiva. Amb aquest canvi es trigava gairebé un 50 per cent més de temps, però això no va tenir cap efecte sobre la colorista Elizabeth Breitweiser. Visualment, l'estil de Phillips es va mantenir igual que el seu treball anterior, el qual el crític Charley Parked va assenyalar pels seus "forts negres tacats i ús audaç de l'espai negatiu". Phillips també va canviar la seva tipografia cap a una altra que “s’ajustés al període”. Durant la publicació, va optar per mantenir el misteri de cap on s’encaminava la història, i de vegades només rebia algunes de les pàgines al mateix temps.

Publicació

Les 40 primeres pàgines del primer volum es van publicar en versió impresa i digitalment el 20 d’agost de 2014. Jamie McKelvie i Chip Zdarsky van proporcionar art per a dues portades exclusives per a minoristes. Aquestes variants van ser encarregades directament pels venedors. A diferència de la majoria de còmics venuts directament al mercat, es podien retornar a l’editor les còpies d'aquest número que no s’havien venut. Aquesta tàctica va permetre als venedors fer grans comandes sense cap risc financer. Les vendes estimades van ser de poc menys de 35.000 exemplars, convertint-se en el 61è còmic més venut del mes. Com que es va haver fer una altra comanda, el primer número del còmic es va esgotar al distribuïdor el dia del llançament. L’endemà es va anunciar una segona impressió que va ser llançada el 24 de setembre de 2014, el mateix dia que el va sortir el segon número. Incloent les vendes d’una segona impressió, el primer número va vendre aproximadament 41,000 còpies. A més de la versió d'impressió estàndard, hi havia disponible una versió més gran de "revista" amb vuit pàgines addicionals per un cost addicional. Aquesta versió, que no es podia retornar, havia venut 8.300 exemplars addicionals. Això no obstant, The Fade Out #1 tenia millors vendes que qualsevol de les coses que Brubaker i Phillips havien fet abans. Brubaker sospita que les xifres van ser més elevades, en part, perquè havien desenvolupat un seguiment i, en part, perquè els venedors havien donat més suport als llibres de còmics en general. El segon número també va passar per una segona impressió, que es va publicar el mateix dia que el número tres. Les vendes totals s’estimaven a 30500. A part de les 22 pàgines de la història, cada volum incloïa material extra. Com que la pàgina d'obertura eren dues pàgines senceres, una a la portada interior i l’altra a la primera pàgina, calia inserir una pàgina addicional per iniciar la història al costat de la pàgina. La solució de Brubaker era utilitzar la pàgina dos com a llista de llançaments amb descripcions curtes que es van actualitzant a mesura que avança la història i que considerava que era "antiquada i ordenada". Jess Nevins i Devin Faraci, entre d'altres, van escriure assajos i articles al final de cada número, sobre el crim i la desgràcia entre els actors famosos als anys quaranta. La contraportada de cada número incloïa imatges promocionals o ressenyes de la pel·lícula de ficció que es va gravar del còmic. Es van predir esdeveniments futurs i es van ampliar a personatges menors. El setembre de 2015, les ofertes de Image per als pròxims còmics van revelar que «The Fade Out» acabaria amb el volum número dotze, que es va publicar el 6 de gener de 2016. Igual que el primer número, el dotze tenia el doble de pàgines que un còmic normal. Se’n va vendre una quantitat estimada de 16.500 còpies i va ser el número 136 més venut del mes. Brubaker va dir que «The Fade Out» era, en aquella època, la seva història més complexa i acabava "exactament de la manera en què el va imaginar en un començament". Els creadors ja havien començat a treballar en la seva pròxima col·laboració, «Kill or Be Killed», abans que es publiqués el número final de «The Fade Out». La sèrie es va recollir en tres volums durant la publicació i en tapa dura de grans dimensions l'octubre de 2016.

Els articles i assajos que es troben en els números senzills no estan inclosos a les col·leccions. A la columna de lletres de «Kill or Be Killed» #12 (setembre de 2017), Brubaker va esmentar els plans d'una semi-seqüela de «The Fade Out». Brubaker va dir que si es feia, el còmic compartiria el context i alguns dels personatges de suport, però la trama no tindria cap relació.

Argument

Charlie Parish, un guionista de Hollywood que pateix estrès post-traumàtic, és encobert pel seu millor amic de la llista negra, Gil. Quan Charlie es desperta després de patir un desmai a la mateixa habitació on una jove actriu ha estat assassinada, en Gil i ell es disposen a trobar el seu assassí per fer justícia. A mesura que sorgeixen les pistes que tracten de reunir la nit que condueix a l'assassinat, els testimonis que cooperen són castigats pels tècnics de l'estudi.

En Charlie està preparat per fugir quan Gil intenta fer xantatge al cap de l'estudi demanant-li, de forma anònima, que "sap què va passar" amb la jove actriu.
Aquesta amenaça és malentesa i per això el cap de l'estudi intenta destruir proves que demostren que va abusar sexualment d'ella quan era un actor infantil.
En Charlie i Gil són capaços de recuperar una carpeta de fotografies i de seguir lluitant per la justícia. Planegen segrestar l’altre cofundador de l’estudi, que ara pateix Alzheimer i admetrà lliurement els pecats del passat. Arriben a la mansió del cofundador al mateix temps que els tècnics l’assassinen per evitar que parli.
A mesura que els dos amics s'escapen dels tècnics, Gil és assassinat. Quan Charlie es resigna a treballar en la cultura corrupta, el tècnic revela que l’actriu va ser assassinada per un agent secret de l’FBI que buscava comunistes a Hollywood.

Rebuda

Els volums van rebre opinions positives per part de la crítica. Segons el lector d’opinions de Comic Book Roundup, el primer número va obtenir una mitjana de 9,2/10 sobre la base de 41 ressenyes; la sèrie en conjunt va fer una mitjana de 8,9/10 sobre la base de 154 ressenyes i el número final va ser de 9,6/10, basat en 9 comentaris. La sèrie va guanyar el Premi Eisner 2016 per a la "Millor sèrie limitada". Sam Marx, escrivint per a Comicosity, va qualificar «The Fade Out» dels "creadors més ambiciosos de la sèrie" i va elogiar la seva capacitat per explicar una història. Greg McElhatton, de Book Resources, va reconèixer els mèrits de Brubaker per evitar l'exposició excessiva durant el començament de la història, però va notar que alguns personatges semblaven estereotipats. El primer número es va incloure a la "Must List d’Entertainment Weekly. Chase Magnett, de Comics Bulletin, va descriure el final com "un anti-clímax sense gran enfrontament, revelacions o mort", però va dir que "la sensació de decepció es debia al fet que el còmic és genial". McElhatton hi va estar d'acord, afirmant que amb un final feliç hauria "sentit com si el mentissin”, però el "misteri central [que es dóna] és un final adequat". L’art de Phillips va ser elogiat per McElhatton, que va apreciar la varietat de tipus de cos en les escenes de multitud i el fort ús del llenguatge corporal per transmetre emocions. A Jim Bush, d’Entertainment Fuse, li solia agradar el treball de Phillips, però va pensar que les escenes de sexe del número 7 no van mostrar els punts forts de l'artista.

Mary Kate Jasper, crítica ​​de Comic Book Resources, va assenyalar que la colorista Elizabeth Breitweiser va millorar el treball de Phillips amb "taques de color en arranjaments inesperats, donant a tothom l'aparença d'estar sempre a l'ombra o dins amb les finestres dibuixades".
Li agradava especialment com els ulls dels personatges fets per Breitweiser sembla que brillin i destaquen com una mena de panells foscos.

En altres mitjans

Brubaker va rebre trucades de persones interessades de Hollywood per adaptar «The Fade Out» en les seves publicacions. No obstant això, no volia vendre’n els drets fins que tots els volums no estiguessin acabats. Ja ho havia fet en una feina anterior, que va afectar la manera en què escrivia perquè s’imaginava la història en un altre mitjà que no era el còmic.