Usuari:Pallares/Annie Girardot

Biografia

.

Carrière

L'any 1969 Michel Audiard (que ha escrit ja alguns papers per a ella des de la fi dels anys 1950) fet d'ella la principal intèrpret del seu film ''Elle boit pas, elle fume pas, elle drague pas, mais... elle cause !'' on encarna una dona de fer feines molt xerraire (al costat de Bernard Blier, Mireille Darc i Sim). L'any 1972, regna en un suburbi, especialitzada en el tràfic de santes relíquies, a Elle cause plus... elle flingue. Audiard li obre les portes de la comèdia, ella que fins llavors estava sovint aïllada en papers dramàtics. Girardot esdevé una de les escasses dones (amb Mireille Darc) de la « banda Audiard ».

L'any 1971 surt Mourir d'aimer, un film d'André Cayatte, que capgira la carrera de l'artista. Inspirat en l'afer Gabrielle Russier, aquest film conta la història d'amor entre una ensenyant i un dels alumnes de l'institut, una història molesta que té un procés ressonant i porta la docent al suïcidi. El film és un enorme èxit amb a prop de sis milions d'entrades a França, però no agrada a tothom. Així, François Truffaut escrit una carta oberta, denunciant la manera molt demagògica, segons ell, amb la qual André Cayatte ha tractat aquest afer. Aquest paper queda tanmateix com l'un dels més destacats de l'artista, assegurant-li fins i tot un reconeixement internacional.

A partir d'allà, esdevé l'actriu francesa més popular, alternant comèdies i melodrames, no rebutjant, si hi ha ocasió, d'ajudar joves cineastes a rodar el seu primer film. Gràcies a ella, i a Philippe Noiret, va sorgir l'una de les comèdies més insòlites d'aquesta època, La Vieille Fille, l'any 1971, signada per Jean-Pierre Blanc. L'especialista en comèdies Serge Korber la contracta per al seu primer drama, ELes Feux de la Chandeleur l'any 1972, on encarna una mare de dos nens adults (Claude Jade i Bernard Le Coq) que intenta  reconquerir el seu ex-marit (Jean Rochefort). De Viure per viure l'any 1967 a On a volé la cuisse de Jupiter l'any 1980, Annie Girardot ha contribuït, gràcies a la seva interpretació de « dona normal i popular », a imposar-se en vint-quatre films havent recollit més d'un milió d'entrades al box-office. Al final dels anys 1970, és l'actriu millor pagada i l'estrella predilecta dels francesos. L'any 1974, assoleix un nou èxit al box-office amb La Gliffe de Claude Pinoteau, on encarna l'ex-dona de Lino Ventura i la mare d'una principiant anomenada Isabelle Adjani.

El mateix any, Annie Girardot torna al teatre amb una peça que esdevé el seu més gros èxit, que reprèn regularment fins l'any 2004 : Senyora Marguerite, de Roberto Athayde, adaptada per Jean-Llop Dabadie i escenificada per Jorge Lavelli. Sola en escena durant a prop de dues hores, encarna una mestra que bouscule els seus alumnes (el públic) i els desperta a la vida que els espera

L'any 1977, rep el Cèsar de la millor actriu per a Doctora Françoise Gailland de Jean-Louis Bertuccelli, encarnant una dona metgessa lluitant contra un càncer dels pulmons. L'any 1978, comparteix el cartell de la Zizanie de Claude Zidi amb Louis de Funès. Els dos actors somiaven de girar junts des d'alguns anys i Louis de Funès no va elogis sobre la seva sòcia, confiant que trobi amb ella « la mateixa complicitat i la mateixa tendresa » que havia per a Bourvil Aquest serà no obstant això la seva única col·laboració

Durant els anys 1970, forma amb Philippe Noiret, trobat sobre La Cita l'any 1961, una autèntica parella de cinema. Junts, giren, La Vella Noia l'any 1971, La Mandarina l'any 1972, Estendre Pollastre l'any 1977 i S'ha robat la cuixa de Júpiter, l'any 1980, seran igualment tots els dos al cartell de Records, Records l'any 1984, però no tindran cap escena comuna. Havien de trobar-se l'any 2001, a Cap de nus, un film de Bertrand Blier, però el film no es farà pas. L'any 1979, és de nou anomenada als Cèsars, a la categoria millor actriu, per al film La Clau sobre la porta de Yves Boisset.

Cansada d'endossar sempre els mateixos papers, Annie Girardot desitja fer una pausa a la seva carrera cinematogràfica Comença per tenir una rúbrica a la ràdio, l'any 1981, a una emissió de Stéphane Collaro sobre Europa 1. Tots els dies, a Paraules de dones, fa el relat d'aventures diàries excepcionals, gracioses, inquietants o emocionants, realment arribades a dones.

A continuació, l'actriu decideix de llançar-se a l'enregistrament d'un disc És Bob Decout que és carregat d'escriure'n les cançons. Esdevé el company de l'actriu l'any 1981 Aquesta relació l'entrena cap a un univers diferent : la musica..॥॥ Canta en el moment d'una emissió de Jacques Chancel, a continuació puja amb Bob Decout un espectacle musical titulat Revista i corregida sobre músiques de Catherine Lara, amb disfresses de Jean Paul Gaultier al Casino de París (llavors en passada d'ésser transformat en pàrquing). Considerada com bancale, la producció no troba finançament i Annie Girardot ha d'hipotecar el seu pis de la plaça dels Vosges. L'espectacle és un fiasco i no queda que un mes al cartell Encadena amb una peça de teatre i un film que no funcionen més Aquests fracassos la submergeixen a un gran desassossec moral i financer, accentuats per la defunció de la seva mare i dels problemes de droga,.

Tempta una tornada al cinema l'any 1984, amb un polar molt ombrívol d'Alain Bonnot, Llista negra. El film obté un èxit mitigé L'any següent, Claude Lelouch li proposa d'encarnar la dona de Jean-Louis Trintignant i la mare de Richard Anconina a Marxar, tornar. El film és un fracàs

Annie Girardot es gira llavors més cap al teatre, jugant així L'Avar de Molière als costats del seu amic Michel Serrault, Primera Jeunesse amb Odette Feliç, o encara El rei es mor de Ionesco amb Daniel Ivernel. L'any 1987, la televisió li oferta l'estrella de la tota primera saga de l'estiu difosa sobre TF1 : El Vent de les collites. L'èxit és immens i l'any següent, juga a una nova saga, Tempestes d'estiu, als costats de Patachou. Des de llavors, gira molts telefilms

Al començament dels anys 1990, les proposicions es fan escasses, gira no obstant això amb Bertrand Blier, Gràcies la vida, i amb Claude Lelouch, Hi ha dels dies i de les llunes. Gira igualment per a Michel Legrand (Cinc dies al juny), amb Gérard Mordillat (Sempre sols), i encarna la mare farfelue de Catherine Jacob a la comèdia Les Braqueuses de Jean-Paul Salomé, l'any 1994.

Annie Girardot en 1996 à la Plantilla:21e des César.

Notes i referències

[[Categoria:Persones de Caen]]