Usuari:Ovidi/proves/Geni Barry
< Usuari:Ovidi | proves
Geni Barry (Eugeni Barrera[1], Barcelona, 1947) és un dels millors vibrafonistes d'Espanya[2] i del jazz europeu[3]. Va començar tocar el vibràfon de molt jove, als 14 anys ja va construir el seu primer vibràfon i als 18 ja va pujar als escenaris. Es va formar sota la influència de grans mestres com Bobby Hutcherson o Tete Montoliu, amb els que va compartir gira per Europa [4]. Ha actuat en companyia de grans músics del país, format el seu propi quartet amb Albert Bover al piano, Pere Loewe al contrabaix i l'uruguaià Aldo Caviglia, a la bateria[5] amb Daniel Cros[6], Jorge Pardo [7]
Discografia
[modifica]Ha publicat els següents discs:
- 'Giant steep', Geni Barry & Àngel Pereira Quintet, Ángel Pereira, bateria, Joan Díaz, piano, Jordi Gaspar, baix, Nan Mercader, percussió, 2001
- 'I want to talk about you', [8] amb Albert Bover, piano, Horacio Fumero, contrabaix. 2007
- 'Yes or not', Geni Barry & Àngel Pereira Quintet, 2007
- 'Snake with surprise' amb Daniel Cros, piano i veu, 2010
 |
Aquesta és una pàgina de proves de Ovidi. Es troba en subpàgines de la mateixa pàgina d'usuari. Serveix per a fer proves o desar provisionalment pàgines que estan sent desenvolupades per l'usuari. No és un article enciclopèdic. També podeu crear la vostra pàgina de proves.
Vegeu Viquipèdia:Sobre les proves per a més informació, i altres subpàgines d'aquest usuari |
- ↑ «Geni Barry, de nombre Eugeni» (en castellà). De Verdad Digital, 02-04-2009. [Consulta: 21 gener 2018].
- ↑ «Días de Barry y Mancini» (en castellà). La Vanguardia, 25-08-2015. [Consulta: 21 gener 2018].
- ↑ «Pàgina de Cultura de l'Ajuntament de Rubí» (en català). [Consulta: 21 gener 2018].
- ↑ «Geni Barry Quartet. Recordant Bobby Hutcherson» (en català). La Vanguardia. [Consulta: 21/12018].
- ↑ «Un fenomen del vibràfon». El Punt Avui, 24-09-2010. [Consulta: 21 gener 2018].
- ↑ «El millor jazz torna a sonar a Arenys de Mar». El Punt Avui.
- ↑ «La petja dels grans». El Punt Avui.
- ↑ «El vibrafonista Geni Barry estrena su disco más sólido» (en castellà). Roger Roca. El Periódico, 24-09-2010. [Consulta: 21 gener 2018].