Usuari:Ot2021/proves

Ni Zan

Ni Zan (en xinès simplificat: 倪瓒; en xinès tradicional: 倪瓚; en pinyin: Ní Zàn) fou un pintor, poeta i cal·lígraf xinès sota la dinastia Yuan i inicis de la dinastia Ming. Nascut el 1301 a Wuxi, província de Jiangsu, i mort el 1374. De família benestant, no va voler resignar-ne a servir els dirigents mongols. (informació que consta a la wikipedia catalana ) L'ocupació mongol de la dinastia Yuan (1279-1368), que marca un llarg període d'humiliacions en la història de la Xina, veu d'altra banda un sorprenent ressorgiment creatiu en el camp artístic. De fet, diversos funcionaris alfabetitzats es troben lliures de totes les preocupacions administratives i polítiques i, aïllats en un retir de protesta, tenen molt de temps per treballar conceptes que son per ells espirituals com la cal·ligrafia, la poesia i la pintura. (wikipedia francesa)

Vida

El seu nom de cortesia era Yuan Zhen (元 鎮), i els seus noms artístics eren Yun Lin Zi (雲 林子), Huan Xia Sheng (幻 霞 生) i Jing Man Min (荊蠻 民). [1] Va néixer després de la mort del Kublai Khan, el governant mongol que va derrotar la dinastia Song i va establir el domini sobre totes les zones que tradicionalment havien estat considerades la Xina. Els governants de Yuan no confiaven en molts dels erudits confucians i prefereixen nomenar mongols i musulmans a càrrecs administratius. Ni Zan podia assumir el cost d’una educació confuciana rigorosa sense haver d’accedir obligatòriament a llocs de treball governamentals ben remunerats que tradicionalment eren la recompensa a aquesta educació. Va ser un dels nombrosos estudiosos i poetes rics que van formar part d’un moviment que va alterar radicalment les concepcions tradicionals de la pintura xinesa. Les seves pintures mostraven representacions d’indrets naturals molt concrets, que reproduïen la seva visió i sentiment personal.

Durant la dècada de 1340, diverses sequeres i inundacions van provocar una fam a tota la regió de Ni Zan, que posteriorment va provocar revoltes camperoles. Aquestes revoltes van arribar al seu màxim al 1350 a causa de l’ús que el govern va fer de treballs forçats per reparar els dics del riu Groc. Al llarg de la dècada de 1340, els governants de Yuan també van imposar forts impostos als rics terratinents de la regió per tal de cobrir el cost dels desastres naturals en curs. Hi ha moltes opinions divergents sobre la reacció de Ni Zan a aquests impostos i les seves accions posteriors no són clares. No obstant això, s'ha comprovat que va distribuir totes les seves possessions als seus amics i es va traslladar a una casa flotant. Va marxar a la vigília de la revolució mil·lenarista dels turbants vermells i va viatjar pel relativament pacífic sud-est mentre diversos partits revolucionaris van trencar la seva regió d'origen. Va ser en aquest moment quan Ni Zan va desenvolupar el seu estil distintiu. (agafat de la wikipedia anglesa)

Pintura i paisatge

Aquest pintor paisatgista va deixar la seva empremta personal passada la quarantena. Feia servir en els seus treballs una tinta molt fosca i la textura de les seves pintures tenia un aspecte sec, calcari. Cada traç és important. Tal com indicaven els erudits, les obres havien de reflectir les emocions internes de l'artista. Va ser un dels introductors de la navegació amb barca com a tema paisatgístic (ell va viure en una casa flotant). També trobem en aquest artista la representació d'un espai ampli i separat. (*)En la seva representació de paisatges la figura humana està poques vegades present. Ni Zan és un dels Quatre Mestres Yuan, juntament amb Huang Gongwang, Wu Zhen i Wang Meng. Entre les seves obres destaquen: L'estudi Rongxi, Arbres a la vora del riu, Vent a través dels arbres a la vora del riu, Boscos i valls de la muntanya Yu, Roc i bambú, Vent de tardor i bambú i Arbre. Artistes posteriors en van fer tantes còpies de les seves obres que costa molt esbrinar quines en són autèntiques. (informació que consta a la wikipedia catalana)

(*) Les valls, llacs i illots van ser el seu escenari vital i el seu gènere pictòric per excel·lència. En ells, com una referència a la presència de l'home en l'entorn natural, s'entreveuen entre roques i arbres, pavellons que al·ludeixen a la retirada personal de l'artista. En les seves obres utilitza la tècnica del "pinzell sec", que confereix als paisatges una gran definició de disseny i compensació de volums. Del pintor Mi Fu (1051-1117) va adoptar l'aplicació de petits punts de tinta per conformar contorns i crear una atmosfera més suggeridora i en cert sentit irreal. "L'estudi de Rongxi" (Museu de Taipei) i "Vent entre arbres" (Freer Gallery of Art, Washington), són dos clars exponents de la seva tècnica i concepció de l'art.

Quatre Grans Mestres Yuan ........................llibre Arte i cultura en China, Isabel Cervera

Entre els pintors de la dinastia Yuan, la historiografia artística va agrupar sota aquesta denominació a un grup d'artistes desvinculats voluntàriament dels cercles oficials, i que adoptaren el títol yimin o gent oblidada. Com a característiques comunes cal citar la seva oposició a govern, les innovacions en la composició del paisatge, i la referència a obres del passat, seguint els principis iniciats per La seva Shih (1036-1101) i La meva Fu (1051-11074) en la pintura wenrenhua . Les seves obres van exercir gran influència en la pintura de la dinastia Ming i en la pintura japonesa. Els quatre pintors van ser: Wu Zhen (1280-1354), Huang Gongwang (1259-1354), Ni Zan (1301-1374) i Wang Meng (c.1309-1385)

...................pintura wenrenhua   https://delphipages.live/artes-visuales/pintura/wenrenhua:a

Wenrenhua, (xinès: "pintura literària") Wade-Giles romanització wen-jen-hua, forma ideal de l'erudit-pintor xinès que estava més interessat en l'erudició i expressió personal que en la representació literal o una bellesa superficial immediatament atractiva. Formulat per primera vegada en el període Song de el Nord (960-1127), en aquest moment se li va denominà shidafuhua, pel poeta i cal·lígraf seva Dongpo, l'ideal de wenrenhua va ser codificat de manera definitiva i duradora pel gran crític i pintor de la dinastia Ming, Dong Qichang, qui va identificar dos grans llinatges de pintors.

Un llinatge va ser l’ "escola del sud", que va començar amb el poeta i pintor Wang Wei en la dinastia Tang i va continuar amb mestres com Dong Yuan i Juran en el període de les Cinc Dinasties, Mi Fu a la Cançó del Nord, els Quatre Mestres de la dinastia Yuan, i els artistes de l'escola Wu de la segona meitat de segle XV i la primera meitat de segle XVI (dinastia Ming). Les pintures dels artistes d'aquesta agrupació es caracteritzen generalment per un tractament subjectiu, personal i expressiu de la realitat. En contrast, aquells artistes estaven més interessats en pintures precises i decoratives, començant amb Li Sixun de la dinastia Tang i continuant amb artistes de l'acadèmia Southern Song i els seus hereus de l'escola Zhe del segle XV de la dinastia Ming. Segons el principi de wenrenhua, es preferia  l'artista culte i completament alfabetitzat, erudit en totes les arts humanes, que revelava la privacitat de la seva visió en la seva pintura sobre el " pintor professional", on les seves obres eren simplement “agradables a la vista”. El contrast és massa categòric, però segueix sent útil per a comprendre els principals interessos i intencions dels pintors xinesos al llarg dels segles.

Lluny de qualsevol imperialisme acadèmic, àrbitre oficial del bon gust, la pintura va tornar a ser una activitat d’aficionats refinats i va reviure la noció de "pintura lletrada", aquest wenrenhua, tan estimat per Mi Fu (1051-1107). Dels quatre grans mestres Yuan (Huang Gongwang, Wu Zhen, Ni Zan, Wang Meng), si no és el més poderós, és sens dubte el més pur, ja que la seva vida, la seva personalitat i la seva obra presenten una coherència i una originalitat irreductible. Exemplifica la noble casualitat i el desinterès interior, el yi, qualitat suprema i imponderable de l'estètica lletrada. (wikipedia francesa)

Sis principis de la pintura: ...............agafat del llibre Arte i cultura en China, Isabel Cervera

Li Yutang al seu llibre Teoria de l’art xinès, Buenos Aires, 1968, defineix així els sis principis de la pintura: 1.- Creació de tonalitat i atmosfera similar a la vida (Qiyung shendong) concebut per entendre la pintura como una expressió d’una idea. 2.- El treball del pinzell és el responsable de construir l’estructura( Gufa yongbi). 3.- Representació de la forma dels objectes tal i com son (Yingwu xiangxing) 4.- Aconseguir el color apropiat mitjançant els matisos que ens proporciona la mateixa tinta (Suilei fucai). 5.- Composició (Jingying weiji). 6.- Transcripció i còpia (Chuanyi moxie)

Jing Hao (c.870-c.925), en el seu tractat sobre la pintura Una conversa sobre el mètode (Bifaji)   parla dels principis essencials de la pintura basant-se en els proposats per Xie He (c.490 d.C) en el seu llibre Critica de la pintura, que quedarien contemplats de la manera següent: 1.- Lliure moviment que guia el pinzell (qi); 2.-Ritme o principi musical amb el que s’ha d’expressar l’harmonia entre la forma i les idees (yun); 3.- Proporció i estructura (si); 4.- Captar l’escena mitjançant els diferents canvis de la natura (jing); 5.- Habilitat amb el pinzell (bi); 6.- Habilitat amb la tinta (mo)

La pinzellada és concebuda com una tècnica i categoria estètica de la pintura i cal·ligrafia xinesa. La cal·ligrafia té una importància cabdal en el traç que adopta caràcter polisèmic, ja sigui pintant un paisatge o bé per escriure una poesia. Hi ha dos tipus de pinzellades que impliquen de manera particular el buit intern: el ganbi “pinzell sec”, equilibri entre la presència i l’absència i la substància i l’esperit, tot  amb discreta harmonia i impregnada al buit. El gran mestre del ganbi és Ni Zan, de la dinastia Yuan, molt apreciat pel seu saber difícil d'explicar. L’altre seria el feibai “blanc volador”, on els pèls del pinzell no són concèntrics sinó que estan separats de tal manera que la traçada ràpida de la pinzellada deixa espais en blanc: unió de poder i lleugeresa. El cun seria la línia arrissada o modelada, que agafa més forma. Mitjançant la pinzellada s'escriu, es pinta, és una manera de mostrar el cor.

Un home de sud, en les seves pintures es mostra molt fidel a la terra al voltant del llac Taihu i els turons que l'envolten. Procedent d'una família benestant, Ni Zan, apassionat de la cultura i l'estètica, utilitza la seva joventut per envoltar-se de llibres peculiars, objectes antics, cal·ligrafia i pintures evolucionant així, en un univers espiritual contemplatiu apte per despertar la meditació taoista, de la que és un entusiasta seguidor amb una gran ambició de creació artística.

El toc líric que impregna la seva poesia és de gran originalitat, també amb la seva cal·ligrafia tenyida voluntàriament d'arcaisme i aquestes dues disciplines constitueixen components essencials en l'elaboració de la seva pintura. A més, il·lustra fàcilment la unitat fonamental d'aquestes tres arts mitjançant la cal·ligrafia dels seus propis poemes en les seves obres pintades. En fer-se més gran, Ni Zan s'allibera de la seva fortuna distribuint la seva riquesa entre els seus parents i passant els últims vint anys de la seva vida com a ermità errant, vagant en una casa flotant al llarg de les ribes del llac Taihu, tenint-ne prou amb un banc de fusta i un llum de bambú freqüentant els camperols i regalant-los els seus quadres. (wikipedia francesa)

Aquesta existència en què culmina la seva carrera el transforma, als ulls de la posteritat, en una figura llegendària, un model ideal d'ètica lletrada. El seu sobrenom, Yuanzhen,”el molt tranquil”, i els seus noms de pinzell, Yunlinzi, “el fill dels núvols i els boscos” i Ni Yu, “Ni l’inaccessible”, són indicatius del seu temperament solitari i sensible i reflecteixen la seva recerca de la puresa.

Tota la seva creació pictòrica es basa en la mateixa investigació i compleix exactament  amb la definició del gran mestre individualista del segle XVII, Shitao, on aquest inclou l'actitud ideal d’un pintor de paisatges: "A la superfície limitada d'una pintura, ordena el Cel i la Terra, les muntanyes, els rius i la infinitat de criatures, i tot això, amb el cor desprès i com en el no res ", és a dir quelcom indiferent i ociós, lliure i desprès, simple i despullat, purificat i buit, fent servir la tinta pàl·lida (dan) específica dels gustos secrets de la creació lletrada. Per això el seu registre aparentment acotat és, en realitat, d'una originalitat absoluta, lloc d'una absència sublim on, en un buit animat, tot s'ofereix i tot sembla ocult. (wikipedia francesa)

La pintura de Ni Zan és construïda amb anotacions seques portades en una primera línia de tinta pàl·lida coberta per línies més fosques. El treball del pinzell, oblic i lleuger és estàtic però carregat de tensió nerviosa; les textures seques es construeixen, mentre els deixos humits defineixen els límits i vigoritzen les àrees delineades. Rebutjant gairebé de forma sistemàtica la presència dels colors organitza invariablement la seva composició en tres etapes: el primer pla pedregós d’un marge vorejat d’uns arbres esquàlids, l’immens buit d’una vasta extensió d’aigua, l’horitzó llunyà dels turons de la terra, escorxat tremolós que sovint revela la malenconia de la tardor i l’hivern, on tota presència humana és misteriosament desterrada, on cada element manifesta una autonomia arrogant separada del món vulgar per una pantalla translúcida de silenci i buit.

Per tant, no hem de confondre la seva aparent indecisió quan escriu: "La meva pintura no és més que unes pinzellades llançades a l'atzar, sense preocupar-me per la semblança, pel meu entreteniment", amb absoluta certesa espiritual i rigor tècnic del que està impresa la seva obra. Ni Zan té innombrables imitadors però la separació arbitrària d'aquests sovint cau en la pobresa i, com diu Shitao, "Els pintors d'èpoques posteriors només es cenyien a aspectes com la sequera, la solitud o parts més banals, de manera que les seves còpies no arribaven a l’esperit".

Els crítics xinesos no es deixen enganyar, a més a més, un coneixedor del període Ming pot escriure que és fàcil copiar els mestres Song, però que és difícil copiar els mestres Yuan; que és possible copiar els mestres Yuan, però que és impossible copiar Ni Zan. (wikipedia francesa)