Usuari:OjosSAzules/proves
 |
Aquesta és una pàgina de proves de OjosSAzules. Es troba en subpàgines de la mateixa pàgina d'usuari. Serveix per a fer proves o desar provisionalment pàgines que estan sent desenvolupades per l'usuari. No és un article enciclopèdic. També podeu crear la vostra pàgina de proves.
Vegeu Viquipèdia:Sobre les proves per a més informació, i altres subpàgines d'aquest usuari |
La influencia del art modern
[modifica]Les dues primeres dècades del segle XX van ser un període de canvi que va alterar radicalment tots els aspectes de la condició humana. La vida social, política, cultural i econòmica va patir una gran pertorbació. En Europa, les monarquies van ser substituïdes per la democràcia, el socialisme i el comunisme. La tecnologia i als avanços científics van transformar el comerç i la indústria. Al transport va patir un canvi radical amb l'arribada de l'automòbil (1885) i a l'avió (1903). Al cinema (1896) i la ràdio (1895) pronosticant una nova era de les comunicacions humanes. La matança que va tenir lloc durant la primera de les dues guerres mundials, amb armes destructives que brindava la tecnologia, va alterar les tradicions i les institucions de les civilitzacions occidentals per complet.
A l'art visual del disseny experimentarà una sèrie de revolucions creatives que van qüestionar els valors establerts i les maneres d'organitzar a l'espai, i també el paper de l'art i el disseny de la societat. Molts artistes es van dedicar a estudiar les idees fonamentals del color i la forma, la proposta social i l'expressió de les teories freudianes i els estats emocionals profunds de l'ésser humà. Alguns d'aquests moviments moderns, com el fauvisme, no va afectar el disseny gràfic; en canvi, altres, com el cubisme i el futurisme, el dadaisme i el surrealisme, el suprematisme, el constructivisme i l'expressionisme, van exercir una influència directa en els llenguatges gràfics de la forma i comunicació visual d'aquest segle. L'evolució del disseny gràfic del segle XX guarda una relació estreta amb la pintura, la poesia i l'arquitectura moderna.
Bauhaus
[modifica]Bauhaus, literalment signifi͏ca "casa de construcció͏", va comen͏ç͏ar com una esc͏ola d'͏art a͏lemanya a p͏rincipi͏s del segle XX. Format per Wa͏lter Gropius, fina͏lment es va conv͏ertir en un moviment d'art modern únic reconegut per la seva a͏rquitectura disti͏ntiva i la seva filosofia ͏de͏ disseny. Actualment͏, la Bauhaus és coneguda per la ͏fusió͏ de les belles ar͏ts amb l'artesania i pe͏r la se͏va influència perm͏anent en ͏l'art modern i contemporani.͏
L'any 1919, l'arqui͏tecte alemany Walter͏ G͏ropius va fundar Staatli͏ches Bau͏haus, una escola͏ que pret͏enia combi͏nar totes les formes d'art en un sol lloc. L'escola va atreure ͏els artistes més creatius d'Europa com Josef͏ Al͏bers, Wa͏ssily Kandinsky i Paul Klee, que hi van ensenyar.
La Bauhaus, com a institució educativa, va operar en tres ciutats: Weimar (1919 a 1925), Dessau (1925 a 1932) i Berlín (1932 a 1933).
Weimar
[modifica]Weimar, també coneguda com a Bauhaus Estatal en Weimar, va ser on Gropius va establir les bases per a la futura Bauhaus; és on va establir ideals que serien considerats visionaris per a l'època. L'art, segons el seu manifest i el seu programa, ha de complir una funció social i ja no hauria d'haver-hi una divisió de disciplines basades en l'ofici.
En Weimar, el “taller escènic” era una part important de l'educació. Va ser dirigida per Lothar Schreyer de 1921 a 1923 i després per Oskar Schlemmer de 1923 a 1925. Va reunir les arts visuals i escèniques i va destacar un enfocament interdisciplinari.
Dessau
[modifica]Dessau va ser considerada el centre de trobada durant l'apogeu de la Bauhaus. Va sorgir després del tancament de Weimar per raons polítiques. En aquesta etapa, l'escola es va centrar en el disseny de nous productes industrials per al consum massiu, sent la majoria dels dissenys i productes icònics de la Bauhaus originaris de Dessau.
Aquí, Gropius també va dissenyar i va construir el famós edifici de la Bauhaus.
El segon director en Dessau va ser l'arquitecte suís Hannes Meyer, la filosofia de disseny del cual es resumia en:“1. vida sexual, 2. hàbits de somni, 3. mascotes, 4. jardineria, 5. higiene personal, 6. protecció contra la intempèrie, 7. higiene en la llar, 8. manteniment de l'automòbil, 9. cuinar, 10. calefacció, 11. exposició al sol, 12. serveis: aquestes són les úniques motivacions a l'hora de construir una casa.
Examinem la rutina diària de tots els que viuen a la casa i això ens dona el diagrama funcional: el diagrama funcional i el programa econòmic són els principis determinants del projecte de construcció”.
Aquesta etapa de la Bauhaus es va dissoldre el 30 de setembre de 1932.
Berlín
[modifica]Berlín va representar l'última etapa de la Bauhaus. A causa de la creixent pressió dels nazis i les retallades de finançament, el treball realitzat durant aquest període va ser limitat. La mudança a Berlín va tenir lloc després del tancament de Dessau, i els mestres i estudiants de la Bauhaus es van reunir novament a l'octubre de 1932 en una fàbrica de telèfons abandonada. No obstant això, l'11 d'abril de 1933, la policia i les SA van inspeccionar i van clausurar el lloc.
El cos docent va decidir dissoldre la Bauhaus al juliol de 1933. No obstant això, fins i tot després del seu tancament definitiu, la influència i l'estètica de l'escola van perdurar, culminant en el moviment Bauhaus.
Estil de la Bauhaus
[modifica]L'estil Bauhaus va sorgir a Alemanya a principis del segle XX, amb artistes com Wassily Kandinsky, Paul Klee i Josef Albers. Aquest corrent artístic va influir profundament en el disseny gràfic, l'arquitectura i el disseny industrial. L'estil Bauhaus es caracteritza pel seu minimalisme, simplicitat i diseny. Segons el seu fundador Walter Gropius, el seu objectiu era aplicar principis d'enginyeria per a crear mobles i objectes que fossin útils i accessibles, promovent tant l'artesania com les belles arts.
Art de la Bauhaus
[modifica]
En l'art, aquest enfocament en la funcionalitat es manifesta en les composicions equilibrades de pintures abstractes d'artistes de la Bauhaus com Wassily Kandinsky i Paul Klee.
Sens dubte influenciades per l'arquitectura, les pintures solen combinar plans amb formes superposades per a suggerir dimensionalitat.
Arquitectura de la Bauhaus
[modifica]
Igual que l'art de la Bauhaus, l'arquitectura d'aquest estil es caracteritza per formes geomètriques harmoniosament equilibrades i un enfocament en la funcionalitat. Amb espais oberts i abundant ús de vidre, s'inspira en l'aparença simple però sofisticada del moviment American Arts and Crafts, popularitzat pel destacat arquitecte i pioner de la Prairie School, Frank Lloyd Wright. A més, aquest moviment arquitectònic modern va influir significativament en el disseny de les cases modernes de mitjan segle, que adopten les línies netes i el disseny funcional característics dels edificis Bauhaus.
Diseny d'interiors de la Bauhaus
[modifica]
Els espais interiors de la Bauhaus són reconeguts per la seva simplicitat i amplitud. Els mobles emblemàtics que decoraven aquests ambients sempre van ser acuradament dissenyats. Les cadires, per exemple, van ser redissenyades per Marcel Breuer, qui dirigia el taller de fusteria de la Bauhaus en Dessau. El seu objectiu era crear peces minimalistes i aptes per a la producció en massa, principalment fabricades en metall. Com a resultat, va sorgir la cadira Wassily, que és plegable i lleugera, i porta el nom del pintor Wassily Kandinsky.