Vés al contingut

Usuari:Oscarnow/proves

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Una tecnosignatura o tecnomarcador és qualsevol senyal mesurable (una propietat o un efecte) que proporcioni evidència científica de l'existència de tecnologia en l'actualitat o en el passat. El concepte de tecnosignatura s'utiliza especialment en l'àmbit de l'astrobiologia i la cerca de civilitzacions extraterrestres.

Es tracta d'un concepte anàleg a "biosignatura". De la mateixa manera que una biosignatura pot evidenciar l'existència de vida a l'univers (p.e. una molècula o un bacteri), una tecnosignatura provaria de l'existència d'una civilització tecnològica extraterrestre, bé en l'actualitat o en el passat. En aquest sentit, les tecnosignatures s'han d'entendre com un tipus especial de biosignatures.

El concepte "cerca de tecnosignatures" va ser ideat per l'astrònoma Jill Tarter [1] en substitució de l'acrònim SETI (sigles en anglès de "cerca d'intel·ligència extarterrestre"). El motiu va ser la percepció equivocada en bona part de la comunitat científica i en la societat sobre allò que significava realment el camp d'estudi de l'astrobiologia, sovint vinculat despectivament al fenòmen OVNI.

Biosignatures i Tecnosignatures

[modifica]

El concepte modern de biosfera va ser ideat pel científic rus Vladimir Vernadski quan va establir les tres etapes que van marcar el desenvolupament de la Terra.

  • Geosfera: Conjunt de tots els elements que conformen la matèria inanimada del planeta.
  • Biosfera: Conjunt de l'activitat col·lectiva de la vida (desenvolpumanent dels ecosistemes).
  • Noosfera: Conjunt d'éssers vius dotats d'intel·ligècia.

Seguint l'esquema de Verdanski, cada una d'aquestes "esferes" és un actor principal en l'evolució planetària. Així, l'aparició i desenvolupament de la vida transforma continuament la fesomia la Terra amb les seves interaccions. De la mateixa manera, la aparició i creixement de la civilització humana (noosfera) te un important impacte al planeta (p.e. pol·lució atmosfèrica). El conjunt de l'activitat del coneixement humà i el seu impacte al planeta a través de l'ús de la tecnologia és defineix com a tecnosfera.

En l'àmbit de l'astrobiologia, l'important és que una civilització extraterrestre que hagués assolit un determinat nivell tecnològic (tecnosfera) generaria tecnosignatures al seu planeta d'origen, i que aquestes podrien ser detectades a través de l'observació astronómica.

La cerca de tecnosignatures

[modifica]

La revolució dels exoplanetes

[modifica]
Equació de Drake

La cerca de vida intel·ligent extraterrestre es va posar en marxa a la dècada del 1960. Va ser l'astrònom Frank Drake qui va establir aquesta possiblitat a través de la seva famosa eqüació. Amb tot, la tecnologia de l'època limitava l'èxit de qualsevol iniciativa. De fet, fins la dècada de 1990 no hi va haver evidència científica de l'existència de planetes fora del nostre sistema solar. Tanmateix, tot va canviar l'any 1993, quan es va donar a conèixer el descobirment del primer exoplaneta (3 objectes subestel·lars de massa petita orbitant el púlsar PSR 1257+12). La posada en marxa de nous telescopis com el Hubble (1996) i el Kepler (2009) i, més recentment, el James Webb (2021), juntament amb noves tècniques de detecció de planetes extrasolars, va suposar un gir radical en el camp de l'astrobiologia. L'any 2024, la llista de planetes extrasolars ja superava els 5.700[2], renovant l'interès pel aquest camp d'estudi. L'any 2019, la NASA va subvencionar el primer projecte per l'estudi de tecnosignatures[3].

Tipus de tecnosignatures

[modifica]

Un cop l'observació astronòmica ha permés el descobriment de planetes fora del nostre sistema solar, l'astrobiologia enfoca els seus esforços en detectar biosignatures (senyals de vida) o tecnosigantures (senyals de civilitzacions extraterrestres). Pel que fa a les tecnosignatures, la comunitat científica ha teoritzat sobre quins serien els tipus de senyals que podrien ser detectades i evidenciar l'existència d'una tecnologia extraterrestre. [4][5][6]

Senyals de radio
[modifica]
Radiotelescopi Parks (Australia)

La cerca de emissions electromagnètiques d'origen extraterrestre va encetar-se al 1960 amb el Projecte OZMA, quan Frank Drake va fer servir l'observatori de Green Bank per detectar senyals artificials de radio al voltant de dues estrelles. La hipòtesi de treball era que qualsevol transmissió alienígena podria identificar-se clarament, al ser del tot diferent a una font d'emissions electromagnètiques d'origen natural, de la mateixa manera que des de la Terra s'envien continuament senyals de ràdio a l'espai. Donat que les longituds d'ona de les ones de ràdio son llargues, poden viatjar per l'espai sense ser absorbides per la pols interestelar (a diferència de la llum visible). Així, inclús les senyals de ràdio més dèbils poden ser detectades pels radiotelescopis. Actualment (2024), no s'han trobat evidències d'aquest tipus de senyals. Amb tot, aquesta estrategia encara està en funcionament, destacant el projecte Breakthroug Listen (si bé amb una tecnologia molt més avançada). L'ús de potents radiotelescopis i de la intel·ligència artificial[7] per la gestió de dades permeten un rastreig molt més eficient d'aquest tipus d'emissions.

Megaestructures

Model hipotètic de megaestuctura tipus Esfera Dyson

L'any 1960, el físic Freeman Dyson va teoritzar[8] que qualsevol civilització tecnològicament avançada tindria un límit de creixement. Aquest límit estaria determinat per l'ús d'energia. Donat que una estrella és una font immensa d'energia, Dyson va suposar que una civilització tecnològica intentaria aprofitar al màxim l'energia de la seva estrella. Una forma de fer-ho seria a través d'una megaestructura de panells al voltant de l'estrella que captés l'energia: es l'anomenada Esfera de Dyson. Una megaestructura similar a aquesta tindria unes dimensions planetàries i podria ser detectada a través de l'observació astronòmica. Si una megaestructura d'aquest tipus s'interposa entre nosaltres i l'estrella (trànsit), s'observaria un petit descens en la brillantor de l'estrella. És un sistema utilitzat per detectar exoplanetes, però també podria ser utilitzat per detectar megaestructures capatadores d'energia estelar.[9] L'any 2015 el Telescopi Espacial Kepler va detectar una possible canditat en l'estrella KIC 8462852, on es van enregistrar disminucions sobtades de la brillantor de l'estel. Finalment, l'anomalia va ser atribuida a núvols de pols -probablement d'origen cometari- al voltant de l'estrella.[10]

Contaminació planetària
[modifica]

Una forma de trobar civilitzacions extraterrestres es la cerca de senyals de contaminació als exoplanetes. La hipòtesi subjacent és que quasevol civilització avançada necessita l'ús de substàncies químiques pels seus processos industrials i que bona part d'aquests productes químics podrien acabar contaminant l'atmosfera del planeta, voluntària o involuntàriament. Un cas evident a la Terra ha estat l'ús de CFC (clorofluorocarboni). Aquest compost no és d'origen natural i té multitud d'aplicacions industrials (p.e. refrigerants i aerosols). Al nostre planeta, miles de milions de tones van acabar a l'atmosfera, destruint la capa d'ozó. Des del punt de vista astronòmic, l'important és que aquestes substàncies poden ser detectables des de l'espai. Amb la tecnologia actual, el telescopi espacial James Webb podria detectar una civilització amb un nivell de desenvolupament industrial que produís CFC.[11]

Llum i calor artificial
[modifica]

Si s'observa la nit de la Terra des de l'espai, es poden veure ciutats il·luminades i les carreteres que les connecten. Aquesta és la idea que sustenta l'emissió de llum artificial com una tecnosignatura rellevant [12] . Aquesta llum artificial podria ser detectada amb telescopis, si bé a la data actual (2024) no estan construits. S'espera que amb la nova generació de telescopis amb miralls molt més grans que els actuals, juntament amb els avenços en les tècniques d'anàlisi de la llum, podran obtenir-se imatges de baixa resolució de les superfícies dels exoplanetes[13] i detectar aquest tipus de tecnosignatures.

Artefactes extraterrestres
[modifica]

Una alternativa a la cerca de tecnosignatures als exoplanetes és la cerca d'artefactes alienígenes al nostre sistema solar. Aquesta hipòtesi es basa en la idea de que una civilització extraterrestre pot haver explorat el nostre sistema solar amb robots o sondes en algun moment del passat. Com assenyala el físic Adam Frank, aquesta idea "es molt menys probable que trobar una tecnofirma als exoplanetes"[14], però no és descartable. El Sol i els planetes tenen més de 4.000 milions d'anys d'antiguitat i els artefactes enviats al sistema solar poden haver arribat en qualsevol moment des de llavors. El cas més controvertit d'aquesta categoria és l'objecte interestelar Oumuamua descobert el 19 d'octubre de 2017 pel telescopi Pan-Starrs situat a les illes Hawaii. Els astronoms que van seguir la trajectòria d'aquest objecte van detectar que es va produir una acceleració no gravitacional. Aquest tipus d'acceleracions són habituals als cometes quan s'apropen al Sol, s'ecalfen i part del seu gel s'evapora, empenyent el cometa com un coet. Si bé, no es van detectar expulsions de gas a l'objecte. Tot i que les dades disponibles son limitades, el gruix de la comunitat científica creu que Oumuamua era un nucli calcinat d'un cometa extrasolar, argumentant que hi ha fenòmens naturals que explicarien l'acceleració no gravitacional.