Usuari:Oriolcat/proves

Va iniciar estudis a París, però no els acabà degut al seu nomenament com arquebisbe de Toledo als disset anys. Malgrat la seva curta vida, va escriure diverses obres, marcades per la influència franciscana tan important a la família reial (era nebot per part de mare de Sant Lluís de Tolosa) i destinades majoritàriament a millorar els coneixement de doctrina de la població:

• Epistola quidam super expositione orationis dominice.
• Officium devotum et breve de temptatione ieiunio salvatoris.
• Postilla brevis super Orationem Dominicam ex sanctorum auctoritatibus compilata.
• Instructio fidei. Breu catecisme inclòs al cos del Concili de Toledo de 1323
• Tractatus brevis de articulis fidei.
• Carta a Joan XXII sobre la visió beatífica o Tractatus clarus et brevis ex auctoritatibus sanctorum et dictis doctorum de Dei beatifica visione.
• 480 Sermons conservats a València, Arxiu de la Catedral, ms. 182 (quatre dels quals també es troben a París, BNF, ms. lat. 2134). Es tracta de sermons per als diumenges de l'any, De sanctis i per a ocasions especials com concilis o funerals, incloent el sermó predicat per l'enterrament del Jaume II, pare del patriarca, l'any 1326.

La seva tasca com a bisbe va consistir en la celebració de diversos concilis, tant a Toledo com a Tarragona.

A més de la seva tasca com a arquebisbe, destaca la seva relació amb Joan XXII, qui el nomenà arquebisbe de Toledo malgrat la seva joventut, i li concedí el trasllat a Tarragona.

Bibliografia

• Oriol Catalán, 'Ut doceat, ut delectet, ut moveat: The Sermons of John of Aragon, Archbishop of Toledo and Tarragona', Medieval Sermon Studies (2020), p. 1-19. DOI: 10.1080/13660691.2020.1815423
• Marc Dykmans, ‘Lettre de Jean d’Aragon, au pape Jean XXII sur la vision beatifique’, Analecta Sacra Tarraconensia, 42 (1969), 143–68.
• Ignacio de Janer y de Milá de la Roca, El patriarca don Juan de Aragón. Su vida y sus obras (1301–1334) (Tarragona, 1904) (Archive.org)
• Atanasio López, ‘Descriptio codicum franciscalium Bibliothecae Cathedralis Valentinae’, Archivo Ibero-Americano, 36 (1933), 180–97

Franciscanisme a les famílies reial aragonesa i mallorquina

La família reial aragonesa estava immersa en l’espiritualitat franciscana des que Violant d’Hongria, germanastra de Santa Elisabet d’Hongria, es va casar amb el rei Jaume I el 1235. Les seves filles Sança i Violant, així com la seva neboda, santa Elisabet de Portugal, són exemples de devoció franciscana de la família reial aragonesa.

Més endavant, el rei Jaume i la seva dona Blanca d'Anjou tenien una clara simpatia pel pauperisme i pels franciscans espirituals i donaven suport a figures heterodoxes com Arnau de Vilanova i Ramon Llull. Blanca va fundar el convent de Santa Clara de Vilafranca, prop de Barcelona. Els fills de la parella reial també continuà en els seus fills. el primogènt, l'infant Jaume, renuncià al tron per entrar a l’ordre franciscà. Un altre germà, l’infant Pere, va entrar a l’ordre dels franciscans als 53 anys, després d’una llarga carrera política. Finalment, l'infant Joan mostrà una forta influència franciscana en la seva tasca com arquebisbe de Toledo i Tarragona. La segona esposa de Jaume II, Elisenda de Montcada, fundà el convent de les Clarisses de Pedralbes a Barcelona (1327) i es va retirar a viure en un palau adjacent al convent quan el rei Jaume II va morir el mateix any. Finalment, el germà de Joan, el rei Alfons, va ser enterrat al convent franciscà de Lleida La família reial de Mallorca també compartia una preferència per l’espiritualitat franciscana. Igual que Jaume d’Aragó, el príncep Jaume de Mallorca va renunciar al tron ​​per entrar a l’ordre franciscà. La seva germana Sança es va casar amb Robert d'Anjou i va tenir un important paper espiritual a Nàpols. Un altre germà, l’infant Felip, va alternar els seus deures polítics amb una vida cada vegada més dedicada a la pobresa voluntària i a l’espiritualitat franciscana, sobretot després de conèixer Angelo Clareno. Finalment va entrar al Tercer Ordre franciscà, va anar a viure al tribunal de la seva germana a Nàpols i es va veure embolicat en la controvèrsia amb el papa Joan XXII.