Vés al contingut

Usuari:Nito llorens bagur/proves/Giovanni Battista Cimadoro

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Giovanni Battista Cimadoro, compositor italià, cantant, pianista i editor musical. Va néixer a Venècia l'any 1761 i va morir a Bath el 27 de febrer de 1805 a l'edat de 44 anys. Nascut a una família noble veneciana, a la seva joventut va estudiar violí, violoncel i piano. L'any 1789 es va representar a Venècia la seva primera obra coneguda, “Ati e Cibele” una favola in musica amb dues escenes curtes. Més tard, al 1790, la segueix “Il Pimmalione” un melodrama, després del de Jean-Jacques Rousseau, per tenor i orquestra amb una petita part per a soprano, així com també una altra obra Il ratto de Proserpina (la violació de Proserpina). Segons els escriptors i musicòlegs Choron i Fayolle, Cimador va quedar tan insatisfet amb la seva obra Il Pimmalione que va cremar la partitura i va renunciar a la composició. Però la Companyia Artaria & Co va anunciar la publicació de la partitura al 1791 a Viena, també més tard es varen publicar uns extractes d'aquesta a Londres. L'obra va aconseguir una gran popularitat a tota Europa, com a peça de concert per cantants masculins i femenins, essent restablerta el 1836. Però podem dir que d'entre les seves obres instrumentals la més notable és el concert per contrabaix i cordes escrit pel jove virtuós Domenico Dragonetti, aquesta és una de les peces mestres escrites per aquest instrument del gènere de la música concertant del classicisme Venecià. El manuscrit va sobreviure juntament amb les variacions addicionals de Dragonetti per el Rondo final. Al 1791, Cimadoro es va traslladar a Londres, allà va exercir de mestre de cant i assolí una bona fama com a cantant. Uns anys després, al 1794 va conèixer a Haydn a la ciutat de Bath. Haydn es refereix a ell com un virtuós del violí i compositor. Va debutar al King's teatre de Londres el 14 de maig de 1795 amb la fabula escrita uns anys abans Ati e Cibele, aquí va contar amb la col·laboració del ballarí francès Jean-Georges Noverre. Als anys 1799 i 1800 és sabut que va estar actiu com a pianista. Ja el 1800 s'associà amb l'editor de música italiana Tebaldo Monzani. Junts varen publicar col·leccions periòdiques de la música vocal italiana i anglesa; com The opera music Warehouse. També varen publicar les principals òperes de Mozart, moltes aries, duos, trios estrets d¡'aquesta òpera varen ser transcrits per acompanyament de piano pel propi Cimador per substituir l'orquestra. Així com, arranjar i reduir les simfonies del compositor de Salzburg per sextet de flauta i cordes. Aquestes reduccions per a orquestra de cambra (sextet+flauta i cordes) es varen dur a terme principalment per les dificultats que presentava per l'orquestra dels King's teatre de Londres alhora d'interpretar les composicions originals del propi Mozart. Sis d'aquests treballs van ser publicats després de la mort de Cimador. També va arreglar el romance del Concert per a piano KV 466 de Wolfgang Amadeus Mozart que va aparèixer a la revista The harmonicon el 1833. Es dit que Cimador va seguir l'esquema musical de Joseph Haydn, però les seves composicions mostren una major afinitat amb les primeres obres de Mozart.

Aixi les seves composicions són: -Ati i Cibele (Favola in música), llibret d'Alessandro Popoli 1789 Venècia, Acadèmia Rinnuati. -Il Pimmalione (escena dramàtica amb llibret d'Antonio Simeone Sografi de Pigmalione de Jean Jaques Rosseau) 26 de gener de 1790, Venècia, Teatre San Samuelle. -Il rato di Proserpina (La violació de Proserpina). Conte musical en dues parts, amb un llibret de Carnaval Botturini Mattra 1791 Venècia acadèmia Rinnovati. -2 canzioni (1800 Londres) clavecí hornpipe/piano 1800 (Londres). -Concert per contrabaix i cordes en Sol Major (1790). Així com diferents arranjaments de Composicions de Mozart, Comarosa i altres amb acompanyament de piano.

Destacaria la versatilitat de Cimador com a virtuós del violí, compositor, pianista, cantant i editor. Tot això tan sols en 44 anys de vida. No va ser molt prolífic ni tampoc un compositor de primer ordre, però especialment el concert per contrabaix és d'una qualitat destacable.